Èxit d'ocupació de les caixes niu

Havia de ser un dia qualsevol, una excusa per a pujar a la serra, però no. Qui sap si el detonant ha estat l'alt índex de precipitacions durant l'hivern qi la consegüent abundància de menjar?; o que els artesans constructors de les caixes niu han fet una bona feinada?; o que les estadístiques -una vegada més- són sols això: aproximacions? Siga com siga, les caixes niu que hem revisat aquest cap de setmana portaven regals, en plural:

3 parelles de Totestiu (Parus major) i 1 parella de Capellanet/Mallerenga Emplomallada (Parus cristatus) han oKupat les VPO que vam construir aquesta tardor. És a dir, 4 de les 12 caixes niu revisades fins ara tenen actualment niuada amb un total de 17 joves ocellets (12 PM* i 5 PC**) de 2 espècies distintes de passeriformes insectívors (un bon controlador biològic de plagues, no us sembla!?).El més destacable és que, tot i que les caixes niu no porten ni 8 mesos col·locades (algunes 7 mesos), ja han sigut ocupades i han donat bons resultats (la bibliografia de referència [Baucells et al, 2003] assegura que, en un 80% dels casos, les caixes niu són ocupades a partir del segon any des que van ser penjades). O siga, en principi TOT UN ÈXIT.

Hem contribuït, doncs, que hi haja -de moment- 17 ocellets crevillentins a punt de veure món, si tot va bé i cap predador o altres circumstàncies -no penseu en el caïnisme- ho impedeixen.

*Parus major
**Parus cristatus
Fotos: es pot veure la femella de Totestiu defensant
la pollada davant l'invasor (a 1 metre i escaig);
restes d'excrements d'algun ocell que fa nit a dins una caixa;
una altra pollada de totestiu amb el cos semicobert
i els canons de les plomes eixint; la femella de Totestiu
que asoma el cap per l'entrada de la caixa niu tot vigilant-me;
una pollada de pocs dies de totestiu; una pollada ben crescuda
i a punt de deixar el niu de totestiu; un pollet en la meua mà
de Parus cristatus (les fotos són de hui i ahir).