Segueix-nos al Facebook

Malgrat que no publiquem aquí, estem al Facebook amb tota la info i activitats actualitzades:

www.facebook.com/elgabredecrevillent

Quina lenta agonia, la dels refugis (de quiròpters) perduts

Pèrdua de refugis per a quiròpters trogòfils: un degoteig constant

Els rinolòfids, que són una família de mamífers dins l'ordre de quiròpters o moceguellos, necessiten la nostra ajuda. Bé, més que la nostra ajuda, necessitarien que els deixàrem viure en paus, en la seua particular foscor. Els principals problemes o amenaces que tenen aquests mamífers són la pèrdua o dregradació d'hàbitat, la disminució de diversitat d'espècies (pels pesticides) que formen part de la seua dieta i la manca cada vegada major de refugis.

Aquests ratpenats són troglòfils i gregaris (com altres famílie si espècies, viuen en construccions humanes, cellers, coves, mines... formant colònies) i la pèrdua d'aquests refugis pot marcar la diferència entre la presència o desaparació d'aquestes colònies d'una zona concreta, amb el que això representa: perdre un insecticida innocu, biològic, que no té preu i que ens estalviaria un dineral, tant als llauradors com als consumidors.

El cas és que la setmana passada vaig ser coneixedor de la pèrdua d'un nou refugi d'una d'aquestes colònies. Un llaurador de #SanFelipeNeri em va mostrar un mas abandonat, propietat d'un familiar. Envoltat de cultiu d'alfals, hortalisses, moreres i palmeres datileres, la casa havia albergat una colònia de ratpenats de ferradura gran no inferior als 50 exemplars (pel que em comentava l'home i pel que vaig deduir a partir de la quantitat d'excrements del terra i de les taques a les parets). Aquesta casa havia sigut assaltada aquest estiu passat per gent que ha destrossat portes i finestres, fet que ha provocat la fugida dels mamífers. Encara, però, hi niuen algunes parelles d'oreneta vulgar que es mostren (de moment) alienes a les destrosses.

Els ratpenats de ferradura gran (i altres espècies de ratpenats) podrien estar menjant-se diferents lepidòpters, polilles nocturnes (com la coneguda 'rosquilla') que ataquen i destrossen l'alfals i altres cultius de la zona i que formen part de la dieta d'aquests rinolòfids. Vaig proposar al llaurador de tapiar voluntàriament les portes i finestres de la casa, però la cosa no depén tant d'ell com de la família propietària. Una llàstima, doncs.

Una de les possibles actuacions que estan al nostre abast és mantenir, entre tots, els refugis per a aquestes colònies de ratpenats de ferradura i generar-ne de nous (com ara rehabilitar i tapiar antics transformadors elèctrics i altres infraestructures o construccions humanes abandonades). Tothom n'eixirà beneficiat. Gràcies a José Luis Salcedo per donar-me l'oportunitat de conéixer una part important d'aquest llogaret meravellós i la seua gent.

#bats #rhinolophus #crevillent #ratpenats #murciélagos #fledermaus

La finestra de l'esquerra dóna a l'estança on hi havia la colònia de quiròpters

El mas envoltat per bancals d'alfals

  

 Excrements o guano de ratpenats sobre el llit, el capçal i el terra de l'estança

Interior de la cambra on hi havia instal·lada la colònia i on ara entra llum i vent,

fet que ha fet inservible el lloc com a refugi, així com la presència de gent fent-hi destrosses.

Destrosses fetes en el corral on guardaven antigament ramat.

A les bigues encara niuen les orenetes

 Dos nius d'oreneta. N'hi ha més de 6 entre el corral i la casa

Parella d'orenetes abans d'accedir a la casa.

La de la dreta duia fang i palla al bec per acabar de construir el niu.

LA FILOPÀTRIA DEL CORRIOLET

Hui he matinat una mica més abans d'anar a escola per tal de vore si aconseguia observar algun exemplar de corriol petit o corriolet ('Charadrius dubius') al riu Ripoll (terme de Ripollet). Ja ho vaig intentar infructuosament ahir diumenge.

Resulta que un gran anellador de Ripollet, Antonio España Ruiz, té un projecte interessantíssim des de fa anys amb aquesta limícola migradora. Els marca amb anelles de colors i banderoles blanques numerades per tal de poder identificar-les i llegir-les a distància. Hui ha hagut molta sort i he tingut un xicotet 'xute' d'adrenalina quan m'ha aparegut als prismàtics una banderola amb la xifra 14 al tibiotars esquerre i una anella taronja i una de metàl·lica identificativa al dret.

