Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimarts, 18 d’abril de 2017

Quina lenta agonia, la dels refugis (de quiròpters) perduts

Pèrdua de refugis per a quiròpters trogòfils: un degoteig constant
Els rinolòfids, que són una família de mamífers dins l'ordre de quiròpters o moceguellos, necessiten la nostra ajuda. Bé, més que la nostra ajuda, necessitarien que els deixàrem viure en paus, en la seua particular foscor. Els principals problemes o amenaces que tenen aquests mamífers són la pèrdua o dregradació d'hàbitat, la disminució de diversitat d'espècies (pels pesticides) que formen part de la seua dieta i la manca cada vegada major de refugis.
Aquests ratpenats són troglòfils i gregaris (com altres famílie si espècies, viuen en construccions humanes, cellers, coves, mines... formant colònies) i la pèrdua d'aquests refugis pot marcar la diferència entre la presència o desaparació d'aquestes colònies d'una zona concreta, amb el que això representa: perdre un insecticida innocu, biològic, que no té preu i que ens estalviaria un dineral, tant als llauradors com als consumidors.
El cas és que la setmana passada vaig ser coneixedor de la pèrdua d'un nou refugi d'una d'aquestes colònies. Un llaurador de #SanFelipeNeri em va mostrar un mas abandonat, propietat d'un familiar. Envoltat de cultiu d'alfals, hortalisses, moreres i palmeres datileres, la casa havia albergat una colònia de ratpenats de ferradura gran no inferior als 50 exemplars (pel que em comentava l'home i pel que vaig deduir a partir de la quantitat d'excrements del terra i de les taques a les parets). Aquesta casa havia sigut assaltada aquest estiu passat per gent que ha destrossat portes i finestres, fet que ha provocat la fugida dels mamífers. Encara, però, hi niuen algunes parelles d'oreneta vulgar que es mostren (de moment) alienes a les destrosses.
Els ratpenats de ferradura gran (i altres espècies de ratpenats) podrien estar menjant-se diferents lepidòpters, polilles nocturnes (com la coneguda 'rosquilla') que ataquen i destrossen l'alfals i altres cultius de la zona i que formen part de la dieta d'aquests rinolòfids. Vaig proposar al llaurador de tapiar voluntàriament les portes i finestres de la casa, però la cosa no depén tant d'ell com de la família propietària. Una llàstima, doncs.
Una de les possibles actuacions que estan al nostre abast és mantenir, entre tots, els refugis per a aquestes colònies de ratpenats de ferradura i generar-ne de nous (com ara rehabilitar i tapiar antics transformadors elèctrics i altres infraestructures o construccions humanes abandonades). Tothom n'eixirà beneficiat. Gràcies a José Luis Salcedo per donar-me l'oportunitat de conéixer una part important d'aquest llogaret meravellós i la seua gent.

La finestra de l'esquerra dóna a l'estança on hi havia la colònia de quiròpters

El mas envoltat per bancals d'alfals


  
 Excrements o guano de ratpenats sobre el llit, el capçal i el terra de l'estança

Interior de la cambra on hi havia instal·lada la colònia i on ara entra llum i vent,
fet que ha fet inservible el lloc com a refugi, així com la presència de gent fent-hi destrosses.

Destrosses fetes en el corral on guardaven antigament ramat.
A les bigues encara niuen les orenetes

 Dos nius d'oreneta. N'hi ha més de 6 entre el corral i la casa

Parella d'orenetes abans d'accedir a la casa.
La de la dreta duia fang i palla al bec per acabar de construir el niu.

dimarts, 14 de març de 2017

LA FILOPÀTRIA DEL CORRIOLET

Hui he matinat una mica més abans d'anar a escola per tal de vore si aconseguia observar algun exemplar de corriol petit o corriolet ('Charadrius dubius') al riu Ripoll (terme de Ripollet). Ja ho vaig intentar infructuosament ahir diumenge.
Resulta que un gran anellador de Ripollet, Antonio España Ruiz, té un projecte interessantíssim des de fa anys amb aquesta limícola migradora. Els marca amb anelles de colors i banderoles blanques numerades per tal de poder identificar-les i llegir-les a distància. Hui ha hagut molta sort i he tingut un xicotet 'xute' d'adrenalina quan m'ha aparegut als prismàtics una banderola amb la xifra 14 al tibiotars esquerre i una anella taronja i una de metàl·lica identificativa al dret.
A més d'aquest corriol marcat, n'he localitzat i fotografiat 3 més al llarg del riu Ripoll al seu pas per Ripollet i Montcada i Reixac. He enviat les dades GPS on l'he observat i fotos a Antonio i, per celebrar-ho encara més, m'ha comentat que ell mateix va poder observar l'any passat AQUEST MATEIX INDIVIDU I AL PUNT EXACTE ON L'HE OBSERVAT JO HUI. És a dir, que després de passar l'hivern a milers de quilòmetres al continent africà, torna a Ripollet, al lloc exacte, any rere any.
I és clar, de seguida m'ha vingut a la ment un concepte (expressat amb un "palabro"): FILOPÀTRIA, que en zoologia designa la tendència que presenten diferents animals (ocells migradors, peixos com el salmó...) a romandre o tornar al mateix territori en què van nàixer per a reproduir-se, per a fer-hi niu. Supose que un dels objectius principals de l'estudi que duen a terme serà aquest aspecte filopàtric de l'espècie.
"Amor a la pàtria", literalment, la d'aquest corriolet número 14 (i la de molts altres). Espere vore-n'hi més, de corriolets identificats.
[adjunte fotos de les troballes, tot i que algunes no tenen gaire qualitat per la distància a què han sigut preses]
[per saber-ne més sobre aquesta au: https://ca.wikipedia.org/wiki/Corriolet]


  


  





dilluns, 6 de març de 2017

Problemes? No, solucions

Allà on alguns hi veuen problemes, altres ho interpreten com a oportunitats, com a solucions. A #Ripollet, concretament al carrer de sant Jaume, els nius d'oreneta (i els excrements o "molèsties" que s'hi generen a l'època de cria) no són cap problema. Ans al contrari. En comptes d'agafar graneres o pals per trencar els nius (protegits per llei) d'aquestes precioses i beneficioses aus, van optar per trobar una so-lu-ci-ó fàcil, senzilla i ràpida. Si els hagueren trencat haurien generat un nou problema: la pèrdua de biodiversitat, de fauna urbana prop de casa i de control biològic de plagues.
Com es pot apreciar a les fotografies que he fet hui, s'hi van col·locar (en diferents edificis del carrer) lleixetes de fusta perquè els excrements no caigueren damunt dels caps dels vianants o al terra. És d'intel·ligents mantenir i protegir aquest insecticida inocu i natural anomenat #oreneta cuablanca i els seus nius. Espere que aquesta iniciativa i bona voluntat amb les orenetes també prospere al meu estimat poble, #Crevillent, i a tot arreu.





diumenge, 5 de març de 2017

Dietari d'un ocellaire

(Diumenge, 5 de març de 2017)
Aquest matí enjorn, amb el Jordi Baucells (presi de l'ICO), el Jordi Pasqual i el petit Bernat, hem anat a vore la zona de basses on farem el cens de cabusset ('Tachybaptus ruficollis') d'Osona, les dades del qual ficarem posteriorment al programa Ornitho. Després del cafenet que hem fet al bar La cooperativa de sant Miquel de Balenyà, envoltats de quadres i fotografies d'expedicions de gent del terreny als cims més alts del món, hem fet via cap a Les Masies de Voltregà.
El Jordi Baucells ens ha dut a una cinglera que dóna al riu Ter (on hi ha uns meandres i bosc de ribera fabulós i des d'on es divisa Espadamala) a vore la colònia més important d'ardèids de terres endins de tot Catalunya: en època de cria, s'han comptabilitzat més de 300 nius d'espècies com el bernat pescaire, martinet de nit, martinet blanc i esplugabous. Hui, tot i l'abundància d'ardèids, només hi havia alguna parelleta de pescaire fent niu o ja covant. La festa de veres, la grossa, s'esdevindrà en unes setmanes quan arriben esplugabous i comencen a nàixer els polls de tota aquesta comunitat i es forme un enrenou colossal entre baralles territorials i per protegir els més menuts. Custòdia fluvial, rehabilitació del bosc de ribera i meandres, protecció... un projecte importantíssim per a les espècies presents i el propi entorn.
En acabant, hem pujat a Orís a anellar, una jornada més, voltors. La novetat de hui és que ens acompanyaven tècnics del Ministerio de Medio Ambiente de Madrid perquè havien de fer extraccions de sang als voltors (ja ho van fer fa uns dies amb els voltors de Cinctorres, a Castelló). El motiu és un estudi en l'amit estatal per conèixer les concentracions de metalls (sobretot plom) en sang en diferents espècies de carronyaires i rapinyaires de poblacions salvatges.
Els voltors, carronayires, ingereixen el plom present en els animals domèstics i salvatges cinegètics morts. La ingesta d'aquests últims augmentaria la probabilitat d'ingerir plom: els animals abatuts per la caça serien la font principal de plom en aquestes rapinyaires (la carn conté restes de bala i perdigons de cartutxos).
Finalment, s'ha extret sang a 44 voltors (no m'he marejat amb tanta extracció). A vore si d'ací a poc des de Madrid ens fan cinc cèntims de les concentracions de plom que presenten. I amb el plom que és un metall pesat, tanque aquest post pesat i sofrit del diari ornitològic setmanal.