Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Une telle obstination dans la générosité la plus magnifique?

L'amic Bilbeny m'ha fet arribar dos enllaços magnífics sobre fets relacionats amb la natura. El primer, un vídeo basat en un llibre anomenat L'homme qui plantait des arbres (edició del llibre en català a cura de la Isabel Clara-Simó) que narra la història d'un pastor solitari que plantava arbres en un erm dels Alps tocant la Provença. Serà, sens dubte, el proper llibre que llija per a fer un treball de la universitat. Realment magnífic.

Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.

http://dotsub.com/view/2d7b8a37-4f64-4241-8019-642e965d124f


UPM FOREST LIFE
http://w3.upm-kymmene.com/upm/forestlife/


dimarts, 9 de novembre del 2010

Ni pagar podem, en català, tu!

Talle amb forqueta i ganivet un filet de petxuga arrebossat.

Nyam-Nyam.


Mentre dine, una conversa distreta i afable flueix entre companys a la cantina de la universitat.

─Ha! ha! ha!


Quan la xarrada s'embruta una mica canvia la rialla.

─Hi! hi! hi!


Un telèfon mòbil sona, el meu:

Ring! ring!

Bé, més que un Ring! ring! un rossinyol mascle refila un Xiu-xiu! xiu-xiu! armoniós que tinc com a to de trucada.


─Qui és?

─Buenos días, soy [en tal], le llamo del Departamento de cobros de Orange, le informo que tiene una factura pendiente de pago por un importe de 7,20€.

─Sí, ja ho sé; de quin període facturat és?

El fet és que em vaig donar de baixa d'Orange el mes passat no l'altre, però encara em cueja un remitjó de factura dels dies on la portabilitat nadava nàufraga entre l'antiga companyia i la que acabe de contractar voluntàriament perquè em descapitxolen.


─Perdone, Señor Alfonso, ¿me podría hablar en castellano, es que no le entiendo?

─Passe'm amb una teleoperadora que parle català, per favor.

El to de la senyora que m'atén, en aqueix precís instant, canvia ostensiblement i, en comptes d'assemblar-se al d'una gestió administrativa anònima, més aviat fa l'efecte d'una tensió sexual no resolta.


No va a poder ser, ya que este departamento no tiene servicio de atención en catalán. Sólo ofrecemos catalán en el servicio general de Atención al cliente.

─Doncs ho sent molt, però sóc el client, pague jo i vull que m'atengueu en la llengua en què m'envieu les factures: en català.


─Bueno, cuando quiera póngase en contacto con nuestro departamento en el número 480 para pagar su factura.

─Clinc!; la comunicació es talla, però jo imagine la senyoreta bramant i tirant fum pel nas com bou en zel, maleint la nació catalana i la llengua que ens va parir.

─Nyeu-nyeu.


¿Que coneixeu el nom d'alguna empresa arreu del món ─mira que hi ha món!─ que tinga clients dels quals requerisca el pagament d'uns diners i no ho faça perquè el consumidor no parla la seua llengua? Jo sí, una sola, i porta per nom España. Es pot ser més tronxicol?

diumenge, 7 de novembre del 2010

El català, la cultura popular i les noves generacions de Crevillent

La Maria-Teresa Pérez, filla de l'amic i mestre crevillentí en Vicent-Josep Pérez i Navarro, canta unes cançonetes tradicionals en català de Crevillent. Esperem que, com la Maria-Teresa, les noves generacions de xiquetes i xiquets crevillentins aprenguen i guadisquen cantant i conservant aquest patrimoni lingüístic i cultural valencià de valor incalculable. Siga dit de passada -i com a vindicació- que les cançonetes esmentades i tota la resta que ha recollit al llarg dels anys i amb gran esforç i dedicació en Vicent-Josep s'haurien d'ensenyar a tots els col·legis d'infantil i primària de la nostra ciutat. Us postege el vídeo i el canal de Youtube del mestre Pérez i Navarro que conté arxius de vídeo interessantíssims:

http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999