Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dissabte, 5 de desembre del 2009

ANELLAMENT I MARCATGE DE VOLTORS A ALCOI

La gent del Projecte Canyet-Alcoi va organitzar el dissabte 5 de desembre una jornada d'anellament i marcatge de voltors (Gyps fulvus), que tenen a la Serra Mariola, molt a prop del preventori de la capital de l'alcoià. Adjunte alguns vídeos i fotos sobre l'activitat: poques vegades, sobretot al País Valencià, podem gaudir en persona d'una jornada com la de hui. Segons els responsables, aquestes aus poden viure més enllà dels 40 anys, pesar fins a 13 quilograms i arribar a una envergadura alar vora els 3 metres. Tot un espectacle, com podreu imaginar.

Vídeo i fotos:






dimarts, 1 de desembre del 2009

CURS DE MUDA AMB CARLOS PONCE (SEO)

Els proppassats dies 27 i 28 de novembre vaig assistir al curs de muda orgnitzat per SEO/Birdlife a Alacant, el qual va ser impartit per Carlos Ponce Cabas. Adjunte algunes fotos de la part pràctica del dissabte 28, amb una jornada d'anellament realitzada al riu Monnegre (Mutxamel), i on es va superar la quarantena d'exemplars anellats de diferents espècies.


dilluns, 23 de novembre del 2009

Fotografies del taller de caixes niu

Una vintena de persones s'aplegaren al taller de construcció de caixes niu per a aus insectívores, realitzat al Casal Jaume I de Crevillent. Xiquets, joves i adults van poder construir la seua pròpia caixa niu i emporta-se-la per a la posterior col·locació. El taller pràctic va ser precedit per una introducció teòrica sobre la construcció, funcions, col·locació i seguiment de les dites caixes niu. Aquestes jornades s'emmarquen dins de la tasca de conscienciació ambiental que duu a terme l'entitat cultural des de la seua creació, ara fa 8 anys. Testimoni de la jornada, en són aquestes fotos.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Buidabutxaques: ornitònim singular


Qui fa buidar la butxaca?
L'informant José Candela (Pepito el Burra), de 55 anys, caçador crevillentí des de ben jove i gran coneixedor de les aquàtiques i dels pardalets en general de El Fondo, em va fer saber el 6 de febrer de 2002 d'aquest ornitònim pel qual sent, personalment, una especial devoció. Un buidabutxaques (pronunciat /buidabujaques/) no és altra cosa que un Blauet en català estàndard. La forma castellana Martín pescador és la més utilitzada actualment a Crevillent, i de forma generalitzada. Ara bé, segons el meu informant, abans també s’utilitzava l'ornitònim “buidabutxaques”, comú entre els caçadors, i d’ells els més vells i experimentats.

I com, eixe nom?
El nom prové de l’època en què es caçava amb una mena d’escopeta que duia els perdigons dins una “butxaca” o saquet, amb la qual es carregava l'arma en qüestió per abatre les preses. I com que els caçadors abans -i ara, encara molts- li "tiraven" a tot allò que tinguera ales i/o emetera sorolls (més d'un humà "alat" ha vist el seu cul foradat per errors tècnics), doncs això, quan veien al nostre bellugadís amic, gastaven i gastaven perdigons a manta tot intentant de caçar-lo. Si mai heu vist volar un buidabutxaques, heu de saber que aquest bellíssim ictiòfag es mou ràpidament entre els canyissars, séquies i assarbs al temps que emet un breu i estrident xiulit. És per això que l'esquiu pardalet feia buidar i buidar les butxaques dels vells i no menys sanguinaris caçadors.

Buidabutxaques: és hora de reivindicar el nom
Tant si sou caçadors, com amants de la natura i l'ornitologia, o en el millor dels casos mestres i professors amb ingents grups d'alumnes expectants, no estaria gens malament que el jovent de la nostra vila i comarca començara a fer servir aquest nom, i que la gent gran també el desenteranyinara del bagul mental. Hem de convidar molt amablement a la forma castellana -que ha substituït el nostre mot- que torne, pel camí vell de Castella, al seu reialme natural, i deixe pas i terra lliure a un dels ornitònims més preuats del migjorn valencià.