A més d'aquest corriol marcat, n'he localitzat i fotografiat 3 més al llarg del riu Ripoll al seu pas per Ripollet i Montcada i Reixac. He enviat les dades GPS on l'he observat i fotos a Antonio i, per celebrar-ho encara més, m'ha comentat que ell mateix va poder observar l'any passat AQUEST MATEIX INDIVIDU I AL PUNT EXACTE ON L'HE OBSERVAT JO HUI. És a dir, que després de passar l'hivern a milers de quilòmetres al continent africà, torna a Ripollet, al lloc exacte, any rere any.

I és clar, de seguida m'ha vingut a la ment un concepte (expressat amb un "palabro"): FILOPÀTRIA, que en zoologia designa la tendència que presenten diferents animals (ocells migradors, peixos com el salmó...) a romandre o tornar al mateix territori en què van nàixer per a reproduir-se, per a fer-hi niu. Supose que un dels objectius principals de l'estudi que duen a terme serà aquest aspecte filopàtric de l'espècie.

"Amor a la pàtria", literalment, la d'aquest corriolet número 14 (i la de molts altres). Espere vore-n'hi més, de corriolets identificats.

[adjunte fotos de les troballes, tot i que algunes no tenen gaire qualitat per la distància a què han sigut preses]

[per saber-ne més sobre aquesta au: https://ca.wikipedia.org/wiki/Corriolet]

  

  

Problemes? No, solucions

Allà on alguns hi veuen problemes, altres ho interpreten com a oportunitats, com a solucions. A #Ripollet, concretament al carrer de sant Jaume, els nius d'oreneta (i els excrements o "molèsties" que s'hi generen a l'època de cria) no són cap problema. Ans al contrari. En comptes d'agafar graneres o pals per trencar els nius (protegits per llei) d'aquestes precioses i beneficioses aus, van optar per trobar una so-lu-ci-ó fàcil, senzilla i ràpida. Si els hagueren trencat haurien generat un nou problema: la pèrdua de biodiversitat, de fauna urbana prop de casa i de control biològic de plagues.

Com es pot apreciar a les fotografies que he fet hui, s'hi van col·locar (en diferents edificis del carrer) lleixetes de fusta perquè els excrements no caigueren damunt dels caps dels vianants o al terra. És d'intel·ligents mantenir i protegir aquest insecticida inocu i natural anomenat #oreneta cuablanca i els seus nius. Espere que aquesta iniciativa i bona voluntat amb les orenetes també prospere al meu estimat poble, #Crevillent, i a tot arreu.

Dietari d'un ocellaire

(Diumenge, 5 de març de 2017)

Aquest matí enjorn, amb el Jordi Baucells (presi de l'ICO), el Jordi Pasqual i el petit Bernat, hem anat a vore la zona de basses on farem el cens de cabusset ('Tachybaptus ruficollis') d'Osona, les dades del qual ficarem posteriorment al programa Ornitho. Després del cafenet que hem fet al bar La cooperativa de sant Miquel de Balenyà, envoltats de quadres i fotografies d'expedicions de gent del terreny als cims més alts del món, hem fet via cap a Les Masies de Voltregà.

El Jordi Baucells ens ha dut a una cinglera que dóna al riu Ter (on hi ha uns meandres i bosc de ribera fabulós i des d'on es divisa Espadamala) a vore la colònia més important d'ardèids de terres endins de tot Catalunya: en època de cria, s'han comptabilitzat més de 300 nius d'espècies com el bernat pescaire, martinet de nit, martinet blanc i esplugabous. Hui, tot i l'abundància d'ardèids, només hi havia alguna parelleta de pescaire fent niu o ja covant. La festa de veres, la grossa, s'esdevindrà en unes setmanes quan arriben esplugabous i comencen a nàixer els polls de tota aquesta comunitat i es forme un enrenou colossal entre baralles territorials i per protegir els més menuts. Custòdia fluvial, rehabilitació del bosc de ribera i meandres, protecció... un projecte importantíssim per a les espècies presents i el propi entorn.

En acabant, hem pujat a Orís a anellar, una jornada més, voltors. La novetat de hui és que ens acompanyaven tècnics del Ministerio de Medio Ambiente de Madrid perquè havien de fer extraccions de sang als voltors (ja ho van fer fa uns dies amb els voltors de Cinctorres, a Castelló). El motiu és un estudi en l'amit estatal per conèixer les concentracions de metalls (sobretot plom) en sang en diferents espècies de carronyaires i rapinyaires de poblacions salvatges.

Els voltors, carronayires, ingereixen el plom present en els animals domèstics i salvatges cinegètics morts. La ingesta d'aquests últims augmentaria la probabilitat d'ingerir plom: els animals abatuts per la caça serien la font principal de plom en aquestes rapinyaires (la carn conté restes de bala i perdigons de cartutxos).

Finalment, s'ha extret sang a 44 voltors (no m'he marejat amb tanta extracció). A vore si d'ací a poc des de Madrid ens fan cinc cèntims de les concentracions de plom que presenten. I amb el plom que és un metall pesat, tanque aquest post pesat i sofrit del diari ornitològic setmanal.

El caçador caçat

La setmana passada vaig fotografiar un xoriguer ('Falco tinnunculus') intentant caçar ratpenats. Aquesta setmana ha sigut el torn d'un esparver (gavilán, 'Accipiter nisus') mascle ben agosarat.

Una espectacle fabulós, en eixir d'escola. Gairebé cada dia, cap a les 18h-18:30h l'esparver espera que els estornells arriben a dormir als pins de la plaça del mercat del barri (Fontetes, Cerdanyola del Vallès), és llavors que comença "el ball".

Avui s'ha llançat contra el pi de la foto adjunta, hi ha entrat i ha fet eixir un estornell que ha perseguit durant una estona. Estornell i esparver han passat a gran velocitat i arran de terra entre els gronxadors, mentre els xiquets jugaven impassibles i sense ser-ne conscients de la persecució.

Tot i que no té gaire qualitat, he captat el moment just en què l'esparver

es llançava a l'atac devers el pi on els estornells feien piuladissa.

Animalistes, ecologistes i gats

Al poble on faig classe trobe cartells d'iniciatives com aquesta [foto 1], i un servidor, que és ecologista i defensor del medi ambient, s'adona que l'infern està empedrat de bones intencions. A les bones intencions s’afig una evident falta de formació a més de la voluntat expressa i decidida d’anteposar creences, ideologies i emocions a la ciència i el sentit comú.

Foto 1:

L’animalisme plantejat des de postulats extremistes està construint, en certs temes i en els últims temps, una mena d’autopistes cap a l’avern i en direcció totalment contrària al sentit comú:

http://wjla.com/features/7-on-your-side/advocates-battle-over-future-of-40000-stray-cats-living-in-dc

Lluny de voler polemitzar sobre aquest tema, ni menys encara de voler criminalitzar cap ésser humà o cap animal de companyia, pretenc donar-ne la meua opinió i desmuntar les falsedats i afirmacions histriòniques que apareixen al cartell sense cap mena de pudor ni argument científic:

1. "una colònia de gats afavoreix el control de rates i d'altres animalons"

2. "la colònia creix d'una manera sostenible"
3. "són atesos amb la finalitat de mantenir una població estable"

A aquestes afirmacions del cartell publicitari esmentat, hem d'afegir-hi les que et trobes de tant en tant entre converses de bar:

4. "xe, quina mania amb els gats, tampoc fan mal a ningú"

5. "amb els problemes ambientals que patim i us fixeu amb els gats?"

Veiem, doncs:

1. "una colònia de gats afavoreix el control de rates i d'altres animalons"

FALS: una colònia de gats, moltes colònies de gats, generen (per la seua acció predadora i com a transmissors de malalties) l’extinció massiva d’espècies de fauna salvatge protegides (i amb diferents estatus de conservació) com ara ocells i xicotets mamífers, amfibis i rèptils. En una recent publicació de la Universitat de Princeton, els científics documenten i alerten sobre les devastadores conseqüències d’aquests felins en la fauna salvatge amb dades esfereïdores [foto 2]:

(Foto 2. Font: http://press.princeton.edu/titles/10809.html)

Jo he documentat a Crevillent, amb gravacions nocturnes mitjançant càmeres d'infrarojos, una gran quantitat de gats domèstics escapats, asalvatjats al camp de Crevillent i zones molt properes a la Serra, incloses Zones d'Especial Protecció per a les Aus, LIC, el Parc Natural del Fondo... En tan sols una quadrícula d'un quilòmetre quadrat, he enregistrat l'activitat nocturna de fins a 6 exemplars de gat domèstic caçant i buscant menjar a la nit. Això, com tothom comprendrà, no és una qüestió menor.

Una persona que tinga un gat domèstic a casa o al camp i el deixe córrer lliurement ha de saber que contribueix a la mort continuada d'espècies de fauna salvatge. Es converteix, doncs, en company de viatge de caçadors i furtius, això sí, de manera inconscient.

Els gats, tot i estar ben nodrits, maten instintivament qualsevol teuladí, sargantana o talpó que se'ls pose a tir, i a més ho fan amb un encert i capacitat predadora excel·lent, ja que són capaços de romandre immòbils durant hores fins que atrapen la presa localitzada (presa que en la majoria de casos no engoliran). Qualsevol rosegador o animaló que podria formar part de la dieta d'un mussol, d'un xoriguer, d'un eriçó, d'una òliba o d'altres rapinyaires, patirà la competència nefasta d'aquest animal domèstic.

