Al poble on faig classe trobe cartells d'iniciatives com aquesta [foto 1], i un servidor, que és ecologista i defensor del medi ambient, s'adona que l'infern està empedrat de bones intencions. A les bones intencions s’afig una evident falta de formació a més de la voluntat expressa i decidida d’anteposar creences, ideologies i emocions a la ciència i el sentit comú.
Foto 1:
L’animalisme plantejat des de postulats extremistes està construint, en certs temes i en els últims temps, una mena d’autopistes cap a l’avern i en direcció totalment contrària al sentit comú:
Lluny de voler polemitzar sobre aquest tema, ni menys encara de voler criminalitzar cap ésser humà o cap animal de companyia, pretenc donar-ne la meua opinió i desmuntar les falsedats i afirmacions histriòniques que apareixen al cartell sense cap mena de pudor ni argument científic:
1. "una colònia de gats afavoreix el control de rates i d'altres animalons"
2. "la colònia creix d'una manera sostenible"3. "són atesos amb la finalitat de mantenir una població estable"
4. "xe, quina mania amb els gats, tampoc fan mal a ningú"
5. "amb els problemes ambientals que patim i us fixeu amb els gats?"
Veiem, doncs:
1. "una colònia de gats afavoreix el control de rates i d'altres animalons"
FALS: una colònia de gats, moltes colònies de gats, generen (per la seua acció predadora i com a transmissors de malalties) l’extinció massiva d’espècies de fauna salvatge protegides (i amb diferents estatus de conservació) com ara ocells i xicotets mamífers, amfibis i rèptils. En una recent publicació de la Universitat de Princeton, els científics documenten i alerten sobre les devastadores conseqüències d’aquests felins en la fauna salvatge amb dades esfereïdores [foto 2]:
(Foto 2. Font: http://press.princeton.edu/titles/10809.html)
Jo he documentat a Crevillent, amb gravacions nocturnes mitjançant càmeres d'infrarojos, una gran quantitat de gats domèstics escapats, asalvatjats al camp de Crevillent i zones molt properes a la Serra, incloses Zones d'Especial Protecció per a les Aus, LIC, el Parc Natural del Fondo... En tan sols una quadrícula d'un quilòmetre quadrat, he enregistrat l'activitat nocturna de fins a 6 exemplars de gat domèstic caçant i buscant menjar a la nit. Això, com tothom comprendrà, no és una qüestió menor.
Una persona que tinga un gat domèstic a casa o al camp i el deixe córrer lliurement ha de saber que contribueix a la mort continuada d'espècies de fauna salvatge. Es converteix, doncs, en company de viatge de caçadors i furtius, això sí, de manera inconscient.
Els gats, tot i estar ben nodrits, maten instintivament qualsevol teuladí, sargantana o talpó que se'ls pose a tir, i a més ho fan amb un encert i capacitat predadora excel·lent, ja que són capaços de romandre immòbils durant hores fins que atrapen la presa localitzada (presa que en la majoria de casos no engoliran). Qualsevol rosegador o animaló que podria formar part de la dieta d'un mussol, d'un xoriguer, d'un eriçó, d'una òliba o d'altres rapinyaires, patirà la competència nefasta d'aquest animal domèstic.
GREU ERROR: l'objectiu de les colònies controlades de gats no ha de ser el creixement sostenible, sinó l'extinció de la colònia. Això és de primer d'animalisme, diria jo.
Quines solucions hi ha a aquest tema?
A més de les esmentades abans, els autors del llibre publicat per Princeton n'aporten algunes, com ara traure els gats de les zones properes a àrees protegides on existeixen importants poblacions de fauna salvatge, conscienciar dels greuges de l'abandonament d'aquests animals, etc.
Mentre ens conscienciem tothom del greu problema, cal recordar un article de fa uns quants anys, molt adient als temps que vivim ara:
http://blogs.20minutos.es/ciencias-mixtas/2014/05/13/el-ecologismo-no-debe-caer-en-la-trampa-animalista/
A més de les esmentades abans, els autors del llibre publicat per Princeton n'aporten algunes, com ara traure els gats de les zones properes a àrees protegides on existeixen importants poblacions de fauna salvatge, conscienciar dels greuges de l'abandonament d'aquests animals, etc.
Mentre ens conscienciem tothom del greu problema, cal recordar un article de fa uns quants anys, molt adient als temps que vivim ara:
http://blogs.20minutos.es/ciencias-mixtas/2014/05/13/el-ecologismo-no-debe-caer-en-la-trampa-animalista/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada