Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dilluns, 29 d’agost de 2016

Combatre els prejudicis: dels muceguellos al suro

Contra la religió de la incultura, la ciència
Si ho deia un geni, alguna raó devia tenir: "És més fàcil destruir un àtom que un prejudici" (Albert Einstein). El món de la natura no està exempt d'aquests fills de la ignorància que són els prejudicis. En el cas que vull comentar hui, hi ha dos aspectes relacionats amb la natura (hi ha alguna cosa que no hi estiga relacionada!?) que comparteixen l'enemic comú dels prejudicis. Em referisc als muceguellos i al suro. La germanor entre aquests va més enllà del que en principi semblaria.
Un vampir ha entrat per la finestra!Els aspectes culturals negatius associats als muceguellos (com amb la majoria de criatures d'hàbits nocturns) han provocat, històricament, la creació d'una mala imatge que ha generat tota mena de prejudicis i idees errònies que ratllen el paroxisme i s'apropen als guions de la ciència-ficció: portadors de ràbia, vampirs que ens xuclen la sang mentre dormim, que eren una plaga... No caldria dir-ho però TOT és producte de la ignorància, de la imaginació o de la mala fe.
De suro o de veres?I el suro, què passa amb el suro? La cultura popular també ens ha transmés una visió del suro com a material de poc valor, gens resistent i inservible. De fet, quan nosaltres érem xicotets, jugàvem al carrer a diferents jocs populars (sense comptar el futbol), com a les boletes, a l'arrimadeta, a les xapes, a la cut amagà... I sempre hi havia algú que deia: "juguem de suro o de veres?" Aquell suro o de veres donava valor o no al resultat del joc. Si era de suro, ja sabeu, no comptava. No més lluny de la realitat, però. El suro té infinitat d'aplicacions industrials, comercials i de tota mena, atés la qualitat de les seues característiques naturals que el fan un material únic: aïllant tèrmic i acústic, resistent a la humitat i el foc, les cèl·lules del suro són impermeables a líquids i gasos. Tant és així que el suro pot romandre inalterable durant un segle. Ens l'hem de prendre seriosament, el suro, eh que sí!?
La unió entre muceguellos i suroQuina relació tindrà, doncs, el suro i els muceguellos? Doncs que algú va tindre l'excel·lent idea de construir caixes refugi per a mamífers i aus com a refugi i lloc de cria segur (més que les caixes de fusta). Tant és així que comtpen amb l'aval de les autoritats ambientals competents i d'associacions naturalistes i ornitològiques com la SEO (Sociedad Española de Ornitología), etc. Per això, heus ací unes fotografies d'unes caixes refugi de suro natural per a quiròpters (muceguellos) que hem adquirit el Jordi el Canene i jo per a instal·lar-les Crevillent.
Així doncs, esperem contribuir a trencar una mica més eixe quist cultural anomenat prejudici i donar a conéixer més i millor aspectes de la natura que ens són tan quotidians, propers i importants com el suro i els muceguellos. Perquè tan important -o més- és combatre els prejudicis com les emissions de ceodós.
[fotos: Xama, 29/08/2016, Crevillent; la foto amb la info sobre muceguellos pertany a Bioecos (Xile)] Les caixes han sigut adquirides a www.inecor.com





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada