Sumant quilòmetres, guanyant experiències

Dies de juliol frenètics de voluntariats i activitats ambientals amunt i avall. Molts quilòmetres, poques hores de dormir. Manises, Calp, Crevillent... PER SEGUIR LLEGINT I VORE FOTOS:

https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/posts/313587068992079

Al Facebook, 'naturalment'

Benvolguts lectors anònims o coneguts,

Com que cada volta ens costa més publicar i escriure, assaborir les coses lentament (una llosa d'aquests temps frenètics i líquids) i llegir i connectar-se a propòsit en l'entorn dels blogs, em trobareu més sovint al Facebook, en una pàgina que vaig crear del Gabre, per si voleu llegir o ataüllar les fotos i vídeos sobre les experiències i descobriments que anem fent tant per Crevillent com per la resta dels territoris de parla catalana i d'arreu del món:

www.facebook.com/elgabredecrevillent

Cliqueu a M'agrada a la pàgina esmentada si us ve de gust.

Això no vol dir que abandonem aquest blog, ara bé, les novetats diàries o setmanals les trobareu al Facebook, una forma d'interactuar més propera i oberta. Disculpeu les molèsties i ens "veiem" a les xarxes.

"Teranyines ben cria(d)es, fadrines ben casa(d)es"

Dies de tràfec per la Serra de Crevillent i el Fondo, on, malgrat l'escassesa de pluges d'enguany, tot és esclat de colors i vida. El nostre paradís de biodiversitat particular.

Recull de fotos: 

"Pol·len position", una carrera per la -nostra- supervivència. Obreres treballant de bòlit damunt de flors fetes de paper de seda rosa (Estepa blanca -Cistus albidus). Parc de Muntanya de Sant Gaitano, Crevillent.

Crevillent no serà Costa Rica, però hem fotografiat aquestes belleses de Zygaena lavandulae a la serra.

Al Fondo vaig poder unes quantes observacions ben profitoses, com una bona manada de Perdius de mar (Glareola pratincola), la Gavina capnegra (Ichthyaetus melanocephalus), la Rosseta o Xarxet Marbrenc (Marmaronetta angustirostris), l'Ànec capbanc (Oxyura leucocephala), un bon grup de Bec d'alena (Recurvirostra avosseta). Fins i tot un grup de danesos, anglesos i castellans que feien un tour ornitològic ens van deixar observar pels telescopis un Territ de Temminck (Calidris temminckii), que es diferencia dels altres per les potes de color grogós.

De nou, al camp i Serra de Crevillent he fet unes quantes fotos a una aranya tigre (Argiope bruennichi) fotent-se un bon grapat de proteïnes d'insectes atrapats a la seua teranyina. Com diem a Crevillent: "Teranyines ben criades, fadrines ben casades"

(Sobre)viure de l'engany a Crevillent (i a tot arreu)

Aquest post no parla dels enganys del PP de Crevillent (no acabaria mai de parlar-ne), tot i que, sovint, m'agrada barrejar política i natura. Aquest post, en canvi, parla d'una temàtica enganyosa molt més agradable: la Mimesi, l'Engany, el Teatre que podem observar en qualsevol indret natural de #Crevillent i d'arreu. Hui he fet unes fotos d'un dragonet ('Tarentola mauritanica') que imitava l'escorça d'un garrofer, i es mimetitzava, es camuflava per no ser engolit ("Imitar per a amagar-se", amagar-se per sobreviure). 'Qui s'amaga no s'amarga la diada', seria el lema d'aquests reptilets tan familiars.

Tot seguit, a prop d'aquell garrofer, n'he fet unes altres d'una orquídia de l'espècie Abellera d'espill ('Ophrys speculum'), que busca just el contrari que el dragonet: vol ser (ben) vista ("Imitar per a mostrar-se", mostrar-se per a perpetuar-se). Aquesta orquídia intenta ser fecundada i imita l'abdomen de la femella d'una espècie de vespa, els mascles de la qual cauen rendits al seus "peus" (label) i la pol·linitzen (ajudada també per unes feromones -molt mones a l'olfacte).

Deuen haver-hi dos tipus d'engany: el simbiòtic (innocu) i el parasitari (el del PP). L'engany és una constant en les vides dels éssers vius, hi dediquen grans quantitats d'energia i anys (o legislatures!) d'evolució: enganyar com a estratègia per sobreviure, per prosperar, per perpetuar-se... Vivim en un immens i quotidià escenari natural. Ens agrada l'enginy de l'engany, un melós parany. Molta merda, companys de biòtop.

[Fotos Lumix FZ72: Partida Catxapets, Crevillent, 19/03/2016]

Anarrhinum fruticosum: Crevillent

Segons totes les fonts, parlar de la planta Anarrhinum fruticosum (Anarrí) és parlar de Crevillent, on es troben les úniques cites de tot Europa. Fa ara 10 anys que em vaig interessar per aquesta desconeguda planta a partir de la lectura d'un treball de M. Vicedo i altres sobre la singularitat de l'espècie i l'escassesa d'exemplars (només dues poblacions de 93 i 2 individus). Escric açò perquè, ja aleshores, vaig fer un treball de camp i cens per localitzar exemplars d'Anarrhinum i vaig arribar a la conclusió que amb aquell cens només s'havia trobat una xicoteta mostra de les poblacions existents a la nostra localitat. Li ho vaig comentar a un amic i biòleg de Crevillent, que ho va confirmar posteriorment.

Enguany, que m'havia vingut de nou al cap l'Anarrhinum a partir d'una lectura accidental en Internet sobre espècies de flora vascular en perill crític d'extinció, he decidit començar a enviar progressivament cites sobre poblacions i/o exemplars aïllats al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. Pel que he pogut llegir, diferents i bons observadors han fet cites posteriors (fins al 2014) en molts altres indrets de la nostra localitat, ampliant així molt més el nombre de poblacions censades. Sense fer un cens exhaustiu, hui n'he comptabilitzat uns 500 exemplars, cap d'ells a l'embassament de Crevillent ni zones circumdants. Supose, doncs, que la viabilitat d'aquesta Scrophulariaceae està assegurada a Crevillent (i a Europa!) i no haurem d'anar al nord d'Àfrica per poder-la observar (tal com mostra l'Excel de la fitxa del Banc de Dades). Ara bé, fa temps que em faig la mateixa pregunta, potser producte de la meua ignorància en el tema: per a quan una Microreserva d'Anarrhinum fruticosum a Crevillent des de fa temps?

La foto feta hui és horrible (feta amb mobilsauri)