L'alça-rabo: un mes i escaig per a volar

Ja n'hi ha prou, d'Orange!!!!

Orange!? Mai més. Penseu-hi: si comprareu el pa cada dia a un forn de baix de casa i, després d'1, 2 o 3 anys d'acudir-hi religiosament cada matí pel forment cuit, us assabentàreu que allà maltracten els treballadors, els menyspreen i els vexen fins al punt que algun d'ells s'ha tret la vida en no poder suportar les condicions laborals, aleshores continuaríeu anant-hi, a pel pa, per molt bo i cuitet que us el feren? Doncs això és el que he pensat jo amb la meua companyia de telèfons, Orange (no sé per què però, darrerament, tota empresa que comença per Orange fa pudor a estafa i joc brut). Aquest branca del grup France Telecom, que et fa una rebuda efusiva a la seua web

Un, dos, tres, provant

Us avance unes escenes de les captures de vídeo que amb les càmeres del Departament d'Ecologia de la UA va posar en Dani al niu d'alça-rabo (Cercotrichas galactotes) que vaig trobar a Elx. Més avant penjaré un xicotet muntatge del procés sencer, si em dóna temps. Salut i bon profit.

BIG BROTHER-PARDALET

El Big Brother (Gran Germà) del món dels pardalets, també. Hui, el Dani el Pallissa i jo ens hem apropat a instal·lar una càmera en un niu actiu d'alça-rabo que vaig trobar (per fi!) la setmana passada. En Dani, crevillentí i amic, a més de ser un gran escalador, és biòleg i fa de becari al Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant tot estudiant diferents espècies interessants de pardalets i llur comportament, migració, reproducció, dades biomètriques, predació de nius...

Amb la TV dels pardalets s'aconsegueix aportar una bona fotracada de dades per conéixer més de la vida d'aquests éssers vius que tant m'agraden, ens agraden. Una càmera, un reproductor-enregistrador i una bateria formen part de l'equip que s'hi fa servir: els humans som així de tafaners, per tant tots els moviments, comentaris, relacions sexuals i escenes romàntiques (?) dels moradors del niu -i els possibles predadors- són enregistrats per al gaudi infinit de la comunitat científica ornitològica i per als afeccionats pardalers com jo. Així doncs, us deixe unes quantes fotos de baixa qualitat (mobile phone, my friends!) perquè vegeu els preparatius del Big Brother valencià pardaler. Més endavant ja penjaré algun vídeo perquè us enganxeu al programeta. Salut i bon estiu.

detall del niu amb ouets d'alça-rabo que vaig trobar

càmera a dalt, niu avall

En Dani, preparant la caixa estanca amb els aparells, DVD, bateria...

Disculpeu la LQ (Low Quality) del meu mòbil :(

Així és la natura

El passat 3 de juliol per la vesprada estava al Barranc del Boch fent el seguiment d'un niu de xoriguers que hi havia en un clevill d'una paret argilosa i que prèviament m'havia comentat el Cureta. El fet és que fent una ullada per la zona i observant tot allò que podia, em vaig trobar amb una situació d'allò més impactant i llastimosa des del punt de vista humà, però totalment normal si ho tractem en termes de supervivència i del món natural: una serp de grans dimensions (no tenia menys de 2 metres, l'espècie a la qual pertanyia desconec), s'estava cruspint un catxapet de la mida de la meua mà. Al principi, vaig pensar que una colobra s'estava empassant unes fulles o porgant-s'hi, però a mesura que em vaig apropar vaig comprovar que no eren fulles, sinó les orelletes de la cria de lepòrid. L'ofidi s'estava engolint l'animalet pel cap, i tan prompte com en va veure va fugir espaordida sota una sosa.

Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.

Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!