L'Àguila Daurada hi era a escassos 30 metres, de mi, aturada en una vigueta elèctrica i netejant-se les infracobertores alars i les potes amb el bec, se m'ha quedat mirant, amb ulls d'indiferència, i ha continuat abellint i posant en ordre el seu plomatge. Veieu perquè sempre us dic que em regaleu una bona càmera de fotos? Perquè d'aquesta manera també vosaltres gaudiríeu d'un moment tan fantàstic com el que he tingut jo mentre mirava per les lents dels meus binocles. Poc després, i a mesura que m'apropava amb el cotxe, ha volat plàcidament camp enllà. És la primera vegada que tinc tan a prop un exemplar d'aquesta espècie en llibertat. Una hora després de la troballa encara estava emocionat, com un xiquet el matí dels Reis Mags.
Una prova més, doncs, que la natura no ens dóna sempre el que volem, però sempre ens ofereix alguna cosa de profit. I tant! No me n'he tornat a casa de buit. El Bucanetes, però, haurà d'esperar.
foto amb Àguila Daurada damunt d'una torre elèctrica
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada