Al Mayürca natural

Del 20 al 26 de gener vaig estar a Mallorca de viatge, d'allò que es diu "de plaer", i vaig aprofitar per visitar algun indret d'interés natural destacable, com S'Albufera (que pateix un veïnatge indecent amb la central tèrmica d'Es Murterar) la Serra de Tramuntana i diferents cales on els companys van escalar. També em va sorprendre la camejada que vam fer fins l'Avenc de Son Pou.

Mallorca, l'illa catalana plena de ramats d'ullastre, alzina, càrritx i llentiscle, de boscos d'ovelles, porcs i porcelles i cabres salvatges, de camps de molins de vent i d'aigua, de marges que semblen obres d'art que arriben fins a la vora de la mar, de pedra de marès amb què es fan, o es feien, cases i catedrals. Mallorca, l'illa foradada budells endins pertot arreu, on una serra creua, com la cresta d'un pollastre, el seu cap. Mallorca, l'illa mullada per aigües amb tots els blaus i verds possibles del cercle cromàtic (i més encara). Mallorca, l'illa on els vents són veïns i parents de cada mas i habitant. Neu, sorra, sol, sal, gel, humitat... de tot fórem testics. Vam recórrer els quatre punts cardinals amb una furgoneta, passàrem un fred de mil dimonis, pagàrem el peatge més car de tot Europa, a Sóller. Però va pagar la pena, sobretot perquè no vam topetar amb turistes de sol i platja, quin plaer, i perquè vam poder escoltar un valencià tan gutural que semblava alemany. Els mallorquins no mouen els llavis per parlar, parlen amb els ulls. La propera, Menorca, Reserva de la Biosfera.

Pel que fa a l'interés estrictament ornitològic, vaig poder gaudir amb l'observació, a S'Albufera, de dos exemplars d'àguila peixatera, i per primera vegada (encara que semble mentida) vaig poder veure merles blaves. I per segona vegada (la primera fou al Tancat de la Pipa de València), però mai abans tan i tan i tan a prop, vaig gaudir d'unes fotges banyudes valencianes introduïdes a S'Albufera a partir d'un conveni entre les dues Generalitats (la Valenciana i la Mallorquina, el Consell), que feien gala d'una mansuetud tal que semblaven gallinetes de granja (com passava amb pit-rojos i pinsans; a Mallorca, al pit-roig hi diuen ropit). De tot plegat, us en deixe unes quantes fotos a continuació. Piqueu damunt de cada imatge per ampliar-les i gaudir-ne.