Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimecres, 22 de febrer de 2017

El caçador caçat

La setmana passada vaig fotografiar un xoriguer ('Falco tinnunculus') intentant caçar ratpenats. Aquesta setmana ha sigut el torn d'un esparver (gavilán, 'Accipiter nisus') mascle ben agosarat.
Una espectacle fabulós, en eixir d'escola. Gairebé cada dia, cap a les 18h-18:30h l'esparver espera que els estornells arriben a dormir als pins de la plaça del mercat del barri (Fontetes, Cerdanyola del Vallès), és llavors que comença "el ball".

Avui s'ha llançat contra el pi de la foto adjunta, hi ha entrat i ha fet eixir un estornell que ha perseguit durant una estona. Estornell i esparver han passat a gran velocitat i arran de terra entre els gronxadors, mentre els xiquets jugaven impassibles i sense ser-ne conscients de la persecució.



Tot i que no té gaire qualitat, he captat el moment just en què l'esparver
es llançava a l'atac devers el pi on els estornells feien piuladissa.


dilluns, 20 de febrer de 2017

Animalistes, ecologistes i gats

Al poble on faig classe trobe cartells d'iniciatives com aquesta [foto 1], i un servidor, que és ecologista i defensor del medi ambient, s'adona que l'infern està empedrat de bones intencions. A les bones intencions s’afig una evident falta de formació a més de la voluntat expressa i decidida d’anteposar creences, ideologies i emocions a la ciència i el sentit comú.
Foto 1:
L’animalisme plantejat des de postulats extremistes està construint, en certs temes i en els últims temps, una mena d’autopistes cap a l’avern i en direcció totalment contrària al sentit comú:

Lluny de voler polemitzar sobre aquest tema, ni menys encara de voler criminalitzar cap ésser humà o cap animal de companyia, pretenc donar-ne la meua opinió i desmuntar les falsedats i afirmacions histriòniques que apareixen al cartell sense cap mena de pudor ni argument científic:

1. "una colònia de gats afavoreix el control de rates i d'altres animalons"
2. "la colònia creix d'una manera sostenible"
3. "són atesos amb la finalitat de mantenir una població estable"

A aquestes afirmacions del cartell publicitari esmentat, hem d'afegir-hi les que et trobes de tant en tant entre converses de bar:

4. "xe, quina mania amb els gats, tampoc fan mal a ningú"
5. "amb els problemes ambientals que patim i us fixeu amb els gats?"

Veiem, doncs:
1. "una colònia de gats afavoreix el control de rates i d'altres animalons"

FALS: una colònia de gats, moltes colònies de gats, generen (per la seua acció predadora i com a transmissors de malalties) l’extinció massiva d’espècies de fauna salvatge protegides (i amb diferents estatus de conservació) com ara ocells i xicotets mamífers, amfibis i rèptils. En una recent publicació de la Universitat de Princeton, els científics documenten i alerten sobre les devastadores conseqüències d’aquests felins en la fauna salvatge amb dades esfereïdores [foto 2]:


Jo he documentat a Crevillent, amb gravacions nocturnes mitjançant càmeres d'infrarojos, una gran quantitat de gats domèstics escapats, asalvatjats al camp de Crevillent i zones molt properes a la Serra, incloses Zones d'Especial Protecció per a les Aus, LIC, el Parc Natural del Fondo... En tan sols una quadrícula d'un quilòmetre quadrat, he enregistrat l'activitat nocturna de fins a 6 exemplars de gat domèstic caçant i buscant menjar a la nit. Això, com tothom comprendrà, no és una qüestió menor.

Una persona que tinga un gat domèstic a casa o al camp i el deixe córrer lliurement ha de saber que contribueix a la mort continuada d'espècies de fauna salvatge. Es converteix, doncs, en company de viatge de caçadors i furtius, això sí, de manera inconscient.
Els gats, tot i estar ben nodrits, maten instintivament qualsevol teuladí, sargantana o talpó que se'ls pose a tir, i a més ho fan amb un encert i capacitat predadora excel·lent, ja que són capaços de romandre immòbils durant hores fins que atrapen la presa localitzada (presa que en la majoria de casos no engoliran). Qualsevol rosegador o animaló que podria formar part de la dieta d'un mussol, d'un xoriguer, d'un eriçó, d'una òliba o d'altres rapinyaires, patirà la competència nefasta d'aquest animal domèstic.

