Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dilluns, 6 de març del 2017

Problemes? No, solucions

Allà on alguns hi veuen problemes, altres ho interpreten com a oportunitats, com a solucions. A #Ripollet, concretament al carrer de sant Jaume, els nius d'oreneta (i els excrements o "molèsties" que s'hi generen a l'època de cria) no són cap problema. Ans al contrari. En comptes d'agafar graneres o pals per trencar els nius (protegits per llei) d'aquestes precioses i beneficioses aus, van optar per trobar una so-lu-ci-ó fàcil, senzilla i ràpida. Si els hagueren trencat haurien generat un nou problema: la pèrdua de biodiversitat, de fauna urbana prop de casa i de control biològic de plagues.
Com es pot apreciar a les fotografies que he fet hui, s'hi van col·locar (en diferents edificis del carrer) lleixetes de fusta perquè els excrements no caigueren damunt dels caps dels vianants o al terra. És d'intel·ligents mantenir i protegir aquest insecticida inocu i natural anomenat #oreneta cuablanca i els seus nius. Espere que aquesta iniciativa i bona voluntat amb les orenetes també prospere al meu estimat poble, #Crevillent, i a tot arreu.





diumenge, 5 de març del 2017

Dietari d'un ocellaire

(Diumenge, 5 de març de 2017)
Aquest matí enjorn, amb el Jordi Baucells (presi de l'ICO), el Jordi Pasqual i el petit Bernat, hem anat a vore la zona de basses on farem el cens de cabusset ('Tachybaptus ruficollis') d'Osona, les dades del qual ficarem posteriorment al programa Ornitho. Després del cafenet que hem fet al bar La cooperativa de sant Miquel de Balenyà, envoltats de quadres i fotografies d'expedicions de gent del terreny als cims més alts del món, hem fet via cap a Les Masies de Voltregà.
El Jordi Baucells ens ha dut a una cinglera que dóna al riu Ter (on hi ha uns meandres i bosc de ribera fabulós i des d'on es divisa Espadamala) a vore la colònia més important d'ardèids de terres endins de tot Catalunya: en època de cria, s'han comptabilitzat més de 300 nius d'espècies com el bernat pescaire, martinet de nit, martinet blanc i esplugabous. Hui, tot i l'abundància d'ardèids, només hi havia alguna parelleta de pescaire fent niu o ja covant. La festa de veres, la grossa, s'esdevindrà en unes setmanes quan arriben esplugabous i comencen a nàixer els polls de tota aquesta comunitat i es forme un enrenou colossal entre baralles territorials i per protegir els més menuts. Custòdia fluvial, rehabilitació del bosc de ribera i meandres, protecció... un projecte importantíssim per a les espècies presents i el propi entorn.
En acabant, hem pujat a Orís a anellar, una jornada més, voltors. La novetat de hui és que ens acompanyaven tècnics del Ministerio de Medio Ambiente de Madrid perquè havien de fer extraccions de sang als voltors (ja ho van fer fa uns dies amb els voltors de Cinctorres, a Castelló). El motiu és un estudi en l'amit estatal per conèixer les concentracions de metalls (sobretot plom) en sang en diferents espècies de carronyaires i rapinyaires de poblacions salvatges.
Els voltors, carronayires, ingereixen el plom present en els animals domèstics i salvatges cinegètics morts. La ingesta d'aquests últims augmentaria la probabilitat d'ingerir plom: els animals abatuts per la caça serien la font principal de plom en aquestes rapinyaires (la carn conté restes de bala i perdigons de cartutxos).
Finalment, s'ha extret sang a 44 voltors (no m'he marejat amb tanta extracció). A vore si d'ací a poc des de Madrid ens fan cinc cèntims de les concentracions de plom que presenten. I amb el plom que és un metall pesat, tanque aquest post pesat i sofrit del diari ornitològic setmanal.