Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimarts, 18 d’abril del 2017

Quina lenta agonia, la dels refugis (de quiròpters) perduts

Pèrdua de refugis per a quiròpters trogòfils: un degoteig constant
Els rinolòfids, que són una família de mamífers dins l'ordre de quiròpters o moceguellos, necessiten la nostra ajuda. Bé, més que la nostra ajuda, necessitarien que els deixàrem viure en paus, en la seua particular foscor. Els principals problemes o amenaces que tenen aquests mamífers són la pèrdua o dregradació d'hàbitat, la disminució de diversitat d'espècies (pels pesticides) que formen part de la seua dieta i la manca cada vegada major de refugis.
Aquests ratpenats són troglòfils i gregaris (com altres famílie si espècies, viuen en construccions humanes, cellers, coves, mines... formant colònies) i la pèrdua d'aquests refugis pot marcar la diferència entre la presència o desaparació d'aquestes colònies d'una zona concreta, amb el que això representa: perdre un insecticida innocu, biològic, que no té preu i que ens estalviaria un dineral, tant als llauradors com als consumidors.
El cas és que la setmana passada vaig ser coneixedor de la pèrdua d'un nou refugi d'una d'aquestes colònies. Un llaurador de #SanFelipeNeri em va mostrar un mas abandonat, propietat d'un familiar. Envoltat de cultiu d'alfals, hortalisses, moreres i palmeres datileres, la casa havia albergat una colònia de ratpenats de ferradura gran no inferior als 50 exemplars (pel que em comentava l'home i pel que vaig deduir a partir de la quantitat d'excrements del terra i de les taques a les parets). Aquesta casa havia sigut assaltada aquest estiu passat per gent que ha destrossat portes i finestres, fet que ha provocat la fugida dels mamífers. Encara, però, hi niuen algunes parelles d'oreneta vulgar que es mostren (de moment) alienes a les destrosses.
Els ratpenats de ferradura gran (i altres espècies de ratpenats) podrien estar menjant-se diferents lepidòpters, polilles nocturnes (com la coneguda 'rosquilla') que ataquen i destrossen l'alfals i altres cultius de la zona i que formen part de la dieta d'aquests rinolòfids. Vaig proposar al llaurador de tapiar voluntàriament les portes i finestres de la casa, però la cosa no depén tant d'ell com de la família propietària. Una llàstima, doncs.
Una de les possibles actuacions que estan al nostre abast és mantenir, entre tots, els refugis per a aquestes colònies de ratpenats de ferradura i generar-ne de nous (com ara rehabilitar i tapiar antics transformadors elèctrics i altres infraestructures o construccions humanes abandonades). Tothom n'eixirà beneficiat. Gràcies a José Luis Salcedo per donar-me l'oportunitat de conéixer una part important d'aquest llogaret meravellós i la seua gent.

La finestra de l'esquerra dóna a l'estança on hi havia la colònia de quiròpters

El mas envoltat per bancals d'alfals


  
 Excrements o guano de ratpenats sobre el llit, el capçal i el terra de l'estança

Interior de la cambra on hi havia instal·lada la colònia i on ara entra llum i vent,
fet que ha fet inservible el lloc com a refugi, així com la presència de gent fent-hi destrosses.

Destrosses fetes en el corral on guardaven antigament ramat.
A les bigues encara niuen les orenetes

 Dos nius d'oreneta. N'hi ha més de 6 entre el corral i la casa

Parella d'orenetes abans d'accedir a la casa.
La de la dreta duia fang i palla al bec per acabar de construir el niu.