Així és la natura

El passat 3 de juliol per la vesprada estava al Barranc del Boch fent el seguiment d'un niu de xoriguers que hi havia en un clevill d'una paret argilosa i que prèviament m'havia comentat el Cureta. El fet és que fent una ullada per la zona i observant tot allò que podia, em vaig trobar amb una situació d'allò més impactant i llastimosa des del punt de vista humà, però totalment normal si ho tractem en termes de supervivència i del món natural: una serp de grans dimensions (no tenia menys de 2 metres, l'espècie a la qual pertanyia desconec), s'estava cruspint un catxapet de la mida de la meua mà. Al principi, vaig pensar que una colobra s'estava empassant unes fulles o porgant-s'hi, però a mesura que em vaig apropar vaig comprovar que no eren fulles, sinó les orelletes de la cria de lepòrid. L'ofidi s'estava engolint l'animalet pel cap, i tan prompte com en va veure va fugir espaordida sota una sosa.

Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.

Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!