Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

diumenge, 24 de juliol de 2016

La bona sort de les orenetes

Tradicionalment, la cultura popular ha transmés la següent llegenda: si les orenetes fan niu a casa vostra és un senyal de bona sort. Aquesta creença vola lliurement des de fa segles al llarg de tota mena de pobles i cultures allà on es troben les orenetes. Fins i tot, en alguns pobles s'afirma que destruir aquests nius són l'origen de tot un seguit de desgràcies i mal averany. Siga com siga, les orenetes són els missatgers de la primavera i l'estiu, de l'arribada del bon temps. Ens alegren l'existència amb el seu vals aeri i una canterella simpàtica; a més -o sobretot-, ens netegen l'ambient de mosquits i tota mena de plagues d'insectes voladors molestos.

Amb tot, hi ha gent que encara destrueix els nius d'oreneta dels seus balcons perquè generen excrements i embruten les façanes, els tendals, la roba estesa... (hi ha gent a qui li molesta tot). A Jaume I, en canvi, durant la conquesta del regne musulmà de València no li molestaven ni els excrements ni els sorollets de les orenetes. De fet, ja coneixereu que la Crónica o Llibre dels feyts conta l'anècdota que una oreneta (l'espècie vulgar, Hirundo rustica, suposem) va fer un niu a l'extrem superior del pal de la tenda del rei quan era prop del Puig acampat i abans de marxar sobre Borriana. El rei va ordenar que no el tragueren i l'hi deixaren estar fins que els pollets pogueren volar:

E fom a Borriana, e, quan venc que en volguen llevar la host, una oreneta havia feit niu prop de l'escudella en lo tendal, e manam que no en llevassen la tenda tro que ella se'n fos añada sos fills, plus en nostra fe era venguda. (Les quatre grans cròniques, ed. de Ferran Soldevila (Barcelona: Selecta, 1971), pàgina 92 (capítol 215).

Així doncs, si sou de Crevillent, teniu tanta sensibilitat ambiental com el Rei en Jaume l'Ecologista i voleu contribuir a la continuïtat de les orenetes i els seus nius (amb un colp de bona sort de regal), aquest estiu nosaltres podem instal·lar debades (només per convicció) al balcó de casa vostra un dels nius artificials xulíssims per a oreneta cuablanca que hem construït amb argila (vegeu fotos a sota). Són fàcils d'instal·lar i ocupen molt poc espai. Envieu un correu a infosolaria@gmail.com i en parlarem amb més detall. També podem posar una lleixeta de fusta a sota del niu per evitar que els excrements no vos embruten el terra.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada