Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

diumenge, 27 de març de 2011

Caçadors d'espàrrecs

Ahir dissabte, Dani, Pasqui, Charlie, Tatxa, Vicentus, altres alzirenys i jo vam esmorzar al Forn de Carrascosa, un baret de poble als afores d'Alzira i entre tarongerars. Després que alguns es quedaren fent un truc i trucant els gots, altres pujaren a escalar al Tallat Roig, mentre que altres quatre anàrem al camí que puja al monestir i pics de la Serra de la Murta a fer espàrrecs. El mestre caçador d'espàrrecs era el Tatxa, que tot solet en va collir un manoll de vora mig quilogram (a la foto, escampat). I tot perquè es va encapssonar en fer-nos una truita amb espàrrecs. Vam batre 16 ous i vam tallar el rebuig dels espàrrecs (allà on la tija no trenca, sinó que simplement es doblega, anava reballada al fem perquè no feia això, trenc!).

Els màrgens dels camins i els bancals abandonats estaven encara humits i a vessar d'esparregueres que amb prou feines podien amagar els brots tendres d'allò que després seria un bon àpat. I és que la setmana que hem tingut de pluges i el guaret de la terra han propiciat l'esclat dels turions verds comestibles. A més a més, va fer un dia de bandera, com diria mon pare, amb un sol que s'agraïa i personalment celebrava com el millor dels regals de la primavera. Els pinsans cantaven amb joia damunt la copa dels tarongers la seua melodia predilecta, pròpia d'aquesta època de tràfec sexual, mentre que els gafarrons muceguellaven (d'encuny propi: "volar amb semblança de muceguello") per damunt dels horts i pinedes fent el seguici, cridant l'atenció de femelles i intimidant possibles rivals. Tot plegat, un plaer per als sentits i un bàlsam lubricant per a l'esperit.

Vaig fotografiar una sargantana que, per als qui som de zones seques i argiloses com el Vinalopó, salta als ulls que cromàticament és força diferent de les que sovintegen per la nostra comarca. I poca cosa més, si bé destacar que al caliu de la germanor i la bona conversa vaig fer una replegada improvisada d'expressions i lèxic propi de la gent de la Ribera, gent, per cert, amb molta empenta, gran personalitat i caràcter extravertit: vitets, reballar, derronyar, repom ("guendilles", "tirar", "escarmondar" i "solatge" respectivament a Crevillent), i aquests versets magnífics:

Quan la Murta s'emborrona,
i la Casella fa capell,
llaurador vés-te'n a casa,
pica X* i fes cordell.


*No recorde si era espart o algun altres tipus de planta filamentosa amb què fer cordell.

Quan la Murta s'omple de núvol i les boires se situen per sota del pic de la Casella (creant una mena de barret visual), la saviesa popular avança que s'espera una bona fotracada d'aigua i per això s'aconsella de deixar la feina al camp i marxar a refugiar-se a casa fins que escampe. Més o manco.
(Cliqueu damunt les fotos per si voleu ampliar-les)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada