Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimarts, 20 de juliol del 2010

"Res natura": l'amic fardatxo

Aquesta vesprada he estat a la Serra del Molar de La Marina del Pinet (Elx) buscant nius d'alca-rabo (Cercotrichas galactotes), ja que l'any passat també en vaig buscar però no en vaig trobar cap amb pollada ocupant el niu. Hui n'he trobat un, però de nou els polls ja havien abandonat el niu, i sols hi quedaven restes de closca (vegeu fotografia que he tret). Però aquest no ha estat el gran atractiu (tornaré a intentar trobar un niu actiu!): m'he tropessat amb un altre buscador de nius: un fardatxo més gran que un garrofer! Cap a les 20.30h ,estava de gatzonetes mirant des del terra cap amunt en un pi que no alçava ni 2 metres de terra quan m'he dut el gran ensurt en veure un tros de fardatxo que semblava un monstre, redéu, quina preciositat! He estat fent-li fotos i vídeos ajagut i a menys de 50 centímetres de distància.

El rèptil estava damunt de l'arbre, el que demostra que aquests sauris també preden sovint els nius i busquen àpat entre el brancam de les pinedes, i tant! Quan he apropat molt la càmera ha començat a alenar més fort i a ensenyar-me la boqueta i una saliva suculenta que m'invitava a abandonar aquell lloc, però com que he insistit, el rèptil, que no es trobava en el seu hàbitat natural (el sòl de terra) i se sentia incòmode i maldestre, finalment ha pegat un bot des de dalt de l'arbre i s'ha amagat entre unes mates d'albardí. No ha eixit, tot i que jo el reclamava. Però ha aconseguit fer-li fotos i vídeos de comunió o boda i que els li enviaré un cop l'animalot em done el domicili social habitual. Me n'he recordat ara com José Damaso Candela (el llebres o Pepe el Damaso, tal com em deia que era conegut) i avi de l'amiga Isa, em contava l'any 2001 que es menjava els fardatxos i serps un cop acabada la Guerra Civil quan va haver d'amagar-se a la Serra de Crevillent perquè els feixistes no el descobriren. Encara recorde el gest que feia quan m'interpretava com els matava i els afincava el dent. I no m'estranya que se'ls menjara i dira que estaven boníssim, amb la fam que passaria (no debades forma part de la cuina extremenya). En aquell aleshores el tio Damaso, ara que ja ha traspassat, tenia 82 anys. Quin home més fort, espavilat, amable i reeixit, malgrat la seua longevitat; aixi el recorde.

Encara amb l'emoció recorrent-me el cos, escric ara la crònica i us passe els vídeos i fotos tot seguit. També he fet fotos a diferents espècies d'aràcnids i del niu d'alça-rabo. Amplieu imatges per gaudir-ne més encara:






Tinc la plena certesa que aquest niu és
d'alça-rabo, per la forma, altura, material
de construcció i característiques de les restes
de closca que hi havia.


Mireu quina aranya més increïble: posseeix
una mena de cuirassa el color de la qual no
sabria definir de tan especial que és:
groc or i ivori, sembla un guerrer de ciència-ficció.

Aquí li he tirat el flaix i m'ha eixit una foto d'allò més artístic,
si us hi fixeu, el puntet que es veu a l'esquerra de l'aranya
no és altra cosa que la lluna eixint. Bon profit.








diumenge, 18 de juliol del 2010

Reculls de cultura popular de tradició oral

Com que la temporada de pardalets està fluixa, us deixe aquí unes poques cançonetes, refranys, dites populars i canterelles que vaig recollir al començament d'aquesta primera dècada del segle XXI a Crevillent, i alguna a els Fondons (de els Frares i les Neus), perquè feu un tastet i us refresqueu de tanta calina ponentina. La transcripció que vaig fer no segueix, generalment, la normativa estàndard ni cap criteri de transcripció, per ser fidel a l'original i que arribe com més intacta millor (no obstant això, s'ha de tenir en compte que la d intervocàlica i la r a final de paraula cauen). També pose en negreta, si escau, aquells mots més interessants.

-->

1.La gelosia i les paleres a Crevillent

Conten els vells de Crevillent que quan algú -normalment referit a xiquets i xiquetes- patia gelosia per un altre germà, cosí, veí, etc. se solia penjar una palera com a remei perquè el mal desapareguera. La palera es penjava a la casa del xiquet que patia la gelosia, i diuen que es penjaven dels claus que habitualment hi havia “afincats” a les façanes de cases i coves. Així, un cop se secava la palera, s’acabava el mal de gelosia.
-->
-->
2.Mare, mare, vull casame
que me pica el garrofí,
-Calla, calla, filla meua
que també me pica a mi.

3.Pa nabets en Crevillent,
pa bona aigua en l’Alcoraia,
pa panotxes en Vallverda,
i pa ganduls en la Baia.

4.Com la garrofa s'endrece
i l'oli se m'amillora,
el primer forat que tape
és el d'eixa senyora.


5.En el meu carrer n'ha hi una,
trenta novios diu que té,
vint-i-nou que no la volen
i el que té no torna més.
6.Ja s'ha casat el Manolo,
tanta gana que tenia,
filaor de fil de bordo,
trenta parells en un dia.

7.Jaume de la Serra,
se tira un pet
i cau a terra.

8.La dona que pixa i no se troca
es troba en un gran perill,
que se li seca l'escorfa
i se li obri el clevill.

--> 9.De la Canalosa ha vingut
un fardatxo derrabat,
i merda porta en el cul
pa eixe tonto que ha cantat.
(Recitada, el Fondó de les Neus)

-->
10. [Un marit li diu a sa muller:]
Si vols tindre-me content,
a treballar no m’envies,
pasta-me pa de forment,
i fes-me arròs tots els dies.
[I ella li contesta:]
Te pastaré pa de forment
a treballar no t'envie,
però llevaràs els cuernos
com d'aquí a Crevillent.

-->
11. El Pepe el Bollite
bollint canyamons,
li salta una xispa
i li crema els collons.

---
Ah, i recorda que si alguna vegada et dediquen un...

-->
· I quin ansol.
· I quin alficòs.
· I quin arritranco.
· I quin avetxutxo.
· I quin bagerugo.
· I quin bandarra.
· I quin barraquero.
· I quin butx que tens.
· I quin camama.
· I quin cap de mujol.
· I quin cap de trona.
· I quin cony ajuegaô.
· I quin correvelles.
· I quin estafermo.
· I quin faramalla.
· I quin fulero.
· I quin mans de lloca.
· I quin manyaco més enfaós.
· I quin mutxol d’armari.
· I quin muxu-gambeta.
· I quin nespla.
· I quin sanguango.
· I quin sanguindoll.
· I quin tarambana.
· I quin tronxicol.
· I quina barra que tens.
· I quina macoca que tens.
· I quina testerola que tens.
...tranquil, no t'amoïnes, que no et baixe l'autoestima ni perdes l'amor propi, perquè contrubueixes, sense adonar-te, a transmetre i mantenir la cultura popular, font de tot poble que es vol viu i sobirà. :)