el bloc d'ornitologia, natura i cultura popular d'en Xama
Gabre: el perquè d'aquest nom
Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.
L'amic Bilbeny m'ha fet arribar dos enllaços magnífics sobre fets relacionats amb la natura. El primer, un vídeo basat en un llibre anomenat L'homme qui plantait des arbres (edició del llibre en català a cura de la Isabel Clara-Simó) que narra la història d'un pastor solitari que plantava arbres en un erm dels Alps tocant la Provença. Serà, sens dubte, el proper llibre que llija per a fer un treball de la universitat. Realment magnífic.
Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.
Talle amb forqueta i ganivet un filet de petxuga arrebossat.
─Nyam-Nyam.
Mentre dine, una conversa distreta i afable flueix entre companys a la cantina de la universitat.
─Ha! ha! ha!
Quan la xarrada s'embruta una mica canvia la rialla.
─Hi! hi! hi!
Un telèfon mòbil sona, el meu:
─Ring! ring!
Bé, més que un Ring! ring! un rossinyol mascle refila un Xiu-xiu! xiu-xiu! armoniós que tinc com a to de trucada.
─Qui és?
─Buenos días, soy [en tal], le llamo del Departamento de cobros de Orange, le informo que tiene una factura pendiente de pago por un importe de 7,20€.
─Sí, ja ho sé; de quin període facturat és?
El fet és que em vaig donar de baixa d'Orange el mes passat no l'altre, però encara em cueja un remitjó de factura dels dies on la portabilitat nadava nàufraga entre l'antiga companyia i la que acabe de contractar voluntàriamentperquè em descapitxolen.
─Perdone, Señor Alfonso, ¿me podría hablar en castellano, es que no le entiendo?
─Passe'm amb una teleoperadora que parle català, per favor.
El to de la senyora que m'atén, en aqueix precís instant, canvia ostensiblement i, en comptes d'assemblar-se al d'una gestió administrativa anònima, més aviat fa l'efecte d'una tensió sexual no resolta.
─No va a poder ser, ya que este departamento no tiene servicio de atención en catalán. Sólo ofrecemos catalán en el servicio general de Atención al cliente.
─Doncs ho sent molt, però sóc el client, pague jo i vull que m'atengueu en la llengua en què m'envieu les factures: en català.
─Bueno, cuando quiera póngase en contacto con nuestro departamento en el número 480 para pagar su factura.
─Clinc!; la comunicació es talla, però jo imagine la senyoreta bramant i tirant fum pel nas com bou en zel, maleint la nació catalana i la llengua que ens va parir.
─Nyeu-nyeu.
¿Que coneixeu el nom d'alguna empresa arreu del món ─mira que hi ha món!─ que tinga clients dels quals requerisca el pagament d'uns diners i no ho faça perquè el consumidor no parla la seua llengua? Jo sí, una sola, i porta per nom España. Es pot ser més tronxicol?
La Maria-Teresa Pérez, filla de l'amic i mestre crevillentí en Vicent-Josep Pérez i Navarro, canta unes cançonetes tradicionals en català de Crevillent. Esperem que, com la Maria-Teresa, les noves generacions de xiquetes i xiquets crevillentins aprenguen i guadisquen cantant i conservant aquest patrimoni lingüístic i cultural valencià de valor incalculable. Siga dit de passada -i com a vindicació- que les cançonetes esmentades i tota la resta que ha recollit al llarg dels anys i amb gran esforç i dedicació en Vicent-Josep s'haurien d'ensenyar a tots els col·legis d'infantil i primària de la nostra ciutat. Us postege el vídeo i el canal de Youtube del mestre Pérez i Navarro que conté arxius de vídeo interessantíssims: http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999
Xama: abreviatura del malnom familiar Xamaril. Fa referència a un estri que feia servir l'artesà espardenyer en l'elaboració de la sola de les espardenyes. Es tracta d'una peça totalment feta de fusta, de 4,5 cm. d'ample per 2,5 cm. de gruix i un llarg de 25 cm., 10 cm. dels quals estaven arrodonits a torn i constituïen el mànec. Amb el xamaril, l'espardenyer donava forma i compactava la sola en el seu procés de formació a base de colps, per tal que la puntera agafara la forma redona desitjada. Finalment, i una vegada enllestida la sola, l'artesà donava uns quants colps més amb el xamaril perquè aquesta quedara perfectament aplanada i arrodonida en els extrems.
