Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dijous, 8 de desembre de 2011

El tio Conina i altres contes

De la meua estada a Bristol, no he aconseguit fer gaires coses relacionades amb el món de l'ornitologia i la natura, tret d'algunes eixides al countryside, o la visita a Stonehenge i el seu entorn paisatgístic. Ara bé, el company de casa que em va acollir, nat a Albalat (de la Ribera), m'ha fet saber un bon grapat de parèmies, frases fetes i acudits d'aquell poblet i comarca, els quals m'agradaria compartir amb tothom. Perquè la cultura popular, com ja sabreu, ni es compra ni es ven, sinó que flueix i es transforma, com l'energia, de boca en boca dels seus parlants. Gratuïta, lliure, no paga peatges ni coneix reixes de zoològics ni barres de calabossos. Deixeu-me que us conte un conte en forma d'endevinalla:

-Què diríeu que diuen a la Ribera quan hom es tira un rot?: Dacsa p'al porc. A Crevillent, però, 200 quilòmetres més al sud, hi diem "P'als d'Elx" (siga merda o vent estomacal, i sense 'dacsa', que som molt garrepes).

-Si, un cop feu anar el rot, algú us pregunta: (és) Deba(d)es?, hi respondreu: deba(d)es peguen els frares cabota(d)es.

-I si us volen cobrar massa per l'espectacle dels rots, probablement plorareu desconsolats, i serà llavors que, sense miraments, el mateix que us vol cobrar (que sembla que és meitat d'Algemesí meitat d'Alzira), us prodigarà taxativament: D'Alzira i plores!? (i és que ja se sap que els d'Alzira són els capitalins, amos i senyorets de casa bé de la comarca).

-Per si fóra poc, de ben segur que en aquell moment passarà algú que no sap com està el pati i preguntarà, delerós per saber què passa amb tant de plor i rot: Com està l'assunt?, a la qual cosa, acte seguit, el causant del plany respondrà així: Donant-li pel cul al difunt (vols fer de mort)?

-El ploraner, capcot, maleirà l'alzireny empeltat i hi espetarà, de veu baixa i abans de marxar: Alzira, cau de raboses! De tornada a Albalat, el xicot es queixarà a sa mare, i aquesta, cansada i avorrida que el fill no es valga per si mateix, clamarà al cel: Mante!, qui t'ha parit que t'aguante. El clímax del sainet s'esdevindrà quan, en aquell mateix instant, el germà major del ploramiques tornarà de festa d'una discoteca d'aquelles que fan tributs a l'extinta ruta de l'abadejo i, amb els ulls i la boca encara ballant, escoltarà del pare (que acabarà d'arribar de l'horta de derronyar els tarongers una mica): Per la nit lleons i pel dia cagallons, en un to àcid, mordaç però submís, en clara referència a les festes que es gasta el primogènit.

-El fill major pensarà que son pare està fava, perquè, de festers, ell en coneix molts més salvatges, i començarà a repassar de memòria aquells sagals que coneix de pobles veïns i amb qui comparteix nits i pàrquings: hi ha d'Algemesí, toputs; de l'Alcúdia, roscanos (mai de Carlet, per la mort de déu!); de Guadassuar, carabassots, i aquell menut bragat de Riola, panderola. I els últims a reconéixer seran els seus propis veïns i ell mateix: d'Albalat, lloques. Per últim, aquella estampa familiar, es resoldrà amb l'asseveració del iaio, que, com qui no hi és, i reposant les mans sobre el gaiato que fa servir per desplaçar-se, deixarà córrer al seu nét, que va camí de l'habitació a recuperar tot el que ha rondat: A vore si et quedes tancat com el tio Conina! El cas és que en Dani, l'albalatero que viu a Bristol, em contà que al seu poble, Albalat, tothom coneix la història del tio Conina, que es va quedar tancat mentre es feia una habitació, perquè fent pujar parets i parets, no s'adonà de la trampa i es quedà "engabiat" entre els quatre murs. Veritat o no, la gent encara ho comparteix.

-Però la cosa no acaba aquí, i el menut de la família, per matar les penes, també ha marxat a la seua habitació, a fer el que diuen els de Benicull: Quan la serra de Corbera du capell, a pelar-se la fava a l'Hort del Martell. Hort o cambreta, tot va de mà de la maneta. I conte contat, cultura a volar (passeu-ho)


PS: Premi per als qui esbrineu la forma normativa (estàndard) d'una expressió del meu amic d'Albalat: Sa irte?

1 comentari: