Control biològic de plagues (amb insectes)

Ho tenia pendent des de la passada Pasqua, i ara que tenia temps m'he decidit a fer la caixa niu per a insectes (himenòpters) que ens ajudaran a controlar biològicament les plagues dels nostres horts i a pol·linitzar. Aquests insectes cacen erugues de lepidòpters, entre d'altres, que poden malmetre les nostres plantacions. Les paralitzen i les emmagatzemen en les galeries tubulars o orificis que troben. Quan omplin els tubs de preses, posen un ou i segellen l'orifici d'entrada al tub amb fang. Quan naix la larva, aquesta comença a alimentar-se de les erugues dipositades prèviament a l'interior pel progenitor. Un cop ha crescut i està llesta per volar fora del "niu-rebost", trencarà el segell de fang de l'entrada i n'eixirà.

Abelles i vespes solitàries poden ocupar els orificis que he fet amb el trepant en diferents suports de fusta (sempre reutilitzada/reciclada, mai fusta nova comprada als magatzems): d'una capseta de bossetes d'infusions trobada vora un contenidor de brossa a Terrassa; una soca serrada d'un antic arbre fruiter mort; i fustes de palet industrial. Hi he posat un sostre d'un material plàstic a una de les 3 caixes per protegir-la de la pluja, ja que és aglomerat. Finalment, l'he col·locat a l'hort familiar.

Com veureu a les fotos següents, he col·locat tubs de plàstic transparents de diferent llargària (5,10, 15 centímetres...) i diàmetres (6mm, 8 mm, 10mm...) per poder observar tot el procés que es desenvolupa a l'interior d'aquestes galeries artificials. Aquests models de caixes niu o hotels per a insectes els he copiat a partir d'un post del grup de caixes niu que compartim a les xarxes socials. Vos anime a construir els vostres hotels per a insectes per tal de fer un control biològic de les plagues dels vostres horts i jardins. Tindreu més vida i menys verí.

Procés d'entubat de l'interior de l'hotel. N'he fet modificacions finalment

i he tret tubs per no massificar-lo.

Desconec la llargària òptima dels tubs,

jo he fet servir llargàries diferents, entre 5, 10 i 15 centímetres.

Els he distribuït i col·locat en diferents punts i altures de l'hort familiar

Estranyes criatures de la nit (i del dia)

Per vore unes fotos noves i un vídeo molt interessant sobre unes espècies d'una gran bellesa i misteri, cliqueu:

https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/posts/317606691923450

La bona sort de les orenetes

Tradicionalment, la cultura popular ha transmés la següent llegenda: si les orenetes fan niu a casa vostra és un senyal de bona sort. Aquesta creença vola lliurement des de fa segles al llarg de tota mena de pobles i cultures allà on es troben les orenetes. Fins i tot, en alguns pobles s'afirma que destruir aquests nius són l'origen de tot un seguit de desgràcies i mal averany. Siga com siga, les orenetes són els missatgers de la primavera i l'estiu, de l'arribada del bon temps. Ens alegren l'existència amb el seu vals aeri i una canterella simpàtica; a més -o sobretot-, ens netegen l'ambient de mosquits i tota mena de plagues d'insectes voladors molestos.

Amb tot, hi ha gent que encara destrueix els nius d'oreneta dels seus balcons perquè generen excrements i embruten les façanes, els tendals, la roba estesa... (hi ha gent a qui li molesta tot). A Jaume I, en canvi, durant la conquesta del regne musulmà de València no li molestaven ni els excrements ni els sorollets de les orenetes. De fet, ja coneixereu que la Crónica o Llibre dels feyts conta l'anècdota que una oreneta (l'espècie vulgar, Hirundo rustica, suposem) va fer un niu a l'extrem superior del pal de la tenda del rei quan era prop del Puig acampat i abans de marxar sobre Borriana. El rei va ordenar que no el tragueren i l'hi deixaren estar fins que els pollets pogueren volar:

E fom a Borriana, e, quan venc que en volguen llevar la host, una oreneta havia feit niu prop de l'escudella en lo tendal, e manam que no en llevassen la tenda tro que ella se'n fos añada sos fills, plus en nostra fe era venguda. (Les quatre grans cròniques, ed. de Ferran Soldevila (Barcelona: Selecta, 1971), pàgina 92 (capítol 215).

Així doncs, si sou de Crevillent, teniu tanta sensibilitat ambiental com el Rei en Jaume l'Ecologista i voleu contribuir a la continuïtat de les orenetes i els seus nius (amb un colp de bona sort de regal), aquest estiu nosaltres podem instal·lar debades (només per convicció) al balcó de casa vostra un dels nius artificials xulíssims per a oreneta cuablanca que hem construït amb argila (vegeu fotos a sota). Són fàcils d'instal·lar i ocupen molt poc espai. Envieu un correu a infosolaria@gmail.com i en parlarem amb més detall. També podem posar una lleixeta de fusta a sota del niu per evitar que els excrements no vos embruten el terra.

Sumant quilòmetres, guanyant experiències

Dies de juliol frenètics de voluntariats i activitats ambientals amunt i avall. Molts quilòmetres, poques hores de dormir. Manises, Calp, Crevillent... PER SEGUIR LLEGINT I VORE FOTOS:

https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/posts/313587068992079

Al Facebook, 'naturalment'

Benvolguts lectors anònims o coneguts,

Com que cada volta ens costa més publicar i escriure, assaborir les coses lentament (una llosa d'aquests temps frenètics i líquids) i llegir i connectar-se a propòsit en l'entorn dels blogs, em trobareu més sovint al Facebook, en una pàgina que vaig crear del Gabre, per si voleu llegir o ataüllar les fotos i vídeos sobre les experiències i descobriments que anem fent tant per Crevillent com per la resta dels territoris de parla catalana i d'arreu del món:

www.facebook.com/elgabredecrevillent

Cliqueu a M'agrada a la pàgina esmentada si us ve de gust.

Això no vol dir que abandonem aquest blog, ara bé, les novetats diàries o setmanals les trobareu al Facebook, una forma d'interactuar més propera i oberta. Disculpeu les molèsties i ens "veiem" a les xarxes.