Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimecres, 3 de febrer de 2010

Bon any, bones lletres, millors ocells

Bon any a totes i a tots qui llegiu o feu ullades al bloc. Us desitge un feliç any 2010, i ho vull fer amb
ocells. Aquests, són presents arreu i tothora en la tradició literària universal, de la qual els nostres poetes catalans en són una bona mostra. Dos exemples i quatre cents anys separen mestre Corella del Teodor Llorente jocfloralista, renaixentista. En els dos poemes, sobretot el de Llorente, s'anomena un bon grapat d'espècies. Bon vent i que dure.
    

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497)
La balada de la garsa i l'esmerla


1
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
2 pennatge blanc, he vista una garsa,
3 sola, sens par, de les altres esparsa,
4 que del mirar mos ulls resten alegres;
5 i, al seu costat, estava una esmerla,
6 ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
7 que no es al mon poeta tan illustre,
8 que pogues dir les llaors de tal perla;
9 i, ab dolça veu, per art ben acordada,
10 cant e tenor, cantaven tal balada:

11 «Del mal que pas no puc guarir,
12 si no em mirau
13 ab los ulls tals, que puga dir
14 que ja no us plau
15 que io per vos haja a morir.

16 Si muir per vos, llavors creureu
17 l’amor que us port,
18 e no es pot fer que no ploreu
19 la trista mort
20 d’aquell que ara no voleu;
21 que el mal que pas no em pot jaquir,
22 si no girau
23 los vostres ulls, que em vullen dir
24 que ja no us plau
25 que io per vos haja a morir»


Teodoro Llorente (València, 1836 - València, 1911)
Cançó del Teuladí
Joyos cassador, passa;
Busca mes brava cassa
I deixam quiet a mí,
Jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.
 
Jo no tinch la ploma de la cadernera
Que d'or i de grana tiny la primavera;
No tinch la veu dolça que te 'l rossinyol;
Ni de l'oroneta joliva i lleugera
Les ales que creuen la mar d'un sol vol.
De parda estamenya, sens flors, sense llistes,
Vestit pobre duch;
Mes penes i glories, alegres o tristes,
Les cante com puch.
 
Les aligues niuen damunt de la roca
Del gorch qu'entre timbes aizampla la boca;
En branca fullosa lo viu passarell;
La tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,
La gralla en els runes d'enfonsat castell.
Jo al home confie la meua niuada,
I pobre i panruch,
Entre la familia, baix de la teulada,
M'ampare com puch.
 
Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,
Janglots entre'ls pampols; l'estornell, la oliva;
A serps verinoses, los vistós flamench;
La llántia del temple, la óvila furtiva,
I anyells l'aborrívol condor famolench.
Jo visc de l'almoyna que al humil mai falla;
I em sent benastruch;
Lo grá qu'en les eres se perd entre palla,
Replegue com puch,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada