Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

divendres, 24 de desembre del 2010

Bon nadal, pardalets i pardaletes

Jo, i els pardalets d'arreu del món,
que migren cap al sud i cap al nord,
sense conflictes de relleu,
que fins i tot fan viatges transoceànics,
sense por, ni per això, temeraris,
des de la vella nit dels temps,
faça calor o faça fred,
us desitgem unes bones festes de Nadal,
i del 2011, feu-ne el millor any.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Anellament a la marjal de Rafalell i Vistalegre/Massamagrell

Unes fotos boniques de dues jornades d'anellament a Rafalell i Vistalegre (prop de Massamagrell), dels dies 14/XI/2010 i 26/XI/2010. Més de 60 ocells capturats entre ambdues. Un xoriguer es va llançar sobre la xarxa i va matar un exemplar de Xitet/Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i en va malferir un altre, però no vam poder enxampar la rapinyaire, malauradament. Entre les captures: trist, repicatalons, pinsà comú, rossinyol bord, mosquiter comú, pit-roig, busquereta capnegra... És una bona zona, prop de la línia de la costa, per observar el pas de molts grups d'ocells.








dissabte, 13 de novembre del 2010

Une telle obstination dans la générosité la plus magnifique?

L'amic Bilbeny m'ha fet arribar dos enllaços magnífics sobre fets relacionats amb la natura. El primer, un vídeo basat en un llibre anomenat L'homme qui plantait des arbres (edició del llibre en català a cura de la Isabel Clara-Simó) que narra la història d'un pastor solitari que plantava arbres en un erm dels Alps tocant la Provença. Serà, sens dubte, el proper llibre que llija per a fer un treball de la universitat. Realment magnífic.

Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.

http://dotsub.com/view/2d7b8a37-4f64-4241-8019-642e965d124f


UPM FOREST LIFE
http://w3.upm-kymmene.com/upm/forestlife/


dimarts, 9 de novembre del 2010

Ni pagar podem, en català, tu!

Talle amb forqueta i ganivet un filet de petxuga arrebossat.

Nyam-Nyam.


Mentre dine, una conversa distreta i afable flueix entre companys a la cantina de la universitat.

─Ha! ha! ha!


Quan la xarrada s'embruta una mica canvia la rialla.

─Hi! hi! hi!


Un telèfon mòbil sona, el meu:

Ring! ring!

Bé, més que un Ring! ring! un rossinyol mascle refila un Xiu-xiu! xiu-xiu! armoniós que tinc com a to de trucada.


─Qui és?

─Buenos días, soy [en tal], le llamo del Departamento de cobros de Orange, le informo que tiene una factura pendiente de pago por un importe de 7,20€.

─Sí, ja ho sé; de quin període facturat és?

El fet és que em vaig donar de baixa d'Orange el mes passat no l'altre, però encara em cueja un remitjó de factura dels dies on la portabilitat nadava nàufraga entre l'antiga companyia i la que acabe de contractar voluntàriament perquè em descapitxolen.


─Perdone, Señor Alfonso, ¿me podría hablar en castellano, es que no le entiendo?

─Passe'm amb una teleoperadora que parle català, per favor.

El to de la senyora que m'atén, en aqueix precís instant, canvia ostensiblement i, en comptes d'assemblar-se al d'una gestió administrativa anònima, més aviat fa l'efecte d'una tensió sexual no resolta.


No va a poder ser, ya que este departamento no tiene servicio de atención en catalán. Sólo ofrecemos catalán en el servicio general de Atención al cliente.

─Doncs ho sent molt, però sóc el client, pague jo i vull que m'atengueu en la llengua en què m'envieu les factures: en català.


─Bueno, cuando quiera póngase en contacto con nuestro departamento en el número 480 para pagar su factura.

─Clinc!; la comunicació es talla, però jo imagine la senyoreta bramant i tirant fum pel nas com bou en zel, maleint la nació catalana i la llengua que ens va parir.

─Nyeu-nyeu.


¿Que coneixeu el nom d'alguna empresa arreu del món ─mira que hi ha món!─ que tinga clients dels quals requerisca el pagament d'uns diners i no ho faça perquè el consumidor no parla la seua llengua? Jo sí, una sola, i porta per nom España. Es pot ser més tronxicol?

diumenge, 7 de novembre del 2010

El català, la cultura popular i les noves generacions de Crevillent

La Maria-Teresa Pérez, filla de l'amic i mestre crevillentí en Vicent-Josep Pérez i Navarro, canta unes cançonetes tradicionals en català de Crevillent. Esperem que, com la Maria-Teresa, les noves generacions de xiquetes i xiquets crevillentins aprenguen i guadisquen cantant i conservant aquest patrimoni lingüístic i cultural valencià de valor incalculable. Siga dit de passada -i com a vindicació- que les cançonetes esmentades i tota la resta que ha recollit al llarg dels anys i amb gran esforç i dedicació en Vicent-Josep s'haurien d'ensenyar a tots els col·legis d'infantil i primària de la nostra ciutat. Us postege el vídeo i el canal de Youtube del mestre Pérez i Navarro que conté arxius de vídeo interessantíssims:

http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999


dijous, 28 d’octubre del 2010

Més cultura, més popular

-->
-->
Una conversa familiar qualsevol, una mostra de cultura popular en estat pur:
Nebot: ―Tieta, enguany m’has de deixar 500€ per a poder passar el curs.
Tieta: ―La Menguis Potassa i representant de caixetes de mistos te diu que un pa(re)ll d’ous i un congre, que meu-xape. Me tinc que arreglâ les dents que les tinc molt malament.
Nebot: ―Inga va, tieta, me tens que sacâ 500 eurets del banc, que a tu les dents, lo que se diu fer falta, no te fan molta falta ja.
Tieta: ―Lo que vaig a fê és a sacâ-te l’ase del cos. I ja saps: qui tinga cuc, que pele fulla.
Nebot: ―Xe, tieta, eres més fotûa que el pa d'avena.
Tieta: ―Fotûa!?, arrea!, que estàs fet un esquifo volaó, pareixes un nisplo afongut.
Nebot: ―Xe, eixos adjectius són dos de les floretes més autèntiques que m'han dedicat mai. Gràcies, tieta, m'hauré de pujar i baixar tot sol la bragueta, perquè tu soltar no soltes ni un rot per la boca, per no gastar.
Cançoneta
Se li veu el os de la punta de la punta,
se li veu el os de la punta del dit gros;
el os se li veu, el os se li veu,
de la punta, de la punta,
el os se li veu, el os se li veu,
de la punta del dit gros.
[la cantaven per Pasqua, camí de la partida la Boquera a el Fondó de les Neus]
Déu proveirà pa calces
que es cames ja es tinc.
Divina, divinalleta,
que té el rei en la bragueta?
―Dos ous i una llonganisseta.
Endevinalla crevillentina:
Una cosa com el dit,
que té pèls en el xorlit.
[..........]

Una cosa com el puny,
que té pèls en el cul.
[.........]
Fill: ―Què ha hi de dina?
Mare: ―Arròs i gallina!
Fill: ―Què ha hi de postres?
Mare: ―L’últim mos!>>
Fill: ―Què ha hi de postres?
Mare: ―A ventâ mosques!
Fill: ―Què ha hi de brena?
Mare: ―Pa i Torrevella*.
*Diuen això per allò de la sal (menjaràs “pa i sal”, per allò que Torrevella és la ciutat de la sal), segons la informant.
Dorm i reposa
i no li tingues por
a ninguna mala cosa,
que aquí estarem la Maredéu,
Sant Joan i Sant Bartolomeu;
(i de tanta gent que havia gitada
es va caure el llit).
L’eta, l’eta, a l’ombreta, a l’ombrí,
Flors i violes i romaní.
[la cantaven els xiquets del Fondó de les Neus.]
Aire de Ponent, aigua fresca i vi calent.
Aire de Mestral, ni peix ni pardal.

