Per sopar, un escarabat. Per al ressopó, un gafarró

Imagineu que sou un xicotet pardalet que viu a terres més al nord, posem per cas un mosquiter que pesa 7 grams o un pit-roig que en pesa 16. Amb la tardor, amb el fred i la pulsió migradora i un gran instint de supervivència voleu a gran altura cap a latituds més càlides del sud on trobareu menjar per passar l'hivern i descansar.

Viatgeu de nit, ja que els pardalets també us podeu orientar en vol quan cau el sol. Un corrent d'aire a favor us impulsa i us sentiu lleuger, tot i el fred i el cansament. De sobte, però, sou engolits per la foscor mateixa, sense ni adonar-vos que la mort fantasmagòrica us acaba de fer una abraçada fulminant.

Això que escric, i que sembla un intent de conte de terror per acollonir xiquets, és un fet natural d'allò més normal. El protagonista era conegut: un pardalet (tu). Però, i l'antagonista? Metaforitzat també, no és ni més ni menys que una espècie de moceguello: el nòctul gegant ('Nyctalus lasiopterus').

Però, i ara? No era jo qui sempre deia que els moceguellos són uns éssers molt cuquis que mengen mosquits i ens ajuden a combatre les plagues i ens aporten quantiosos beneficis econòmics? Doncs sí, però el nòctul gegant (el moceguello més gran d'Europa), a banda de ser insectívor i menjar escabarats, odonats i altres insectes majors, també és carnívor i li agrada fotre's pardalets (sense fregir). Pot arribar a mesurar 50cm d'envergadura alar. Però tranquils, que no us atacarà la cadernera ni el hàmster de la gàbia ni el bebé de 3 mesos que porteu al cotxet quan eixiu a fer la ruta del colesterol per baixar el sopar i prendre la fresqueta (ni a #Crevillent ni al #PaísValencià en tenim cites segures).

Resulta que el nòctul gegant caça pardalets, i arriba a més de 500m d'altura, mentre vola, sí, i es creu fins i tot que se'ls menja encara en l'aire, segons les últimes investigacions (tot i que en la seqüència fotogràfica de sota aparega aturat en un tronc). Als excrements que s'han analitzat, s'hi han trobat restes de fins a 31 espècies diferents de passeriformes (ocells 'xicotets').

No passeu terror, que els moceguellos continuen sent uns aliats impagables contra tot el que us molesta (i que és més molest que tot allò que desconeixeu).

[Fotos:Dietmar Nill]

L'alça-rabo: un mes i escaig per a volar

BIG BROTHER-PARDALET

El Big Brother (Gran Germà) del món dels pardalets, també. Hui, el Dani el Pallissa i jo ens hem apropat a instal·lar una càmera en un niu actiu d'alça-rabo que vaig trobar (per fi!) la setmana passada. En Dani, crevillentí i amic, a més de ser un gran escalador, és biòleg i fa de becari al Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant tot estudiant diferents espècies interessants de pardalets i llur comportament, migració, reproducció, dades biomètriques, predació de nius...

Amb la TV dels pardalets s'aconsegueix aportar una bona fotracada de dades per conéixer més de la vida d'aquests éssers vius que tant m'agraden, ens agraden. Una càmera, un reproductor-enregistrador i una bateria formen part de l'equip que s'hi fa servir: els humans som així de tafaners, per tant tots els moviments, comentaris, relacions sexuals i escenes romàntiques (?) dels moradors del niu -i els possibles predadors- són enregistrats per al gaudi infinit de la comunitat científica ornitològica i per als afeccionats pardalers com jo. Així doncs, us deixe unes quantes fotos de baixa qualitat (mobile phone, my friends!) perquè vegeu els preparatius del Big Brother valencià pardaler. Més endavant ja penjaré algun vídeo perquè us enganxeu al programeta. Salut i bon estiu.

detall del niu amb ouets d'alça-rabo que vaig trobar

càmera a dalt, niu avall

En Dani, preparant la caixa estanca amb els aparells, DVD, bateria...

Disculpeu la LQ (Low Quality) del meu mòbil :(

Així és la natura

El passat 3 de juliol per la vesprada estava al Barranc del Boch fent el seguiment d'un niu de xoriguers que hi havia en un clevill d'una paret argilosa i que prèviament m'havia comentat el Cureta. El fet és que fent una ullada per la zona i observant tot allò que podia, em vaig trobar amb una situació d'allò més impactant i llastimosa des del punt de vista humà, però totalment normal si ho tractem en termes de supervivència i del món natural: una serp de grans dimensions (no tenia menys de 2 metres, l'espècie a la qual pertanyia desconec), s'estava cruspint un catxapet de la mida de la meua mà. Al principi, vaig pensar que una colobra s'estava empassant unes fulles o porgant-s'hi, però a mesura que em vaig apropar vaig comprovar que no eren fulles, sinó les orelletes de la cria de lepòrid. L'ofidi s'estava engolint l'animalet pel cap, i tan prompte com en va veure va fugir espaordida sota una sosa.

Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.

Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!

Reculls de cultura popular de Crevillent (II)

"La cultura popular és bàsica per a la integració dels nouvinguts", i per a la dels vinguts d'Espanya ja fa més de 60 anys que encara romanen sense integrar-se lingüísticament, encara més:

1. Si li treballes al Petaca,
i li vens a l'Andreuets,
te'n vas a ca l'Antonio el Selva
i que te faça un cordellet.

2. Arròs caldós,
pebre picat,
la dona el tio Caldós
ha tingut un gat.

3. Tu eres tronc de llimoner
i en ta vida has fet llimons,
els miracles que tu faces
me'ls passe pels collons.

4. Darrere la porta
ha hi una agüela morta,
arreplega-la tu
que tens més força.

5. Sant Joan des albacores
bé podria fer un milacre,
salvame-lo d'esta quinta
que sa mare no en té un altre.

6. Es xiques de la Salut
tenen la panxa pelâ
de tant de pujâ as figueres
a collî la més macâ.

7. Es xiques de la Salut
són totes altes i primes,
i quan veuen al seu novio
s'empinen com a gallines.

8. Vi de la parra,
entra per la gola
i ix per la braga.

9. Cel a borreguets,
aigua a canterells.

10. Quant més cosina
més se l'arrima,
i a la cosina germana
en més gana.

(Informant: Manolo el Campana, 2001)

11. Mare mare, estic calent,
la festa em* costa un duro,
però en agraïment
he arreglat un casament:
la Gorriona i el Fumo.

(Informant: Tere la Falcona/la Puntalera, 7/03/2002)
* Noteu que fa servir la forma reforçada
del pronom feble (!), no sé si un error o que
era comú abans a Crevillent (?)

Endevinalles:

1. Enmig des cames hu tinc
quan més hu menege
més lluent hu tinc.
[......]

2. Penjoll penjava,
en la cuixa li tocava,
en la mà hu tenia,
Dios te Salve Maria.
[......]

3. En la primera escala estic
aguardant al teu marit,
que me porte lo colorat
pa clavâ-ho en el forat.
[......]