Caixes niu

Ja hem penjat més de 50 caixes niu a la Serra i camp de Crevillent. Les últimes, les que mostrem en aquest vídeo:

Esquirols i colobres a la serra de Crevillent

Ahir diumenge vaig pujar a la serra a fer una passejada i observar pardalets. Amb el cel mig ennuvolat tot el matí i una temepratura que ja refresca i que no fa sinó constatar que la tardor (o primavera d'hivern) va entrar oficiosament el proppassat divendres 23-S, va ser un jorn profitós: vaig poder observar una bandada de gralles (entre 15 i 20), 2 parelles de picots verds, nombrosos exemplars de totestiu, busqueretes de garriga, 4 exemplars de blanques/garses predadores que malauradament sovintegen fa escassos anys la nostra serra; quant a altres vertebrats observats, cal destacar un exemplar de rabosa, nombrosos conills i, sobretot, una parella d'esquirols i una colobra d'hàbits aquàtics d'uns 60-70 cm. que, tot i no entendre d'aquest tipus de rèptil, diria que era del gènere nàtrix, però no em feu molt de cas (si algú pot classificar-la a partir de les fotos que adjunte, benvingut siga).

El sòl de terra encara romania, en molts trams, amarat d'aigua per les pluges que han caigut no fa gaires dies i que han fet brollar, talment zombies, els cucs d'ala, caragols, escarabats de tot tipus i aquells cucs que fan una olor forta i que són aliment habitual del culblanc, tal com vaig comprovar fa anys amb l'anàlisi dels excrements.

A continuació, enllace un vídeo que vaig gravar sobre els esquirols: quan vaig arribar, un gat negre aguaitava des de terra la parella de rosegadors que cridaven alertant damunt un eucaliptus. El gat va escampar en veure'm arribar:



Quant a la colobra trobada, adjunte unes fotos que vaig fer amb el mòbil que té una càmera de 3,2 Megapíxels i que han eixit, sorprenentment, força netes, si tenim en compte que vaig haver de fer malabarismes per esquivar les mossegadetes inofensives que llançava alhora que enquadrava el rèptil dins l'objectiu. Ja em direu de quina espècie es tracta. I no hi patiu, que la vaig desar tal com estava al toll. Us aconselle que amplieu les fotos per gaudir-ne.


Així mateix, des d'aquí vull recordar que demà dimarts hi ha una interessant conferència sobre el nom -el parlar!- dels ocells, organitzada per l'IECBV, a la qual assistiré si no hi ha cap imprevist. Més info aquí.

L'alça-rabo: un mes i escaig per a volar

Ja n'hi ha prou, d'Orange!!!!

Orange!? Mai més. Penseu-hi: si comprareu el pa cada dia a un forn de baix de casa i, després d'1, 2 o 3 anys d'acudir-hi religiosament cada matí pel forment cuit, us assabentàreu que allà maltracten els treballadors, els menyspreen i els vexen fins al punt que algun d'ells s'ha tret la vida en no poder suportar les condicions laborals, aleshores continuaríeu anant-hi, a pel pa, per molt bo i cuitet que us el feren? Doncs això és el que he pensat jo amb la meua companyia de telèfons, Orange (no sé per què però, darrerament, tota empresa que comença per Orange fa pudor a estafa i joc brut). Aquest branca del grup France Telecom, que et fa una rebuda efusiva a la seua web

Un, dos, tres, provant

Us avance unes escenes de les captures de vídeo que amb les càmeres del Departament d'Ecologia de la UA va posar en Dani al niu d'alça-rabo (Cercotrichas galactotes) que vaig trobar a Elx. Més avant penjaré un xicotet muntatge del procés sencer, si em dóna temps. Salut i bon profit.