Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

diumenge, 7 de novembre del 2010

El català, la cultura popular i les noves generacions de Crevillent

La Maria-Teresa Pérez, filla de l'amic i mestre crevillentí en Vicent-Josep Pérez i Navarro, canta unes cançonetes tradicionals en català de Crevillent. Esperem que, com la Maria-Teresa, les noves generacions de xiquetes i xiquets crevillentins aprenguen i guadisquen cantant i conservant aquest patrimoni lingüístic i cultural valencià de valor incalculable. Siga dit de passada -i com a vindicació- que les cançonetes esmentades i tota la resta que ha recollit al llarg dels anys i amb gran esforç i dedicació en Vicent-Josep s'haurien d'ensenyar a tots els col·legis d'infantil i primària de la nostra ciutat. Us postege el vídeo i el canal de Youtube del mestre Pérez i Navarro que conté arxius de vídeo interessantíssims:

http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999


3 comentaris:

  1. "Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen" (Manuel Sanchis Guarner)

    El treball que està fent el Vicent és molt important. Si les coses al poble continuen com ara, d'aquí a pocs anys aquestes cançons no les recordarà ningú. Bé, ni les cançons ni la llengua en què es canten.

    Hui he fet una prova a un dels parcs infantils del poble i m'ha caigut el cor a terra. De tots els pares que hi eren amb els xiquets, només un li parlava en valencià, tot i que la majoria dels pares parlaven valencià.

    ResponElimina
  2. Per cert, Xamaril, supose que ja hauràs vist AIXÒ...

    ResponElimina
  3. Sí, ja ho havia vist, un amic de Crevillent havia d'anar a veure-ho i participar però al final no va poder acudira a la gravació. I el que dius del parc és ben cert: abans al poble amb prou feines escoltaves grupets de xiquets parlant en castellà, ara, malauradament, sembla que siga més norma que excepció. I és que les classes populars -no sempre, però sí sovint- mimetitzen els comportaments lingüístics i socials de la classe dirigent/dominant, l'actitud de la qual no cal que tornem a dir quina és, per nefasta.

    ResponElimina