De la meua estada a Bristol, no he aconseguit fer gaires coses relacionades amb el món de l'ornitologia i la natura, tret d'algunes eixides al countryside, o la visita a Stonehenge i el seu entorn paisatgístic. Ara bé, el company de casa que em va acollir, nat a Albalat (de la Ribera), m'ha fet saber un bon grapat de parèmies, frases fetes i acudits d'aquell poblet i comarca, els quals m'agradaria compartir amb tothom. Perquè la cultura popular, com ja sabreu, ni es compra ni es ven, sinó que flueix i es transforma, com l'energia, de boca en boca dels seus parlants. Gratuïta, lliure, no paga peatges ni coneix reixes de zoològics ni barres de calabossos. Deixeu-me que us conte un conte en forma d'endevinalla:
-Què diríeu que diuen a la Ribera quan hom es tira un rot?: Dacsa p'al porc. A Crevillent, però, 200 quilòmetres més al sud, hi diem "P'als d'Elx" (siga merda o vent estomacal, i sense 'dacsa', que som molt garrepes).
-Si, un cop feu anar el rot, algú us pregunta: (és) Deba(d)es?, hi respondreu: deba(d)es peguen els frares cabota(d)es.
-I si us volen cobrar massa per l'espectacle dels rots, probablement plorareu desconsolats, i serà llavors que, sense miraments, el mateix que us vol cobrar (que sembla que és meitat d'Algemesí meitat d'Alzira), us prodigarà taxativament: D'Alzira i plores!? (i és que ja se sap que els d'Alzira són els capitalins, amos i senyorets de casa bé de la comarca).
-Per si fóra poc, de ben segur que en aquell moment passarà algú que no sap com està el pati i preguntarà, delerós per saber què passa amb tant de plor i rot: Com està l'assunt?, a la qual cosa, acte seguit, el causant del plany respondrà així: Donant-li pel cul al difunt (vols fer de mort)?
-El ploraner, capcot, maleirà l'alzireny empeltat i hi espetarà, de veu baixa i abans de marxar: Alzira, cau de raboses! De tornada a Albalat, el xicot es queixarà a sa mare, i aquesta, cansada i avorrida que el fill no es valga per si mateix, clamarà al cel: Mante!, qui t'ha parit que t'aguante. El clímax del sainet s'esdevindrà quan, en aquell mateix instant, el germà major del ploramiques tornarà de festa d'una discoteca d'aquelles que fan tributs a l'extinta ruta de l'abadejo i, amb els ulls i la boca encara ballant, escoltarà del pare (que acabarà d'arribar de l'horta de derronyar els tarongers una mica): Per la nit lleons i pel dia cagallons, en un to àcid, mordaç però submís, en clara referència a les festes que es gasta el primogènit.
-El fill major pensarà que son pare està fava, perquè, de festers, ell en coneix molts més salvatges, i començarà a repassar de memòria aquells sagals que coneix de pobles veïns i amb qui comparteix nits i pàrquings: hi ha d'Algemesí, toputs; de l'Alcúdia, roscanos (mai de Carlet, per la mort de déu!); de Guadassuar, carabassots, i aquell menut bragat de Riola, panderola. I els últims a reconéixer seran els seus propis veïns i ell mateix: d'Albalat, lloques. Per últim, aquella estampa familiar, es resoldrà amb l'asseveració del iaio, que, com qui no hi és, i reposant les mans sobre el gaiato que fa servir per desplaçar-se, deixarà córrer al seu nét, que va camí de l'habitació a recuperar tot el que ha rondat: A vore si et quedes tancat com el tio Conina! El cas és que en Dani, l'albalatero que viu a Bristol, em contà que al seu poble, Albalat, tothom coneix la història del tio Conina, que es va quedar tancat mentre es feia una habitació, perquè fent pujar parets i parets, no s'adonà de la trampa i es quedà "engabiat" entre els quatre murs. Veritat o no, la gent encara ho comparteix.
-Però la cosa no acaba aquí, i el menut de la família, per matar les penes, també ha marxat a la seua habitació, a fer el que diuen els de Benicull: Quan la serra de Corbera du capell, a pelar-se la fava a l'Hort del Martell. Hort o cambreta, tot va de mà de la maneta. I conte contat, cultura a volar (passeu-ho)
PS: Premi per als qui esbrineu la forma normativa (estàndard) d'una expressió del meu amic d'Albalat: Sa irte?
Per descomptat: "Saps el que vull dir-te?"
ResponEliminaLloca