Bon any, bones lletres, millors ocells

Bon any a totes i a tots qui llegiu o feu ullades al bloc. Us desitge un feliç any 2010, i ho vull fer amb
ocells. Aquests, són presents arreu i tothora en la tradició literària universal, de la qual els nostres poetes catalans en són una bona mostra. Dos exemples i quatre cents anys separen mestre Corella del Teodor Llorente jocfloralista, renaixentista. En els dos poemes, sobretot el de Llorente, s'anomena un bon grapat d'espècies. Bon vent i que dure.

    

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497)

La balada de la garsa i l'esmerla

1 Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

2 pennatge blanc, he vista una garsa,

3 sola, sens par, de les altres esparsa,

4 que del mirar mos ulls resten alegres;

5 i, al seu costat, estava una esmerla,

6 ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

7 que no es al mon poeta tan illustre,

8 que pogues dir les llaors de tal perla;

9 i, ab dolça veu, per art ben acordada,

10 cant e tenor, cantaven tal balada:



11 «Del mal que pas no puc guarir,

12 si no em mirau

13 ab los ulls tals, que puga dir

14 que ja no us plau

15 que io per vos haja a morir.



16 Si muir per vos, llavors creureu

17 l’amor que us port,

18 e no es pot fer que no ploreu

19 la trista mort

20 d’aquell que ara no voleu;

21 que el mal que pas no em pot jaquir,

22 si no girau

23 los vostres ulls, que em vullen dir

24 que ja no us plau

25 que io per vos haja a morir»

Teodoro Llorente (València, 1836 - València, 1911)     

Cançó del Teuladí     

 

Joyos cassador, passa;

Busca mes brava cassa

I deixam quiet a mí,

Jo soch l'amich de casa,

Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera

Que d'or i de grana tiny la primavera;

No tinch la veu dolça que te 'l rossinyol;

Ni de l'oroneta joliva i lleugera

Les ales que creuen la mar d'un sol vol.

De parda estamenya, sens flors, sense llistes,

Vestit pobre duch;

Mes penes i glories, alegres o tristes,

Les cante com puch.

Les aligues niuen damunt de la roca

Del gorch qu'entre timbes aizampla la boca;

En branca fullosa lo viu passarell;

La tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,

La gralla en els runes d'enfonsat castell.

Jo al home confie la meua niuada,

I pobre i panruch,

Entre la familia, baix de la teulada,

M'ampare com puch.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,

Janglots entre'ls pampols; l'estornell, la oliva;

A serps verinoses, los vistós flamench;

La llántia del temple, la óvila furtiva,

I anyells l'aborrívol condor famolench.

Jo visc de l'almoyna que al humil mai falla;

I em sent benastruch;

Lo grá qu'en les eres se perd entre palla,

Replegue com puch,