Cançoneta
Un canariet, una pesseta,

d’eixos que van en bicicleta,
ploreu xiquets, que canariets tindreu.
Pajaritos tengo yo, que en el monte los cojí
Uno que se me voló, y otro que me queda aquí
"Tu necessites el cofre i la mitja manta" (es diu d’algú que necessita sempre moltes coses, no precisament roba, per a estar a gust, complagut).

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Caixes niu

Ja hem penjat més de 50 caixes niu a la Serra i camp de Crevillent. Les últimes, les que mostrem en aquest vídeo:

dilluns, 27 de setembre del 2010

Esquirols i colobres a la serra de Crevillent

Ahir diumenge vaig pujar a la serra a fer una passejada i observar pardalets. Amb el cel mig ennuvolat tot el matí i una temepratura que ja refresca i que no fa sinó constatar que la tardor (o primavera d'hivern) va entrar oficiosament el proppassat divendres 23-S, va ser un jorn profitós: vaig poder observar una bandada de gralles (entre 15 i 20), 2 parelles de picots verds, nombrosos exemplars de totestiu, busqueretes de garriga, 4 exemplars de blanques/garses predadores que malauradament sovintegen fa escassos anys la nostra serra; quant a altres vertebrats observats, cal destacar un exemplar de rabosa, nombrosos conills i, sobretot, una parella d'esquirols i una colobra d'hàbits aquàtics d'uns 60-70 cm. que, tot i no entendre d'aquest tipus de rèptil, diria que era del gènere nàtrix, però no em feu molt de cas (si algú pot classificar-la a partir de les fotos que adjunte, benvingut siga).

El sòl de terra encara romania, en molts trams, amarat d'aigua per les pluges que han caigut no fa gaires dies i que han fet brollar, talment zombies, els cucs d'ala, caragols, escarabats de tot tipus i aquells cucs que fan una olor forta i que són aliment habitual del culblanc, tal com vaig comprovar fa anys amb l'anàlisi dels excrements.

A continuació, enllace un vídeo que vaig gravar sobre els esquirols: quan vaig arribar, un gat negre aguaitava des de terra la parella de rosegadors que cridaven alertant damunt un eucaliptus. El gat va escampar en veure'm arribar:



Quant a la colobra trobada, adjunte unes fotos que vaig fer amb el mòbil que té una càmera de 3,2 Megapíxels i que han eixit, sorprenentment, força netes, si tenim en compte que vaig haver de fer malabarismes per esquivar les mossegadetes inofensives que llançava alhora que enquadrava el rèptil dins l'objectiu. Ja em direu de quina espècie es tracta. I no hi patiu, que la vaig desar tal com estava al toll. Us aconselle que amplieu les fotos per gaudir-ne.


Així mateix, des d'aquí vull recordar que demà dimarts hi ha una interessant conferència sobre el nom -el parlar!- dels ocells, organitzada per l'IECBV, a la qual assistiré si no hi ha cap imprevist. Més info aquí.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Ja n'hi ha prou, d'Orange!!!!

Orange!? Mai més. Penseu-hi: si comprareu el pa cada dia a un forn de baix de casa i, després d'1, 2 o 3 anys d'acudir-hi religiosament cada matí pel forment cuit, us assabentàreu que allà maltracten els treballadors, els menyspreen i els vexen fins al punt que algun d'ells s'ha tret la vida en no poder suportar les condicions laborals, aleshores continuaríeu anant-hi, a pel pa, per molt bo i cuitet que us el feren? Doncs això és el que he pensat jo amb la meua companyia de telèfons, Orange (no sé per què però, darrerament, tota empresa que comença per Orange fa pudor a estafa i joc brut). Aquest branca del grup France Telecom, que et fa una rebuda efusiva a la seua web

divendres, 10 de setembre del 2010

Un, dos, tres, provant

Us avance unes escenes de les captures de vídeo que amb les càmeres del Departament d'Ecologia de la UA va posar en Dani al niu d'alça-rabo (Cercotrichas galactotes) que vaig trobar a Elx. Més avant penjaré un xicotet muntatge del procés sencer, si em dóna temps. Salut i bon profit.



dimecres, 4 d’agost del 2010

BIG BROTHER-PARDALET

El Big Brother (Gran Germà) del món dels pardalets, també. Hui, el Dani el Pallissa i jo ens hem apropat a instal·lar una càmera en un niu actiu d'alça-rabo que vaig trobar (per fi!) la setmana passada. En Dani, crevillentí i amic, a més de ser un gran escalador, és biòleg i fa de becari al Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant tot estudiant diferents espècies interessants de pardalets i llur comportament, migració, reproducció, dades biomètriques, predació de nius...
Amb la TV dels pardalets s'aconsegueix aportar una bona fotracada de dades per conéixer més de la vida d'aquests éssers vius que tant m'agraden, ens agraden. Una càmera, un reproductor-enregistrador i una bateria formen part de l'equip que s'hi fa servir: els humans som així de tafaners, per tant tots els moviments, comentaris, relacions sexuals i escenes romàntiques (?) dels moradors del niu -i els possibles predadors- són enregistrats per al gaudi infinit de la comunitat científica ornitològica i per als afeccionats pardalers com jo. Així doncs, us deixe unes quantes fotos de baixa qualitat (mobile phone, my friends!) perquè vegeu els preparatius del Big Brother valencià pardaler. Més endavant ja penjaré algun vídeo perquè us enganxeu al programeta. Salut i bon estiu.

detall del niu amb ouets d'alça-rabo que vaig trobar

càmera a dalt, niu avall

En Dani, preparant la caixa estanca amb els aparells, DVD, bateria...

Disculpeu la LQ (Low Quality) del meu mòbil :(

dimecres, 28 de juliol del 2010

Així és la natura

El passat 3 de juliol per la vesprada estava al Barranc del Boch fent el seguiment d'un niu de xoriguers que hi havia en un clevill d'una paret argilosa i que prèviament m'havia comentat el Cureta. El fet és que fent una ullada per la zona i observant tot allò que podia, em vaig trobar amb una situació d'allò més impactant i llastimosa des del punt de vista humà, però totalment normal si ho tractem en termes de supervivència i del món natural: una serp de grans dimensions (no tenia menys de 2 metres, l'espècie a la qual pertanyia desconec), s'estava cruspint un catxapet de la mida de la meua mà. Al principi, vaig pensar que una colobra s'estava empassant unes fulles o porgant-s'hi, però a mesura que em vaig apropar vaig comprovar que no eren fulles, sinó les orelletes de la cria de lepòrid. L'ofidi s'estava engolint l'animalet pel cap, i tan prompte com en va veure va fugir espaordida sota una sosa.

Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.

Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!

dimarts, 27 de juliol del 2010

Reculls de cultura popular de Crevillent (II)

"La cultura popular és bàsica per a la integració dels nouvinguts", i per a la dels vinguts d'Espanya ja fa més de 60 anys que encara romanen sense integrar-se lingüísticament, encara més:

1. Si li treballes al Petaca,
i li vens a l'Andreuets,
te'n vas a ca l'Antonio el Selva
i que te faça un cordellet.

2. Arròs caldós,
pebre picat,
la dona el tio Caldós
ha tingut un gat.

3. Tu eres tronc de llimoner
i en ta vida has fet llimons,
els miracles que tu faces
me'ls passe pels collons.

4. Darrere la porta
ha hi una agüela morta,
arreplega-la tu
que tens més força.

5. Sant Joan des albacores
bé podria fer un milacre,
salvame-lo d'esta quinta
que sa mare no en té un altre.

6. Es xiques de la Salut
tenen la panxa pelâ
de tant de pujâ as figueres
a collî la més macâ.

7. Es xiques de la Salut
són totes altes i primes,
i quan veuen al seu novio
s'empinen com a gallines.

8. Vi de la parra,
entra per la gola
i ix per la braga.

9. Cel a borreguets,
aigua a canterells.

10. Quant més cosina
més se l'arrima,
i a la cosina germana
en més gana.

(Informant: Manolo el Campana, 2001)

11. Mare mare, estic calent,
la festa em* costa un duro,
però en agraïment
he arreglat un casament:
la Gorriona i el Fumo.

(Informant: Tere la Falcona/la Puntalera, 7/03/2002)
* Noteu que fa servir la forma reforçada
del pronom feble (!), no sé si un error o que
era comú abans a Crevillent (?)

Endevinalles:

1. Enmig des cames hu tinc
quan més hu menege
més lluent hu tinc.
[......]

2. Penjoll penjava,
en la cuixa li tocava,
en la mà hu tenia,
Dios te Salve Maria.
[......]

3. En la primera escala estic
aguardant al teu marit,
que me porte lo colorat
pa clavâ-ho en el forat.
[......]

dimarts, 20 de juliol del 2010

"Res natura": l'amic fardatxo

Aquesta vesprada he estat a la Serra del Molar de La Marina del Pinet (Elx) buscant nius d'alca-rabo (Cercotrichas galactotes), ja que l'any passat també en vaig buscar però no en vaig trobar cap amb pollada ocupant el niu. Hui n'he trobat un, però de nou els polls ja havien abandonat el niu, i sols hi quedaven restes de closca (vegeu fotografia que he tret). Però aquest no ha estat el gran atractiu (tornaré a intentar trobar un niu actiu!): m'he tropessat amb un altre buscador de nius: un fardatxo més gran que un garrofer! Cap a les 20.30h ,estava de gatzonetes mirant des del terra cap amunt en un pi que no alçava ni 2 metres de terra quan m'he dut el gran ensurt en veure un tros de fardatxo que semblava un monstre, redéu, quina preciositat! He estat fent-li fotos i vídeos ajagut i a menys de 50 centímetres de distància.

El rèptil estava damunt de l'arbre, el que demostra que aquests sauris també preden sovint els nius i busquen àpat entre el brancam de les pinedes, i tant! Quan he apropat molt la càmera ha començat a alenar més fort i a ensenyar-me la boqueta i una saliva suculenta que m'invitava a abandonar aquell lloc, però com que he insistit, el rèptil, que no es trobava en el seu hàbitat natural (el sòl de terra) i se sentia incòmode i maldestre, finalment ha pegat un bot des de dalt de l'arbre i s'ha amagat entre unes mates d'albardí. No ha eixit, tot i que jo el reclamava. Però ha aconseguit fer-li fotos i vídeos de comunió o boda i que els li enviaré un cop l'animalot em done el domicili social habitual. Me n'he recordat ara com José Damaso Candela (el llebres o Pepe el Damaso, tal com em deia que era conegut) i avi de l'amiga Isa, em contava l'any 2001 que es menjava els fardatxos i serps un cop acabada la Guerra Civil quan va haver d'amagar-se a la Serra de Crevillent perquè els feixistes no el descobriren. Encara recorde el gest que feia quan m'interpretava com els matava i els afincava el dent. I no m'estranya que se'ls menjara i dira que estaven boníssim, amb la fam que passaria (no debades forma part de la cuina extremenya). En aquell aleshores el tio Damaso, ara que ja ha traspassat, tenia 82 anys. Quin home més fort, espavilat, amable i reeixit, malgrat la seua longevitat; aixi el recorde.

Encara amb l'emoció recorrent-me el cos, escric ara la crònica i us passe els vídeos i fotos tot seguit. També he fet fotos a diferents espècies d'aràcnids i del niu d'alça-rabo. Amplieu imatges per gaudir-ne més encara:






Tinc la plena certesa que aquest niu és
d'alça-rabo, per la forma, altura, material
de construcció i característiques de les restes
de closca que hi havia.


Mireu quina aranya més increïble: posseeix
una mena de cuirassa el color de la qual no
sabria definir de tan especial que és:
groc or i ivori, sembla un guerrer de ciència-ficció.

