Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Buidabutxaques: ornitònim singular


Qui fa buidar la butxaca?
L'informant José Candela (Pepito el Burra), de 55 anys, caçador crevillentí des de ben jove i gran coneixedor de les aquàtiques i dels pardalets en general de El Fondo, em va fer saber el 6 de febrer de 2002 d'aquest ornitònim pel qual sent, personalment, una especial devoció. Un buidabutxaques (pronunciat /buidabujaques/) no és altra cosa que un Blauet en català estàndard. La forma castellana Martín pescador és la més utilitzada actualment a Crevillent, i de forma generalitzada. Ara bé, segons el meu informant, abans també s’utilitzava l'ornitònim “buidabutxaques”, comú entre els caçadors, i d’ells els més vells i experimentats.

I com, eixe nom?
El nom prové de l’època en què es caçava amb una mena d’escopeta que duia els perdigons dins una “butxaca” o saquet, amb la qual es carregava l'arma en qüestió per abatre les preses. I com que els caçadors abans -i ara, encara molts- li "tiraven" a tot allò que tinguera ales i/o emetera sorolls (més d'un humà "alat" ha vist el seu cul foradat per errors tècnics), doncs això, quan veien al nostre bellugadís amic, gastaven i gastaven perdigons a manta tot intentant de caçar-lo. Si mai heu vist volar un buidabutxaques, heu de saber que aquest bellíssim ictiòfag es mou ràpidament entre els canyissars, séquies i assarbs al temps que emet un breu i estrident xiulit. És per això que l'esquiu pardalet feia buidar i buidar les butxaques dels vells i no menys sanguinaris caçadors.

Buidabutxaques: és hora de reivindicar el nom
Tant si sou caçadors, com amants de la natura i l'ornitologia, o en el millor dels casos mestres i professors amb ingents grups d'alumnes expectants, no estaria gens malament que el jovent de la nostra vila i comarca començara a fer servir aquest nom, i que la gent gran també el desenteranyinara del bagul mental. Hem de convidar molt amablement a la forma castellana -que ha substituït el nostre mot- que torne, pel camí vell de Castella, al seu reialme natural, i deixe pas i terra lliure a un dels ornitònims més preuats del migjorn valencià.

(observeu com n'és, de gratificant, la bellesa)

2 comentaris:

  1. Amic Xama:

    He donat el teu Blog a Jacint dels Ports de Morella a l'Extrem Nord del País Valencià. Estudia també noms de pardals i té faena feta sobre això.
    M'ha dit que es posarà en contacte amb tu.
    Entre tots ho farem tot!

    ResponElimina
  2. Xama,
    interessantíssim el que comentes del buidabutxaques !!! UN ABRAÇ !!!

    ResponElimina