divendres, 24 de desembre del 2010
Bon nadal, pardalets i pardaletes
que migren cap al sud i cap al nord,
sense conflictes de relleu,
que fins i tot fan viatges transoceànics,
sense por, ni per això, temeraris,
des de la vella nit dels temps,
faça calor o faça fred,
us desitgem unes bones festes de Nadal,
i del 2011, feu-ne el millor any.
diumenge, 28 de novembre del 2010
Anellament a la marjal de Rafalell i Vistalegre/Massamagrell
dissabte, 13 de novembre del 2010
Une telle obstination dans la générosité la plus magnifique?
Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.
http://dotsub.com/view/2d7b8a37-4f64-4241-8019-642e965d124f
UPM FOREST LIFE
http://w3.upm-kymmene.com/upm/
dimarts, 9 de novembre del 2010
Ni pagar podem, en català, tu!
Talle amb forqueta i ganivet un filet de petxuga arrebossat.
─Nyam-Nyam.
Mentre dine, una conversa distreta i afable flueix entre companys a la cantina de la universitat.
─Ha! ha! ha!
Quan la xarrada s'embruta una mica canvia la rialla.
─Hi! hi! hi!
Un telèfon mòbil sona, el meu:
─Ring! ring!
Bé, més que un Ring! ring! un rossinyol mascle refila un Xiu-xiu! xiu-xiu! armoniós que tinc com a to de trucada.
─Qui és?
─Buenos días, soy [en tal], le llamo del Departamento de cobros de Orange, le informo que tiene una factura pendiente de pago por un importe de 7,20€.
─Sí, ja ho sé; de quin període facturat és?
El fet és que em vaig donar de baixa d'Orange el mes passat no l'altre, però encara em cueja un remitjó de factura dels dies on la portabilitat nadava nàufraga entre l'antiga companyia i la que acabe de contractar voluntàriament perquè em descapitxolen.
─Perdone, Señor Alfonso, ¿me podría hablar en castellano, es que no le entiendo?
─Passe'm amb una teleoperadora que parle català, per favor.
El to de la senyora que m'atén, en aqueix precís instant, canvia ostensiblement i, en comptes d'assemblar-se al d'una gestió administrativa anònima, més aviat fa l'efecte d'una tensió sexual no resolta.
─No va a poder ser, ya que este departamento no tiene servicio de atención en catalán. Sólo ofrecemos catalán en el servicio general de Atención al cliente.
─Doncs ho sent molt, però sóc el client, pague jo i vull que m'atengueu en la llengua en què m'envieu les factures: en català.
─Bueno, cuando quiera póngase en contacto con nuestro departamento en el número 480 para pagar su factura.
─Clinc!; la comunicació es talla, però jo imagine la senyoreta bramant i tirant fum pel nas com bou en zel, maleint la nació catalana i la llengua que ens va parir.
─Nyeu-nyeu.
¿Que coneixeu el nom d'alguna empresa arreu del món ─mira que hi ha món!─ que tinga clients dels quals requerisca el pagament d'uns diners i no ho faça perquè el consumidor no parla la seua llengua? Jo sí, una sola, i porta per nom España. Es pot ser més tronxicol?
diumenge, 7 de novembre del 2010
El català, la cultura popular i les noves generacions de Crevillent
http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999
dijous, 28 d’octubre del 2010
Més cultura, més popular
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Caixes niu
dilluns, 27 de setembre del 2010
Esquirols i colobres a la serra de Crevillent
El sòl de terra encara romania, en molts trams, amarat d'aigua per les pluges que han caigut no fa gaires dies i que han fet brollar, talment zombies, els cucs d'ala, caragols, escarabats de tot tipus i aquells cucs que fan una olor forta i que són aliment habitual del culblanc, tal com vaig comprovar fa anys amb l'anàlisi dels excrements.
A continuació, enllace un vídeo que vaig gravar sobre els esquirols: quan vaig arribar, un gat negre aguaitava des de terra la parella de rosegadors que cridaven alertant damunt un eucaliptus. El gat va escampar en veure'm arribar:
Quant a la colobra trobada, adjunte unes fotos que vaig fer amb el mòbil que té una càmera de 3,2 Megapíxels i que han eixit, sorprenentment, força netes, si tenim en compte que vaig haver de fer malabarismes per esquivar les mossegadetes inofensives que llançava alhora que enquadrava el rèptil dins l'objectiu. Ja em direu de quina espècie es tracta. I no hi patiu, que la vaig desar tal com estava al toll. Us aconselle que amplieu les fotos per gaudir-ne.
Així mateix, des d'aquí vull recordar que demà dimarts hi ha una interessant conferència sobre el nom -el parlar!- dels ocells, organitzada per l'IECBV, a la qual assistiré si no hi ha cap imprevist. Més info aquí.
divendres, 17 de setembre del 2010
L'alça-rabo: un mes i escaig per a volar
dimecres, 15 de setembre del 2010
Ja n'hi ha prou, d'Orange!!!!
divendres, 10 de setembre del 2010
Un, dos, tres, provant
dimecres, 4 d’agost del 2010
BIG BROTHER-PARDALET
detall del niu amb ouets d'alça-rabo que vaig trobar
càmera a dalt, niu avall
En Dani, preparant la caixa estanca amb els aparells, DVD, bateria...
Disculpeu la LQ (Low Quality) del meu mòbil :(
dimecres, 28 de juliol del 2010
Així és la natura
Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.
Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!
dimarts, 27 de juliol del 2010
Reculls de cultura popular de Crevillent (II)
1. Si li treballes al Petaca,
i li vens a l'Andreuets,
te'n vas a ca l'Antonio el Selva
i que te faça un cordellet.
2. Arròs caldós,
pebre picat,
la dona el tio Caldós
ha tingut un gat.
3. Tu eres tronc de llimoner
i en ta vida has fet llimons,
els miracles que tu faces
me'ls passe pels collons.
4. Darrere la porta
ha hi una agüela morta,
arreplega-la tu
que tens més força.
5. Sant Joan des albacores
bé podria fer un milacre,
salvame-lo d'esta quinta
que sa mare no en té un altre.
6. Es xiques de la Salut
tenen la panxa pelâ
de tant de pujâ as figueres
a collî la més macâ.
7. Es xiques de la Salut
són totes altes i primes,
i quan veuen al seu novio
s'empinen com a gallines.
8. Vi de la parra,
entra per la gola
i ix per la braga.
9. Cel a borreguets,
aigua a canterells.
10. Quant més cosina
més se l'arrima,
i a la cosina germana
en més gana.
(Informant: Manolo el Campana, 2001)
11. Mare mare, estic calent,
la festa em* costa un duro,
però en agraïment
he arreglat un casament:
la Gorriona i el Fumo.
(Informant: Tere la Falcona/la Puntalera, 7/03/2002)
* Noteu que fa servir la forma reforçada
del pronom feble (!), no sé si un error o que
era comú abans a Crevillent (?)
Endevinalles:
1. Enmig des cames hu tinc
quan més hu menege
més lluent hu tinc.
[......]
2. Penjoll penjava,
en la cuixa li tocava,
en la mà hu tenia,
Dios te Salve Maria.
[......]
3. En la primera escala estic
aguardant al teu marit,
que me porte lo colorat
pa clavâ-ho en el forat.
[......]
dimarts, 20 de juliol del 2010
"Res natura": l'amic fardatxo
El rèptil estava damunt de l'arbre, el que demostra que aquests sauris també preden sovint els nius i busquen àpat entre el brancam de les pinedes, i tant! Quan he apropat molt la càmera ha començat a alenar més fort i a ensenyar-me la boqueta i una saliva suculenta que m'invitava a abandonar aquell lloc, però com que he insistit, el rèptil, que no es trobava en el seu hàbitat natural (el sòl de terra) i se sentia incòmode i maldestre, finalment ha pegat un bot des de dalt de l'arbre i s'ha amagat entre unes mates d'albardí. No ha eixit, tot i que jo el reclamava. Però ha aconseguit fer-li fotos i vídeos de comunió o boda i que els li enviaré un cop l'animalot em done el domicili social habitual. Me n'he recordat ara com José Damaso Candela (el llebres o Pepe el Damaso, tal com em deia que era conegut) i avi de l'amiga Isa, em contava l'any 2001 que es menjava els fardatxos i serps un cop acabada la Guerra Civil quan va haver d'amagar-se a la Serra de Crevillent perquè els feixistes no el descobriren. Encara recorde el gest que feia quan m'interpretava com els matava i els afincava el dent. I no m'estranya que se'ls menjara i dira que estaven boníssim, amb la fam que passaria (no debades forma part de la cuina extremenya). En aquell aleshores el tio Damaso, ara que ja ha traspassat, tenia 82 anys. Quin home més fort, espavilat, amable i reeixit, malgrat la seua longevitat; aixi el recorde.
Encara amb l'emoció recorrent-me el cos, escric ara la crònica i us passe els vídeos i fotos tot seguit. També he fet fotos a diferents espècies d'aràcnids i del niu d'alça-rabo. Amplieu imatges per gaudir-ne més encara:
Tinc la plena certesa que aquest niu és
d'alça-rabo, per la forma, altura, material
de construcció i característiques de les restes
de closca que hi havia.
Mireu quina aranya més increïble: posseeix
una mena de cuirassa el color de la qual no
sabria definir de tan especial que és:
groc or i ivori, sembla un guerrer de ciència-ficció.
Aquí li he tirat el flaix i m'ha eixit una foto d'allò més artístic,
si us hi fixeu, el puntet que es veu a l'esquerra de l'aranya
no és altra cosa que la lluna eixint. Bon profit.
diumenge, 18 de juliol del 2010
Reculls de cultura popular de tradició oral
1.La gelosia i les paleres a Crevillent
-->
---