2. "la colònia creix d'una manera sostenible"; i 3. "són atesos amb la finalitat de mantenir una població estable"

GREU ERROR: l'objectiu de les colònies controlades de gats no ha de ser el creixement sostenible, sinó l'extinció de la colònia. Això és de primer d'animalisme, diria jo.

Quines solucions hi ha a aquest tema?
A més de les esmentades abans, els autors del llibre publicat per Princeton n'aporten algunes, com ara traure els gats de les zones properes a àrees protegides on existeixen importants poblacions de fauna salvatge, conscienciar dels greuges de l'abandonament d'aquests animals, etc.

Mentre ens conscienciem tothom del greu problema, cal recordar un article de fa uns quants anys, molt adient als temps que vivim ara:

http://blogs.20minutos.es/ciencias-mixtas/2014/05/13/el-ecologismo-no-debe-caer-en-la-trampa-animalista/

Per sopar, un escarabat. Per al ressopó, un gafarró

Imagineu que sou un xicotet pardalet que viu a terres més al nord, posem per cas un mosquiter que pesa 7 grams o un pit-roig que en pesa 16. Amb la tardor, amb el fred i la pulsió migradora i un gran instint de supervivència voleu a gran altura cap a latituds més càlides del sud on trobareu menjar per passar l'hivern i descansar.

Viatgeu de nit, ja que els pardalets també us podeu orientar en vol quan cau el sol. Un corrent d'aire a favor us impulsa i us sentiu lleuger, tot i el fred i el cansament. De sobte, però, sou engolits per la foscor mateixa, sense ni adonar-vos que la mort fantasmagòrica us acaba de fer una abraçada fulminant.

Això que escric, i que sembla un intent de conte de terror per acollonir xiquets, és un fet natural d'allò més normal. El protagonista era conegut: un pardalet (tu). Però, i l'antagonista? Metaforitzat també, no és ni més ni menys que una espècie de moceguello: el nòctul gegant ('Nyctalus lasiopterus').

Però, i ara? No era jo qui sempre deia que els moceguellos són uns éssers molt cuquis que mengen mosquits i ens ajuden a combatre les plagues i ens aporten quantiosos beneficis econòmics? Doncs sí, però el nòctul gegant (el moceguello més gran d'Europa), a banda de ser insectívor i menjar escabarats, odonats i altres insectes majors, també és carnívor i li agrada fotre's pardalets (sense fregir). Pot arribar a mesurar 50cm d'envergadura alar. Però tranquils, que no us atacarà la cadernera ni el hàmster de la gàbia ni el bebé de 3 mesos que porteu al cotxet quan eixiu a fer la ruta del colesterol per baixar el sopar i prendre la fresqueta (ni a #Crevillent ni al #PaísValencià en tenim cites segures).

Resulta que el nòctul gegant caça pardalets, i arriba a més de 500m d'altura, mentre vola, sí, i es creu fins i tot que se'ls menja encara en l'aire, segons les últimes investigacions (tot i que en la seqüència fotogràfica de sota aparega aturat en un tronc). Als excrements que s'han analitzat, s'hi han trobat restes de fins a 31 espècies diferents de passeriformes (ocells 'xicotets').

No passeu terror, que els moceguellos continuen sent uns aliats impagables contra tot el que us molesta (i que és més molest que tot allò que desconeixeu).

[Fotos:Dietmar Nill]

Què fem, quan no fem anellament científic d'ocells?

Doncs açò:

https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/posts/417688908581894

Les plomes de l'eriçó

Hui estava al riu #Ripoll, al seu pas per #Ripollet, mirant al cel, comptant corbs marins, ardeids, ocells de jardí... de sobte, però, sent una veueta punxeguda que pujava dels peus, una careta tristona amb nasset escrutador que em demanava amb molta educació:
-Ep!, humà, aquí baix, sí, aquí, aquí, enfoca'm, que els de les baixes esferes també tenim dret a eixir en les xarxes socials, malgrat que no tenim plomes nobiliàries bellutades amb colors cridaners. Pues!, tenim pues, pues útils, fantàstiques pues! I un gran olfacte, ho ensumem tot! Mira què faig, m'hi enrosque i rodole, amb les pues, eh que sí!?, això sí que és volar! Digues als humans que existim, que també patim greus perills: mira, mira les bicis i els corredors que passen per aquí, i els verins que ens llanceu. Apa, adéu!
-Adéu, amic #eriçó!, i disculpa'ns. La propera vegada et portaré uns quants escarabats de farina.




I més fotos a: https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/

"Pardalets al pati"

De ben menudets, observant i emocionant-se amb els pardalets a l'escola de #Crevillent. Així fa gust.

https://blogfcandela.wordpress.com/2017/01/19/pardalets-al-pati/

El 'gavilà' que matava canaris

Més a: https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/