L'ocell lira superb (Menura novaehollandiae) és un ocell increïblement bell. Té una cua amb setze plomes dos de les quals tenen forma de lira, d'aquí el nom. Però aquest passeriforme és, sobretot, un gran i increïble imitador dels sons. Pot imitar qualsevol so que senta: el so d'alarma d'un rellotge, el d'una càmera fotogràfica, una moto-serra que abat arbres centenaris... Imita tan bé que fins les femelles del cucaburra acudeixen abans al cant de reclam d'un mascle de lira que al dels mascles de la seua pròpia espècie. Si alguna vegada visiteu Austràlia amb la vostra parella i us endinseu en els boscos de Queensland, Victòria... i us agafa un rampell de passió, allà al bellmig de la boscúria, i us baixeu els pantalons i comenceu a cardar, esteu-vos d'emetre cap so plaenter perquè, si la lira és a prop, els poblats d'aborígens del voltant (si és que en queden) s'assabentaran que sou allà, furga que furga.
Bromes a banda, sabeu quin és el so que més sovint imita la lira en els últims anys? Un so gens plaenter: el so de les motoserres, sí, el de les moto-serres de les multinacionals fustereres amb què l'humà insaciable extermina l'hàbitat d'aquest fonoplagiador sublim.
Hui, 5 de maig, és el dia mundial del medi ambient. Com més va, però, menys medi i menys ambient. Malauradament, la lira no pot imitar, no pot recrear un nou medi ambient renovat, rejuvenit, sa, de nova planta que substituïsca la malmesa natura a causa dels factors antròpics, principalment. Potser és, més que mai, hora d'imitar la natura, més que no pas als nostres congèneres inconscients i interessats. I és que la natura sempre dóna respostes i solucions als nostres problemes. Sempre. A qui preguntarem quan hàgem destruït en gran part el medi ambient? A qui imitarà la lira quan ja no queden sons en el bosc que plagiar? No imiteu l'ésser humà, imiteu, doncs, el medi ambient.
Sempre, però, hi haurà éssers humans infinitament humils a qui la lira podrà imitar: