Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dissabte, 6 de febrer de 2010

XORIGUERS I MUSSOLS, som-hi!

Bé, el passat dissabte, el Cureta, mon germà i jo vam dur a terme una empresa que es podria qualificar com a èpica, donades les circumstàncies que tot seguit expose: vam instal·lar una caixa niu (núm. 22) per a xoriguers, anclada a un pal de fusta de 8 metres d'alçària (d'aqueixos de la llum o telèfon) i que pesaria vora els 100 quilos. Com que m'imagine que mai haureu intentat una cosa semblant, us puc dir que plantar verticalment un pal d'aquestes característiques s'assembla a la feina que feien al segle XIX i fins fa cinquanta anys els jornalers que es dedicaven a aquests menesters: semblàvem els protagonistes de la pel·lícula There will be blood, i no pel petroli que extrauríem, sinó per la dificultat de l'operació i la rudimentarietat de les nostres eines (bàsicament les mans i un regle d'alumini). Va arribar un moment que, com que perillava la nostra integritat física (el pal ens podia caure al damunt en qualsevol moment), vam estar a punt d'abandonar-ho, però mon germà, entestat i entestador com ningú, foll quan se li fica una idea en el cap, ens va quasi obligar a alçar aquell pal com si fórem funambulistes, equilibristes. Un circ, vamos. Finalment, va resultar un èxit, i amb les fotos que us adjunte teniu la prova fefaent.

Si voleu veure exactament on és la caixa niu, descarregueu-vos l'arxiu de localització, i consulteu el mapa topogràfic corresponent a Pda. Cementeri-Captxapets. Les mesures de la caixa niu són les recomanades per a aquesta espècie en el llibre degà sobre el temà: Guia de caixes niu i menjadors per a aus i altres vertebrats. A la part posterior de la caixa hem instal·lat una corriola per provar de pujar-hi menjar (carn, etc.) al sostre com a reclam per als exemplars que hem observat al lloc d'ubicació (Partida Cementeri). Esperem, doncs, que després d'aquell esforç immens (us recomane que no ho intenteu, és una absoluta bogeria!! Si mai més he de penjar una caixa niu per a xoriguers ho faré en un pal prèviament instal·lat o en una torreta d'electricitat abandonada o en qualsevol altre suport) el nostre amic xoriguer nie en l'indret facilitat a tal efecte. Perquè com no ho faça, li demanarem, el Cureta, mon germà i jo, DANYS MORALS I PERJUDICIS.

A més a més, en aquests moments tenim penjades també la caixa niu núm. 21 per a mussols (la qual pot ser ocupada per altres espècies, com el puput, etc.) amb forma rectangular (mides segons la referència bibliogràfica anotada abans), també a la Partida Cementeri i concretament rere l'Ecoparc de Crevillent, en una torreta elèctrica que ja no es fa servir (veieu mapa).






(les 4 primeres fotos pertanyen a la caixa niu de xoriguer, les 2 últimes a la de mussol)

1 comentari:

  1. Nanos, heu fet un treball de "moros". ENHORABONA !! Ara a esperar !! UN ABRAÇ !!

    ResponElimina