Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Tot (re)descobrint la Serra de Crevillent

El passat divendres 9 d'octubre, Diada del País Valencià, Rafa, Joan Carles i jo vam eixir a la serra a col·locar les cinc noves caixes-niu construïdes. La zona que vam triar aquesta vegada va ser el Barranc de Sant Gaitano, concretament on comença la costera que puja al Parc de Muntanya que porta aquest nom. Vam penjar les caixes numerades del 8 al 12, i ho vam fer mentre pujàvem el barranc, així la caixa-niu amb el número 8 quedava tot just on vam començar la marxa i la caixa 12 a uns cinc-cents o sis-cents metres més amunt. La darrera va ser col·locada prop de la finca coneguda com Les Parretes.

La bellesa i l'interés ecològic de l'indret va ser d'allò més gratificant, i ens vam dur més d'una sorpresa agradable: nombrosíssims exemplars de bolets esclataven damunt les veredes del barranc; vam descobrir -no sense temor- un rusc d'abelles encaixat en uns forats naturals d'una de les parets que conformen el barranc, al darrere d'un canyissar; la remor que feien era esfereidora i, de tant en tant, situats a més de vint metres de distància, podies escoltar com alguna d'aquestes abelles et fregava el cap amb el seu anar i venir incessant; una colònia de gralles d'uns 30 exemplars es va deixar veure per les immediacions del barranc.

Però si hem de destacar -i proposar- alguna cosa no és altra que l'interés i bellesa de la finca esmentada. Solitari i humil, un mas que mira a llevant corona la finca tan sols flanquejat per dos majestuosos exemplars de Pi Pinyoner; un xicotet estany d'aigua de naixement raja sense descans i rega oliveres, garrofers, nouers, arboços, tarongers, llimeres, ametllers... els quals omplen els bancals de vida amb un verd inusitat; vam poder collir -i tastar- nous, llimes i cireres d'arboç. La finca té senyals de ser conreada i atesa eventualment, però els fruits que jauen al terra en abundància denoten que els seus amos no hi acudeixen de forma habitual.
Com podreu veure més avall en alguna de les fotos, la presència de tot tipus d'animalets és més que notable: conills, llebres, diferents espècies d'aus i, sobretot, les petjades de porcs senglars, fan indefugible una visita a aquest meravellós oasi. La sensació de tranquil·litat que es respira de ben segur que us farà apropar-vos en més d'una ocasió (tot seguit: fotos de cireres d'arboç, bolets, nous i petjades de porc senglar al mas de Les Parretes).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada