el GABRE: 15/1/17

Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

De ben menudets, observant i emocionant-se amb els pardalets a l'escola de #Crevillent. Així fa gust.

https://blogfcandela.wordpress.com/2017/01/19/pardalets-al-pati/

Què és un Xamaril?

Xama: abreviatura del malnom familiar Xamaril. Fa referència a un estri que feia servir l'artesà espardenyer en l'elaboració de la sola de les espardenyes. Es tracta d'una peça totalment feta de fusta, de 4,5 cm. d'ample per 2,5 cm. de gruix i un llarg de 25 cm., 10 cm. dels quals estaven arrodonits a torn i constituïen el mànec. Amb el xamaril, l'espardenyer donava forma i compactava la sola en el seu procés de formació a base de colps, per tal que la puntera agafara la forma redona desitjada. Finalment, i una vegada enllestida la sola, l'artesà donava uns quants colps més amb el xamaril perquè aquesta quedara perfectament aplanada i arrodonida en els extrems.

Ornitonímia de Crevillent

Tinc en marxa -des de fa anys- un recull d'ornitonímia de Crevillent que espere publicar algun dia, si la mandra em dóna una treva, en alguna publicació d'estudis comarcals, d'ornitologia, etc. He aplegat més d'un centenar d'espècies el nom de les quals molt amablement m'han transmés els informants al llarg dels anys. Hi ha autèntiques meravelles de noms populars que no he escoltat en cap altre llogaret de les comarques del sud valencià, i menys encara de les centrals o de la resta del domini lingüístic català. Com us deia en la ressenya sobre el nom d'aquest bloc, posseïm denominacions úniques per als pardalets que viuen o visiten aquestes contrades, com el Gabre i Ànera (masculí i femení de l'Ànec Collverd respectivament), però us n'avance d'altres:

Nom popular Nom estàndard
Buidabutxaques(!)-------Blauet
Bragat o Paleto-------Ànec Cullerot
Bagerugo--------------Abellerol

Açò és una xicoteta mostra de la riquesa i singularitat a l'hora de designar els nostres ocells. Dir de passada també que designem a la majoria d'espècies de la mateixa manera que ho fan a pobles propers al nostre i a altres comarques valencianes, catalanes i balears. Però, com heu pogut llegir, el català popular de Crevillent amaga tresors que hauríem de redescobrir i transmetre a les generacions que vindran. Heus aquí el repte.

Cultura popular i pardalets

Colominets
2) "Vine a ma casa, vine a ma casa i et donaré, colominets en salsa, bones xulletes i un bon vinet."
Cançó popular de Crevillent

La meua tieta me la canta quan li demane, i és que la paraula en negreta és d'aquelles paraules que no s'escolten gaire, almenys per a la gent jove, que fa plaer d'escoltar. El colomí, segons el DCVB és un colom jove. Ara, a Crevillent la gent li diu pitxó (de la forma calcada castellana pichón). Té més substància la primera forma, no creieu? Vull dir, que és més original i adient. Us deixe un enllaç perquè degusteu un colominet quan pareu taula alguna vegada. Salut per a vosaltres, salut per al català.

1)Encete el primer capítol breu sobre els pardalets i la seua relació amb la cultura popular, quant a aspectes folklòrics, tradició oral o purament lingüístics (fraseologia, etimologia, etc.).

La canterella de la "cagarnera"

"El tio Toni se'n va a Albatera
a du-li alpiste a la cagarnera,
la cagarnera diu que no en vol,
i el que sobra p'al verderol."

He destacat en negreta els 4 termes per la seua rellevància: el nom Toni és el que habitualment -per defecte- s'utilitza a Crevillent -desconec si a la resta del Baix Vinalopó també- per donar nom al protagonista de les historietes, dites, canterelles i refranys. Bé, almenys és el nom propi masculí que més he detectat en aquest sentit (Ja ve el Toni de ca la novia,/ ja ve el Toni malhumorat,/i sa mare li diu al Toni:/carabasses t'hauran donat").

És una de tantes versions modificades que existeixen a Crevillent. A les comarques centrals valencianes -i no tan centrals!- fan servir el mot Cento com a nom propi que identifica el personatge protagonista (i altres variacions: ja ve Cento contant les passes/, carabassa li hauran donat.)

Una altra versió escoltada a Crevillent canvia El tio Toni per la fórmula La xica roja.

El verb dur. Tot i que sembla mentida, encara hi ha gent que pensa que a Crevillent no és possible que es diga o haja existit aquest verb, ja que parlem molt malament el català, que és una llengua plena de castellanismes, dialectalismes i un llarg etcètera d'ismes patològics. Aquesta mena d'argumentacions (prejudicis, al cap i a la fi) són l'antesala de l'abandonament de la pròpia llengua. La cultura popular, doncs, esdevé alhora testimoni i herència per desmentir falsedats i creences infundades.

el GABRE

Gabre: el perquè d'aquest nom

dijous, 19 de gener del 2017

"Pardalets al pati"

Cançonetes populars de Crevillent

Què és un Xamaril?

EL TEMPS ALS PAÏSOS CATALANS

Ornitonímia de Crevillent

Cultura popular i pardalets

BLOCS I WEBS D'ORNITOLOGIA

ALTRES BLOCS I WEBS

El Raig

Arxiu del blog

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina:

el GABRE

Gabre: el perquè d'aquest nom

dijous, 19 de gener del 2017

"Pardalets al pati"

Cançonetes populars de Crevillent

Què és un Xamaril?

EL TEMPS ALS PAÏSOS CATALANS

Ornitonímia de Crevillent

Cultura popular i pardalets

BLOCS I WEBS D'ORNITOLOGIA

ALTRES BLOCS I WEBS

El Raig

Arxiu del blog

Seguidors

Subscriu-te a El Gabre

Total de visualitzacions de pàgina: