Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Més cultura, més popular

-->
-->
Una conversa familiar qualsevol, una mostra de cultura popular en estat pur:
Nebot: ―Tieta, enguany m’has de deixar 500€ per a poder passar el curs.
Tieta: ―La Menguis Potassa i representant de caixetes de mistos te diu que un pa(re)ll d’ous i un congre, que meu-xape. Me tinc que arreglâ les dents que les tinc molt malament.
Nebot: ―Inga va, tieta, me tens que sacâ 500 eurets del banc, que a tu les dents, lo que se diu fer falta, no te fan molta falta ja.
Tieta: ―Lo que vaig a fê és a sacâ-te l’ase del cos. I ja saps: qui tinga cuc, que pele fulla.
Nebot: ―Xe, tieta, eres més fotûa que el pa d'avena.
Tieta: ―Fotûa!?, arrea!, que estàs fet un esquifo volaó, pareixes un nisplo afongut.
Nebot: ―Xe, eixos adjectius són dos de les floretes més autèntiques que m'han dedicat mai. Gràcies, tieta, m'hauré de pujar i baixar tot sol la bragueta, perquè tu soltar no soltes ni un rot per la boca, per no gastar.
Cançoneta
Se li veu el os de la punta de la punta,
se li veu el os de la punta del dit gros;
el os se li veu, el os se li veu,
de la punta, de la punta,
el os se li veu, el os se li veu,
de la punta del dit gros.
[la cantaven per Pasqua, camí de la partida la Boquera a el Fondó de les Neus]
Déu proveirà pa calces
que es cames ja es tinc.
Divina, divinalleta,
que té el rei en la bragueta?
―Dos ous i una llonganisseta.
Endevinalla crevillentina:
Una cosa com el dit,
que té pèls en el xorlit.
[..........]

Una cosa com el puny,
que té pèls en el cul.
[.........]
Fill: ―Què ha hi de dina?
Mare: ―Arròs i gallina!
Fill: ―Què ha hi de postres?
Mare: ―L’últim mos!>>
Fill: ―Què ha hi de postres?
Mare: ―A ventâ mosques!
Fill: ―Què ha hi de brena?
Mare: ―Pa i Torrevella*.
*Diuen això per allò de la sal (menjaràs “pa i sal”, per allò que Torrevella és la ciutat de la sal), segons la informant.
Dorm i reposa
i no li tingues por
a ninguna mala cosa,
que aquí estarem la Maredéu,
Sant Joan i Sant Bartolomeu;
(i de tanta gent que havia gitada
es va caure el llit).
L’eta, l’eta, a l’ombreta, a l’ombrí,
Flors i violes i romaní.
[la cantaven els xiquets del Fondó de les Neus.]
Aire de Ponent, aigua fresca i vi calent.
Aire de Mestral, ni peix ni pardal.

Cançoneta
Un canariet, una pesseta,

d’eixos que van en bicicleta,
ploreu xiquets, que canariets tindreu.
Pajaritos tengo yo, que en el monte los cojí
Uno que se me voló, y otro que me queda aquí
"Tu necessites el cofre i la mitja manta" (es diu d’algú que necessita sempre moltes coses, no precisament roba, per a estar a gust, complagut).