(observeu com n'és, de gratificant, la bellesa)

TALLER DE CAIXES NIU A CREVILLENT

Aquest dissabte 21 de novembre, a les 10h i al Casal Jaume I de Crevillent.
Cada assistent podrà construir la seua pròpia caixa niu.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Tot (re)descobrint la Serra de Crevillent

El passat divendres 9 d'octubre, Diada del País Valencià, Rafa, Joan Carles i jo vam eixir a la serra a col·locar les cinc noves caixes-niu construïdes. La zona que vam triar aquesta vegada va ser el Barranc de Sant Gaitano, concretament on comença la costera que puja al Parc de Muntanya que porta aquest nom. Vam penjar les caixes numerades del 8 al 12, i ho vam fer mentre pujàvem el barranc, així la caixa-niu amb el número 8 quedava tot just on vam començar la marxa i la caixa 12 a uns cinc-cents o sis-cents metres més amunt. La darrera va ser col·locada prop de la finca coneguda com Les Parretes.

La bellesa i l'interés ecològic de l'indret va ser d'allò més gratificant, i ens vam dur més d'una sorpresa agradable: nombrosíssims exemplars de bolets esclataven damunt les veredes del barranc; vam descobrir -no sense temor- un rusc d'abelles encaixat en uns forats naturals d'una de les parets que conformen el barranc, al darrere d'un canyissar; la remor que feien era esfereidora i, de tant en tant, situats a més de vint metres de distància, podies escoltar com alguna d'aquestes abelles et fregava el cap amb el seu anar i venir incessant; una colònia de gralles d'uns 30 exemplars es va deixar veure per les immediacions del barranc.

Però si hem de destacar -i proposar- alguna cosa no és altra que l'interés i bellesa de la finca esmentada. Solitari i humil, un mas que mira a llevant corona la finca tan sols flanquejat per dos majestuosos exemplars de Pi Pinyoner; un xicotet estany d'aigua de naixement raja sense descans i rega oliveres, garrofers, nouers, arboços, tarongers, llimeres, ametllers... els quals omplen els bancals de vida amb un verd inusitat; vam poder collir -i tastar- nous, llimes i cireres d'arboç. La finca té senyals de ser conreada i atesa eventualment, però els fruits que jauen al terra en abundància denoten que els seus amos no hi acudeixen de forma habitual.
Com podreu veure més avall en alguna de les fotos, la presència de tot tipus d'animalets és més que notable: conills, llebres, diferents espècies d'aus i, sobretot, les petjades de porcs senglars, fan indefugible una visita a aquest meravellós oasi. La sensació de tranquil·litat que es respira de ben segur que us farà apropar-vos en més d'una ocasió (tot seguit: fotos de cireres d'arboç, bolets, nous i petjades de porc senglar al mas de Les Parretes).

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Carreteres: camins cap enlloc

Quan treballes com a carter rural, a més de passar calor a l'estiu i fred a l'hivern, de pegar-te bacs mentre observes aus al cel ja que no mires cap avant, punxar rodes, fugir de gossos perillosos els quals són propietat d'individus encara més temeraris i desconeiximentats... te n'adones de moltes coses, però si a més t'agrada la natura i l'ornitologia, et converteixes en testic inevitable de l'atropellament i posterior mort de desenes d'espècies d'animalets. Els camins i carreteres són una mena de mercat fúnebre que esdevé cementeri improvisat per a aquests inofensius companys de camí. Alguns d'ells acudeixen a l'asfalt amb la intenció d'engolir els insectes que, prèviament, han xocat contra els vidres dels cotxes; altres s'apropen perquè tenen la sang freda i l'asfalt dóna l'escalfor necessària per començar el jorn... Quantes vegades no haurem vist els teuladins o les cueretes a la vora de camins i carreteres esperant que algun àpat alat s'estavelle contra el vidre davanter d'algun cotxe? En tres mesos de treball m'he trobat de tot: serps de tres espècies diferents, esquirols, conills, eriçons, fardatxos, sargantanes, xicotets rossegadors, aus i fins i tot d'allò més inversemblant: una tortuga esclafada per les rodes de cotxes i camions. I és que, com diuen al nostre poble... l'home, per on passa banya, o aixafa, millor dit. Us deixe amb unes quantes fotos. (Piqueu damunt d'elles per augmentar la seua mida, o si voleu visiteu la galeria de fotos en l'enllaç).