Carreteres: camins cap enlloc

Quan treballes com a carter rural, a més de passar calor a l'estiu i fred a l'hivern, de pegar-te bacs mentre observes aus al cel ja que no mires cap avant, punxar rodes, fugir de gossos perillosos els quals són propietat d'individus encara més temeraris i desconeiximentats... te n'adones de moltes coses, però si a més t'agrada la natura i l'ornitologia, et converteixes en testic inevitable de l'atropellament i posterior mort de desenes d'espècies d'animalets. Els camins i carreteres són una mena de mercat fúnebre que esdevé cementeri improvisat per a aquests inofensius companys de camí. Alguns d'ells acudeixen a l'asfalt amb la intenció d'engolir els insectes que, prèviament, han xocat contra els vidres dels cotxes; altres s'apropen perquè tenen la sang freda i l'asfalt dóna l'escalfor necessària per començar el jorn... Quantes vegades no haurem vist els teuladins o les cueretes a la vora de camins i carreteres esperant que algun àpat alat s'estavelle contra el vidre davanter d'algun cotxe? En tres mesos de treball m'he trobat de tot: serps de tres espècies diferents, esquirols, conills, eriçons, fardatxos, sargantanes, xicotets rossegadors, aus i fins i tot d'allò més inversemblant: una tortuga esclafada per les rodes de cotxes i camions. I és que, com diuen al nostre poble... l'home, per on passa banya, o aixafa, millor dit. Us deixe amb unes quantes fotos. (Piqueu damunt d'elles per augmentar la seua mida, o si voleu visiteu la galeria de fotos en l'enllaç).