Foto d'un 'urdior', artesà espardenyer.
EL TEMPS ALS PAÏSOS CATALANS
Vas a anellar pardalets? A fer una paella al camp? A netejar el cotxe? Consulta El Temps, xe!
contacte>infosolaria@gmail.com
Ornitonímia de Crevillent
Tinc en marxa -des de fa anys- un recull d'ornitonímia de Crevillent que espere publicar algun dia, si la mandra em dóna una treva, en alguna publicació d'estudis comarcals, d'ornitologia, etc. He aplegat més d'un centenar d'espècies el nom de les quals molt amablement m'han transmés els informants al llarg dels anys. Hi ha autèntiques meravelles de noms populars que no he escoltat en cap altre llogaret de les comarques del sud valencià, i menys encara de les centrals o de la resta del domini lingüístic català. Com us deia en la ressenya sobre el nom d'aquest bloc, posseïm denominacions úniques per als pardalets que viuen o visiten aquestes contrades, com el Gabre i Ànera (masculí i femení de l'Ànec Collverd respectivament), però us n'avance d'altres:
Nom popular Nom estàndard Buidabutxaques(!)-------Blauet Bragat o Paleto-------Ànec Cullerot Bagerugo--------------Abellerol
Açò és una xicoteta mostra de la riquesa i singularitat a l'hora de designar els nostres ocells. Dir de passada també que designem a la majoria d'espècies de la mateixa manera que ho fan a pobles propers al nostre i a altres comarques valencianes, catalanes i balears. Però, com heu pogut llegir, el català popular de Crevillent amaga tresors que hauríem de redescobrir i transmetre a les generacions que vindran. Heus aquí el repte.
Cultura popular i pardalets
Colominets 2) "Vine a ma casa, vine a ma casa i et donaré, colominets en salsa, bones xulletes i un bon vinet." Cançó popular de Crevillent
La meua tieta me la canta quan li demane, i és que la paraula en negreta és d'aquelles paraules que no s'escolten gaire, almenys per a la gent jove, que fa plaer d'escoltar. El colomí, segons el DCVB és un colom jove. Ara, a Crevillent la gent li diu pitxó (de la forma calcada castellana pichón). Té més substància la primera forma, no creieu? Vull dir, que és més original i adient. Us deixe un enllaç perquè degusteu un colominet quan pareu taula alguna vegada. Salut per a vosaltres, salut per al català.
1)Encete el primer capítol breu sobre els pardalets i la seua relació amb la cultura popular, quant a aspectes folklòrics, tradició oral o purament lingüístics (fraseologia, etimologia, etc.).
La canterella de la "cagarnera"
"El tio Toni se'n va a Albatera a du-li alpiste a la cagarnera, la cagarnera diu que no en vol, i el que sobra p'al verderol."
He destacat en negreta els 4 termes per la seua rellevància: el nom Toni és el que habitualment -per defecte- s'utilitza a Crevillent -desconec si a la resta del Baix Vinalopó també- per donar nom al protagonista de les historietes, dites, canterelles i refranys. Bé, almenys és el nom propi masculí que més he detectat en aquest sentit (Ja ve el Toni de ca la novia,/ ja ve el Toni malhumorat,/i sa mare li diu al Toni:/carabasses t'hauran donat").
És una de tantes versions modificades que existeixen a Crevillent. A les comarques centrals valencianes -i no tan centrals!- fan servir el mot Cento com a nom propi que identifica el personatge protagonista (i altres variacions: ja ve Cento contant les passes/, carabassa li hauran donat.)
Una altra versió escoltada a Crevillent canvia El tio Toni per la fórmula La xica roja.
El verb dur. Tot i que sembla mentida, encara hi ha gent que pensa que a Crevillent no és possible que es diga o haja existit aquest verb, ja que parlem molt malament el català, que és una llengua plena de castellanismes, dialectalismes i un llarg etcètera d'ismes patològics. Aquesta mena d'argumentacions (prejudicis, al cap i a la fi) són l'antesala de l'abandonament de la pròpia llengua. La cultura popular, doncs, esdevé alhora testimoni i herència per desmentir falsedats i creences infundades.