Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

diumenge, 20 de novembre de 2016

Crevillentins 'voltorejant' per Catalunya

ANELLAMENT DE VOLTOR COMÚ (‘Gyps fulvus’) A ORÍS
Hui hem tingut sessió d’anellament de voltor comú a Orís (comarca d’Osona). El Pablo i jo hem matinat per ‘voltorejar’ una mica a un tir de pedra del Pirineu català oriental. El lloc on s’enxampen els voltors és a tocar d’un abocador al terme d’Orís, on el grup d’anellament Calldetenes-Osona (GACO) té instal•lada una gàbia-trampa on entren a menjar cadàvers de ramat aquests carronyaires fantàstics amb cara de pocs amics.
Les aus hi queden atrapades i, d’un en un, se’n trauen per anellar els que encara no porten anella i per revisar les que sí que en porten i datar tots els exemplars. Se’ls posa dos tipus d’anella en cada pota: una de PVC groga (per a fer-ne una lectura a distància) i la preceptiva anella metàl•lica alfanumèrica que identifica individualment cada exemplar. En la jornada de hui, s’han anellat 35 exemplars nous i se n’han fet 30 recuperacions (voltors que ja portaven anella). Un d’aquests voltors duia una anella col•locada a França.
Els voltors, que dormen en uns cingles propers a l’abocador, són uns visitants habituals d’aquesta instal•lació de residus. El grup GACO, des de l’any 2006 que va començar el projecte d’estudi i anellament de voltors, ja n’ha anellat més de 2000. I precisament hui s’aconseguia arribar als dos milers d’exemplars anellats (2019 en total), d’aquí que s’haja celebrat amb un rètol vermell ben vistós. El 18 de desembre ens han convidat a menjar un xai (borrego) per celebrar-ne la xifra.

Amb comentaris i més explicacion sosbre cada foto en aquest enllaç:



























I si voleu vore fotos i comentaris sobre anellament de corb marí gros (els castellans en diuen 'cormorán') de la setmana passada, cliqueu el següent enllaç:
https://www.facebook.com/pg/elgabredecrevillent/photos/?tab=album&album_id=373279793022806

dilluns, 19 de setembre de 2016

dilluns, 29 d’agost de 2016

Combatre els prejudicis: dels muceguellos al suro

Contra la religió de la incultura, la ciència
Si ho deia un geni, alguna raó devia tenir: "És més fàcil destruir un àtom que un prejudici" (Albert Einstein). El món de la natura no està exempt d'aquests fills de la ignorància que són els prejudicis. En el cas que vull comentar hui, hi ha dos aspectes relacionats amb la natura (hi ha alguna cosa que no hi estiga relacionada!?) que comparteixen l'enemic comú dels prejudicis. Em referisc als muceguellos i al suro. La germanor entre aquests va més enllà del que en principi semblaria.
Un vampir ha entrat per la finestra!Els aspectes culturals negatius associats als muceguellos (com amb la majoria de criatures d'hàbits nocturns) han provocat, històricament, la creació d'una mala imatge que ha generat tota mena de prejudicis i idees errònies que ratllen el paroxisme i s'apropen als guions de la ciència-ficció: portadors de ràbia, vampirs que ens xuclen la sang mentre dormim, que eren una plaga... No caldria dir-ho però TOT és producte de la ignorància, de la imaginació o de la mala fe.
De suro o de veres?I el suro, què passa amb el suro? La cultura popular també ens ha transmés una visió del suro com a material de poc valor, gens resistent i inservible. De fet, quan nosaltres érem xicotets, jugàvem al carrer a diferents jocs populars (sense comptar el futbol), com a les boletes, a l'arrimadeta, a les xapes, a la cut amagà... I sempre hi havia algú que deia: "juguem de suro o de veres?" Aquell suro o de veres donava valor o no al resultat del joc. Si era de suro, ja sabeu, no comptava. No més lluny de la realitat, però. El suro té infinitat d'aplicacions industrials, comercials i de tota mena, atés la qualitat de les seues característiques naturals que el fan un material únic: aïllant tèrmic i acústic, resistent a la humitat i el foc, les cèl·lules del suro són impermeables a líquids i gasos. Tant és així que el suro pot romandre inalterable durant un segle. Ens l'hem de prendre seriosament, el suro, eh que sí!?
La unió entre muceguellos i suroQuina relació tindrà, doncs, el suro i els muceguellos? Doncs que algú va tindre l'excel·lent idea de construir caixes refugi per a mamífers i aus com a refugi i lloc de cria segur (més que les caixes de fusta). Tant és així que comtpen amb l'aval de les autoritats ambientals competents i d'associacions naturalistes i ornitològiques com la SEO (Sociedad Española de Ornitología), etc. Per això, heus ací unes fotografies d'unes caixes refugi de suro natural per a quiròpters (muceguellos) que hem adquirit el Jordi el Canene i jo per a instal·lar-les Crevillent.
Així doncs, esperem contribuir a trencar una mica més eixe quist cultural anomenat prejudici i donar a conéixer més i millor aspectes de la natura que ens són tan quotidians, propers i importants com el suro i els muceguellos. Perquè tan important -o més- és combatre els prejudicis com les emissions de ceodós.
[fotos: Xama, 29/08/2016, Crevillent; la foto amb la info sobre muceguellos pertany a Bioecos (Xile)] Les caixes han sigut adquirides a www.inecor.com





dijous, 25 d’agost de 2016

El valor ecològic de l'hort del Canene

Encara no són les sis del matí i un treballador de l’hort despassa el cadenat de la porta d’entrada, quan un mussol escridassa en senyal d’alerta. La flaire dels llimoners omple els pulmons per anar al tall. Tot és encara a les fosques. Una orquestra de grills entona un cri cri compassat. És el so inconfusible de l’estiu. La frescor que desprén la matinada a l’hort i el seu entorn s’agraïx i s’espera tant com la baixada de temperatures que vindrà amb la tardor. Allà, al bell mig, entre els milers de llimoners i ombres, es fa la llum amb el cant melós d’un rossinyol. Així comença un gran teatre: el de la vida en un hort un dia qualsevol.

La vida, a l’hort del Canene (i als pocs horts que ens queden a Crevillent), es mesura a cada segon. Hi ha una sincronia absoluta perquè tot funcione com un rellotge biològic, rellotge que, com la melassa, s’agandula i es fa apegalós tal com avança el matí i la xafogor s’agarra al tos. Cada pam de terra alberga éssers disposats a cremar energia per sobreviure i perpetuar-se. Aquest hort en concret té unes 50-55 tafulles de llimoners (de les quals, 40 i poques cultivades). Si en cada tafulla encabim 33 arbres, tenim uns 1200-1300 llimoners produint el cítric d’or que omplirà taules de masos, cases i restaurants d’arreu. Una casa de camp, una bassa d’emmagatzemar aigua i diferents magatzems agrícoles i d’antic ramat d’ovelles i bous completen els vora 55000 metres quadrats d’aquest hort a la partida de Catxapets, a tocar del transvassament del Tajo-Segura.

(cliqueu damunt imatges per vore millor)
En els mapes es pot vore (encerclat en roig) una taca verda:
l'hort del Canene és una de les poques "grans" extensions d'horts de cítrics
que queden al terme de Crevillent
(si exceptuem les properes a Albatera dins el Barranc de sant Gaitano
o les de les pedanies del sud on hi ha plantacions de farratge -alfals, etc.-,
on molta gent encara viu i es dedica al camp).

Vista exterior del magatzem on abans
es guardava el ramat d'ovelles i bous

Algunes veus critiquen l’existència dels horts d’arbres fruiters de regadiu en aquesta comarca del Baix Vinalopó amb un clima semiàrid, tot adduint l’escassetat d’aigua i l’ús de fitosanitaris i fertilitzants. D’altres, en critiquen la modernització amb el reg per degoteig i les conseqüències associades a l’abandó del reg a manta. Siga com siga, aquest hort, qualsevol hort, és un hàbitat que suposa, sense cap mena de dubte, una bombolla d’oxigen, casa i refugi per a una gran quantitat i varietat d’espècies d’ocells, insectes i tota mena de micromamífers, un espai totalment compatible amb l’ambient de secà que l’envolta format per espartars, palmeres, oliveres, garrofers, ametllers...