2. "la colònia creix d'una manera sostenible"; i 3. "són atesos amb la finalitat de mantenir una població estable"

GREU ERROR: l'objectiu de les colònies controlades de gats no ha de ser el creixement sostenible, sinó l'extinció de la colònia. Això és de primer d'animalisme, diria jo.

Quines solucions hi ha a aquest tema?
A més de les esmentades abans, els autors del llibre publicat per Princeton n'aporten algunes, com ara traure els gats de les zones properes a àrees protegides on existeixen importants poblacions de fauna salvatge, conscienciar dels greuges de l'abandonament d'aquests animals, etc.

Mentre ens conscienciem tothom del greu problema, cal recordar un article de fa uns quants anys, molt adient als temps que vivim ara:

http://blogs.20minutos.es/ciencias-mixtas/2014/05/13/el-ecologismo-no-debe-caer-en-la-trampa-animalista/


dimecres, 15 de febrer de 2017

Per sopar, un escarabat. Per al ressopó, un gafarró

Imagineu que sou un xicotet pardalet que viu a terres més al nord, posem per cas un mosquiter que pesa 7 grams o un pit-roig que en pesa 16. Amb la tardor, amb el fred i la pulsió migradora i un gran instint de supervivència voleu a gran altura cap a latituds més càlides del sud on trobareu menjar per passar l'hivern i descansar.

Viatgeu de nit, ja que els pardalets també us podeu orientar en vol quan cau el sol. Un corrent d'aire a favor us impulsa i us sentiu lleuger, tot i el fred i el cansament. De sobte, però, sou engolits per la foscor mateixa, sense ni adonar-vos que la mort fantasmagòrica us acaba de fer una abraçada fulminant.

Això que escric, i que sembla un intent de conte de terror per acollonir xiquets, és un fet natural d'allò més normal. El protagonista era conegut: un pardalet (tu). Però, i l'antagonista? Metaforitzat també, no és ni més ni menys que una espècie de moceguello: el nòctul gegant ('Nyctalus lasiopterus').

Però, i ara? No era jo qui sempre deia que els moceguellos són uns éssers molt cuquis que mengen mosquits i ens ajuden a combatre les plagues i ens aporten quantiosos beneficis econòmics? Doncs sí, però el nòctul gegant (el moceguello més gran d'Europa), a banda de ser insectívor i menjar escabarats, odonats i altres insectes majors, també és carnívor i li agrada fotre's pardalets (sense fregir). Pot arribar a mesurar 50cm d'envergadura alar. Però tranquils, que no us atacarà la cadernera ni el hàmster de la gàbia ni el bebé de 3 mesos que porteu al cotxet quan eixiu a fer la ruta del colesterol per baixar el sopar i prendre la fresqueta (ni a #Crevillent ni al #PaísValencià en tenim cites segures).

Resulta que el nòctul gegant caça pardalets, i arriba a més de 500m d'altura, mentre vola, sí, i es creu fins i tot que se'ls menja encara en l'aire, segons les últimes investigacions (tot i que en la seqüència fotogràfica de sota aparega aturat en un tronc). Als excrements que s'han analitzat, s'hi han trobat restes de fins a 31 espècies diferents de passeriformes (ocells 'xicotets').

No passeu terror, que els moceguellos continuen sent uns aliats impagables contra tot el que us molesta (i que és més molest que tot allò que desconeixeu).

[Fotos:Dietmar Nill]





diumenge, 29 de gener de 2017

Les plomes de l'eriçó

Hui estava al riu #Ripoll, al seu pas per #Ripollet, mirant al cel, comptant corbs marins, ardeids, ocells de jardí... de sobte, però, sent una veueta punxeguda que pujava dels peus, una careta tristona amb nasset escrutador que em demanava amb molta educació:
-Ep!, humà, aquí baix, sí, aquí, aquí, enfoca'm, que els de les baixes esferes també tenim dret a eixir en les xarxes socials, malgrat que no tenim plomes nobiliàries bellutades amb colors cridaners. Pues!, tenim pues, pues útils, fantàstiques pues! I un gran olfacte, ho ensumem tot! Mira què faig, m'hi enrosque i rodole, amb les pues, eh que sí!?, això sí que és volar! Digues als humans que existim, que també patim greus perills: mira, mira les bicis i els corredors que passen per aquí, i els verins que ens llanceu. Apa, adéu!
-Adéu, amic #eriçó!, i disculpa'ns. La propera vegada et portaré uns quants escarabats de farina.




I més fotos a: https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/