Aquí deixe unes fotos d'un niu de coeta/cuereta blanca que ha fracassat ja que, mon germà, que estava fent obra al camp, el va descobrir en un palet de teules i, sense adonar-se'n, va traure un grapat de teules que volia fer servir. L'animalet en qüestió no va poder recuperar la confiança i va "avorrir" el niu, segons diu mon germà. Aquesta espècie té el costum de niar en llocs humanitzats, prop de construccions humanes de tot tipus: me n'he trobat a esquímers de piscines, tabales de palmeres i, com no, entre palets d'obra. No és casualitat que en aquesta ocasió el palet on s'ha trobat el niu mon germà estiguera prop de la piscina que s'està construint, ja que aquest pardalet també habitua a niar prop d'espais on hi ha aigua corrent o estancada.
Per una altra banda, he observat que una parella de mussols fan parada i joguera en el pal d'entrada d'una de les caixes niu que vam col·locar, però és curiós perquè la caixa niu a què faig referència no estava destinada a mussols, sinó a xoriguers (un fet, d'altra banda, que sol passar sovint: que nie una espècie que no comptaves però que era probable, en el lloc que hi havies habilitat). Em queda confirmar que tenen ous o pollada a dins, la qual cosa es presenta difícil ja que la caixa niu es troba a vora 8 metres d'altura. Ja inventaré alguna estratègia. Ho intentaré perquè és molt probable que a hores d'ara facen servir la caixa niu com a lloc de cria i no sols per dormir, ja que l'actitud que tenen i la forma de fer així ho denota.
I per últim, hui, mentre observava allò dels mussols, m'he trobat davall d'un garrofer aquest cap de fardatxo, de gran ocel·lat, diria jo. Tota una troballa d'un deixeble dels antics deus sauris que intentaré conservar en formol o com siga (encara s'aprecia el color blau verdós i alguna escama).