Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimecres, 26 d’agost del 2015

Anarrhinum fruticosum: Crevillent

Segons totes les fonts, parlar de la planta Anarrhinum fruticosum (Anarrí) és parlar de Crevillent, on es troben les úniques cites de tot Europa. Fa ara 10 anys que em vaig interessar per aquesta desconeguda planta a partir de la lectura d'un treball de M. Vicedo i altres sobre la singularitat de l'espècie i l'escassesa d'exemplars (només dues poblacions de 93 i 2 individus). Escric açò perquè, ja aleshores, vaig fer un treball de camp i cens per localitzar exemplars d'Anarrhinum i vaig arribar a la conclusió que amb aquell cens només s'havia trobat una xicoteta mostra de les poblacions existents a la nostra localitat. Li ho vaig comentar a un amic i biòleg de Crevillent, que ho va confirmar posteriorment.

Enguany, que m'havia vingut de nou al cap l'Anarrhinum a partir d'una lectura accidental en Internet sobre espècies de flora vascular en perill crític d'extinció, he decidit començar a enviar progressivament cites sobre poblacions i/o exemplars aïllats al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. Pel que he pogut llegir, diferents i bons observadors han fet cites posteriors (fins al 2014) en molts altres indrets de la nostra localitat, ampliant així molt més el nombre de poblacions censades. Sense fer un cens exhaustiu, hui n'he comptabilitzat uns 500 exemplars, cap d'ells a l'embassament de Crevillent ni zones circumdants. Supose, doncs, que la viabilitat d'aquesta Scrophulariaceae està assegurada a Crevillent (i a Europa!) i no haurem d'anar al nord d'Àfrica per poder-la observar (tal com mostra l'Excel de la fitxa del Banc de Dades). Ara bé, fa temps que em faig la mateixa pregunta, potser producte de la meua ignorància en el tema: per a quan una Microreserva d'Anarrhinum fruticosum a Crevillent des de fa temps?

La foto feta hui és horrible (feta amb mobilsauri)