Qui té una mica de memòria (i més de trenta anys), recordarà els voltants de Crevillent (i també la seua columna vertebral: la Rambla de Castelar) a vessar d’horta, d’horts de tarongers, llimoners, magraners... Si aquest hort del Canene s’haguera abandonat, ara mateix tindríem una gran extensió de terra erma, o s’hauria parcel·lat i venut per fer-hi casetes. També hauríem d’haver sumat una altra conseqüència ben negativa, com la que es desprén d’un estudi de l’ICO, el CREAF i la Diputació de Barcelona): “l’abandonament de pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals produïx una notable pèrdua de biodiversitat” (la caiguda de les poblacions d’aus, per exemple, va suposar el 50% de les espècies comunes en el cas estudiat al Parc Natural del Montseny). I qui sap quin mal més.

El cas és que amb l’hort del Canene no ha estat així, i ara mateix hi trobem un verger imponent. És tot un espectacle vore córrer l’aigua per la séquia de pedra entre palmeres, margallons, tamarius, canyar, llorers i magraners.
Partint aigua al matí

Cada vegada hi ha més gent jove que veu en l’horta i el camp una eixida laboral o una inversió econòmica interessant (que alhora dóna feina a altra gent). Un cop passada la febre del totxo o maó, sembla que toquem de peus a terra i tornem a les arrels.
Una mar verda

Si, a més, el Jordi el Canene (que és un cul inquiet) ha decidit donar-hi a poc a poc un impuls a la gestió ecològica, és indubtable el valor ecològic que atresora aquest hàbitat especial. Tot seguit, detallem algunes mesures que s’han pres per fer un tractament més ecològic de la finca i més respectuós amb la natura:

-Destaca la plantació de desenes de plançons d’espècies aromàtiques i endèmiques seguint el perímetre de la finca: baladres, romanís, espígols, tomellos... atrauen pol·linitzadors com les abelles i vespes (la setmana passada hi vaig poder observar també una papallona colibrí libant en una flor d’espígol). Pels bancals es pot observar alguna espècie de Limonium i llentiscle, arçot o trencaolles...
Fileres de baladres, romanís, etc.

-Es fan servir dispositius amb feromones per atrapar la mosca de la fruita, o l’ús d’una mena d'insecticida amb olis naturals que mata per ofegament alguns insectes.
Neteja d'envasos per a feromones

-Les anomenades males herbes no es fumiguen, es passa sovint la desbrossadora (els conills també ajuden a mantenir a ratlla aquestes "males herbes").
Un conill fotografiat mentre menjava

Verdolaga

Vista des de 'dins' de l'hort, esponerós, a vessar de 'males herbes'

-El producte de la poda, a més, es tritura i s’escampa pels bancals perquè forme una coberta natural que ajude a mantenir la humitat del terra i a donar refugi a nombrosos éssers vius.
Restes del triturat de la poda dels llimoners

La fauna (i concretament, l’avifauna) present
Ja hem esmentat abans que aquest hort és refugi, lloc de cria i hàbitat de caça i rebost per a desenes d’espècies de tota mena. Sense el conreu d’aquest hort, seria impossible l’existència d’aquesta comunitat faunística. Els conills, déiem, estan associats a les males herbes, i les llavors d’aquestes són devorades per la rata negra o de camp. Rates cellardes, talpons i eriçons mengen llavors, cucs de terra, llagostins, caragols i tota mena d’insectes. Les falses tomateres, verdolagues, siments de nap, tapeneres, ravenisses blanques i grogues, oliverdes (i moltes altres espècies de plantes) donen aliment a un muntó d’espècies d’aus: teuladins, caderneres, gafarrons, verderols, lluers, cogullades, paixarells, merles, tórtores europees i turques...; els insectes voladors són devorats per tres espècies d’oreneta i una de falciot, també per rossinyols, puputs, estornells, papamosques, mosquiters, boscarles i busqueretes que completaran la dieta amb les drupes d'aquestes herbes i matolls; els micromamífers i insectes grans així com xicotets rèptils (panderoles, guixarres, dragonets, sargantanes, fardatxos...) fan les delícies del capsot i de les rapinyaires diürnes i nocturnes com el xoriguer, el mussol, l’òliba o el xot. També s’hi deixen vore i sentir l’oriol (que sol menjar el fruit saborós d’una figuera) i diferents espècies d’aus associades a la presència d'aigua, com ara el blauet, algunes limícoles i ardeids (agró blanc, bernat pescaire...) que acudixen a la bassa d’aigua a caçar granotes, libèl·lules, colobres d’aigua, peixos i gripaus.