Aquí li he tirat el flaix i m'ha eixit una foto d'allò més artístic,
si us hi fixeu, el puntet que es veu a l'esquerra de l'aranya
no és altra cosa que la lluna eixint. Bon profit.








diumenge, 18 de juliol del 2010

Reculls de cultura popular de tradició oral

Com que la temporada de pardalets està fluixa, us deixe aquí unes poques cançonetes, refranys, dites populars i canterelles que vaig recollir al començament d'aquesta primera dècada del segle XXI a Crevillent, i alguna a els Fondons (de els Frares i les Neus), perquè feu un tastet i us refresqueu de tanta calina ponentina. La transcripció que vaig fer no segueix, generalment, la normativa estàndard ni cap criteri de transcripció, per ser fidel a l'original i que arribe com més intacta millor (no obstant això, s'ha de tenir en compte que la d intervocàlica i la r a final de paraula cauen). També pose en negreta, si escau, aquells mots més interessants.

-->

1.La gelosia i les paleres a Crevillent

Conten els vells de Crevillent que quan algú -normalment referit a xiquets i xiquetes- patia gelosia per un altre germà, cosí, veí, etc. se solia penjar una palera com a remei perquè el mal desapareguera. La palera es penjava a la casa del xiquet que patia la gelosia, i diuen que es penjaven dels claus que habitualment hi havia “afincats” a les façanes de cases i coves. Així, un cop se secava la palera, s’acabava el mal de gelosia.
-->
-->
2.Mare, mare, vull casame
que me pica el garrofí,
-Calla, calla, filla meua
que també me pica a mi.

3.Pa nabets en Crevillent,
pa bona aigua en l’Alcoraia,
pa panotxes en Vallverda,
i pa ganduls en la Baia.

4.Com la garrofa s'endrece
i l'oli se m'amillora,
el primer forat que tape
és el d'eixa senyora.


5.En el meu carrer n'ha hi una,
trenta novios diu que té,
vint-i-nou que no la volen
i el que té no torna més.
6.Ja s'ha casat el Manolo,
tanta gana que tenia,
filaor de fil de bordo,
trenta parells en un dia.

7.Jaume de la Serra,
se tira un pet
i cau a terra.

8.La dona que pixa i no se troca
es troba en un gran perill,
que se li seca l'escorfa
i se li obri el clevill.

--> 9.De la Canalosa ha vingut
un fardatxo derrabat,
i merda porta en el cul
pa eixe tonto que ha cantat.
(Recitada, el Fondó de les Neus)

-->
10. [Un marit li diu a sa muller:]
Si vols tindre-me content,
a treballar no m’envies,
pasta-me pa de forment,
i fes-me arròs tots els dies.
[I ella li contesta:]
Te pastaré pa de forment
a treballar no t'envie,
però llevaràs els cuernos
com d'aquí a Crevillent.

-->
11. El Pepe el Bollite
bollint canyamons,
li salta una xispa
i li crema els collons.

---
Ah, i recorda que si alguna vegada et dediquen un...

-->
· I quin ansol.
· I quin alficòs.
· I quin arritranco.
· I quin avetxutxo.
· I quin bagerugo.
· I quin bandarra.
· I quin barraquero.
· I quin butx que tens.
· I quin camama.
· I quin cap de mujol.
· I quin cap de trona.
· I quin cony ajuegaô.
· I quin correvelles.
· I quin estafermo.
· I quin faramalla.
· I quin fulero.
· I quin mans de lloca.
· I quin manyaco més enfaós.
· I quin mutxol d’armari.
· I quin muxu-gambeta.
· I quin nespla.
· I quin sanguango.
· I quin sanguindoll.
· I quin tarambana.
· I quin tronxicol.
· I quina barra que tens.
· I quina macoca que tens.
· I quina testerola que tens.
...tranquil, no t'amoïnes, que no et baixe l'autoestima ni perdes l'amor propi, perquè contrubueixes, sense adonar-te, a transmetre i mantenir la cultura popular, font de tot poble que es vol viu i sobirà. :)