Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dijous, 10 de juny del 2010

"Barraquero": els pardalets i les terres de parla catalana

I quin barraquero! Tant si mai no heu estat a Crevillent, i als qui xafeu carrers i camps sarraïns dia rere dia,

Etim.: encara desconeguda amb certesa. Es possible que sia un derivat del pre-romà *barra, que significaria originàriament ‘construcció feta amb barres o branques’, o bé del llatí *barrum ‘fang’ (cfr. Wartburg FEW, i, 260; Corominas DECast, i, 407).

diumenge, 6 de juny del 2010

Més ouets i alguna que altra sorpresa

Hui, el Cureta i jo, com a bons crestians endiumenjats (resulta que Cureta és el malnom familiar, no és que siga retor, que tampoc passaria res), hem anat a tenir "cura" de les criatures de Déu Nostre Senyor, i hem fet una segona revisió de les caixes niu a la Serra de Crevillent (tan sols d'unes 10). Ens hem trobat una nova caixa ocupada per Totestiu (Parus major), amb 6 ouets que no tindrien més d'1 setmana des que els va pondre la femella. A més, la natura bonastruga, com sempre, ens ha obsequiat amb un regalet d'allò més còrvid: ens hem topetat amb un juvenil de Gralla (Corvus monedula) volanderet, nascut enguany, que pel que sembla s'ha precipitat de la paret on tenia el cau-niu, perquè encara li costava volar prou. De seguida que l'hem deixat córrer s'ha amagat i potser sobrevisca, qui sap, jo crec que sí, almenys això espere, perquè el novençà no volia de cap de les maneres quedar-se damunt d'un arbre o damunt d'un turonet alt. Nosaltres, per tot i per tot que es quedara, i ell, per res i per res. La natura salvatge, que en diuen. Si els pares el defensen com el defensaven amb la nostra presència, segur que sí. Ahí van les fotos, salut i bona senda.