En total, hi hem comptabilitzat (sense gaire esforç) més de 30 espècies d’aus.

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) cantant en el cablejat
de la llum que travessa la finca


Mascle de teuladí (Passer domesticus) amb un insecte al bec
esperant que marxàrem d'esmorzar
perquè estàvem a prop del seu niu
i volia empapussar les cries (foto de baix)

Niu de teuladí

Niu de merla (Turdus merula). Són nombrosíssims els nius
de diferents espècies que s'hi troben


Dues fotografies de nius de vespes alfareres o solitàries en una paret
d'un dels magatzems agrícoles; les larves d'aquestes vespes
devoren les erugues dels lepidòpters.
En aquest hàbitat, cada ésser viu té un paper necessari.

Imatge d'una bleda. A l'hort
també es detina un bancalet per plantar-hi tota mena d'hortalissa
i fruita per a consum propi
(bledes, melons, carabassí, nyores, pimentons, tomates...)

Unes altres mesures: les caixes niu a l’hort del Canene
Sensibilitzat amb el medi ambient, no va caldre molta conversa amb el Canene per convéncer-lo de prendre mesures per conservar i atraure diferents espècies d’aus i ratpenats en un entorn tan espaiós i adient. Així doncs, hem aprofitat unes quantes fustes velles que tenia a la finca per construir i instal·lar-hi tres caixes per a rapinyaires nocturnes i diürnes, dos per a falciot comú i cinc per a ratpenat (que solen veure’s caçant molt a prop de la finca, voltant al llarg del canal del transvassament Tajo-Segura o al voltant de la bassa de regadiu). En breu, també hi posarem nius artificials per a oreneta (cuablanca i vulgar) i per a aus insectívores.

Col·locant una caixa que pot ser ocupada tant per
puputs com per gaig blaus, mussols o gralles


Dues fotos on podem vore una caixa que pot ser ocupada per
diferents espècies de rapinyaires (diürnes i nocturnes): mussol, òliba, xoriguer...


A l'interior del magatzem (que abans allotjava el ramat)
hem instal·lat una caixa per a òliba damunt una sitja
que es feia servir per moldre el gra que es donava al bestiar

Orifici d'una caixa niu per a rapinyaires en una de les finestres
del magatzem que donen a l'exterior

Caixa per a falciot (Apus apus)

Caixa per a muceguellos. La poden ocupar
diferents espècies de Pipistrellus. Hi accedixen per
una obertura rectangular de baix

En resum, en aquest hort tot està connectat en una cadena que sembla que no té ni principi ni final. I nosaltres hem tingut la sort de (re)conéixer i tornar a gaudir d’un hàbitat tan especial, l’hort de cítrics, que ha desaparegut pràcticament de Crevillent i que formava part de les nostres vides, del nostre paisatge quotidià i proper. Com hem vist, l’horta i els horts en general (i el del Canene en particular) tenen un alt valor ecològic que, sovint, o es desconeix o no es valora com cal o simplement es critica sense cap fonament. La biodiversitat n’és un dels nombrosos beneficis associats. Amb aquest humil article esperem dur-nos els lectors a l’hort i fer-los partícips i coneixedors d’aquests valors tan necessaris.

Vista exterior de l'hort des d'una de les finesters
de l'antic magatzem del bestiar