Així és la natura

El passat 3 de juliol per la vesprada estava al Barranc del Boch fent el seguiment d'un niu de xoriguers que hi havia en un clevill d'una paret argilosa i que prèviament m'havia comentat el Cureta. El fet és que fent una ullada per la zona i observant tot allò que podia, em vaig trobar amb una situació d'allò més impactant i llastimosa des del punt de vista humà, però totalment normal si ho tractem en termes de supervivència i del món natural: una serp de grans dimensions (no tenia menys de 2 metres, l'espècie a la qual pertanyia desconec), s'estava cruspint un catxapet de la mida de la meua mà. Al principi, vaig pensar que una colobra s'estava empassant unes fulles o porgant-s'hi, però a mesura que em vaig apropar vaig comprovar que no eren fulles, sinó les orelletes de la cria de lepòrid. L'ofidi s'estava engolint l'animalet pel cap, i tan prompte com en va veure va fugir espaordida sota una sosa.

Aquella escena va esdevenir prop del cau dels conillets, i quan vaig tocar el catxapet encara estava calent, amb la qual cosa no feia gaire que la serp havia matat la presa. Després de traure unes poques fotografies amb el telèfon mòbil de no molt bona qualitat però suficient, vaig deixar al mateix lloc aquell animalet de poques setmanes de vida. També em vaig assegurar que el conill novell no patia de mixomatosi o malaltia dels ulls malalts, tal com es coneix popularment, per la qual cosa no tinc cap dubte que la serp va caçar in fraganti l'animalet prop del cau.

Fixeu-vos amb les fotos i veureu com el catxapet té tot el cap mullat, ja que era la part que la serp tenia dins la gargamella. Uns moren perquè altres visquen, i malament si no fóra així!

Reculls de cultura popular de Crevillent (II)

"La cultura popular és bàsica per a la integració dels nouvinguts", i per a la dels vinguts d'Espanya ja fa més de 60 anys que encara romanen sense integrar-se lingüísticament, encara més:

1. Si li treballes al Petaca,
i li vens a l'Andreuets,
te'n vas a ca l'Antonio el Selva
i que te faça un cordellet.

2. Arròs caldós,
pebre picat,
la dona el tio Caldós
ha tingut un gat.

3. Tu eres tronc de llimoner
i en ta vida has fet llimons,
els miracles que tu faces
me'ls passe pels collons.

4. Darrere la porta
ha hi una agüela morta,
arreplega-la tu
que tens més força.

5. Sant Joan des albacores
bé podria fer un milacre,
salvame-lo d'esta quinta
que sa mare no en té un altre.

6. Es xiques de la Salut
tenen la panxa pelâ
de tant de pujâ as figueres
a collî la més macâ.

7. Es xiques de la Salut
són totes altes i primes,
i quan veuen al seu novio
s'empinen com a gallines.

8. Vi de la parra,
entra per la gola
i ix per la braga.

9. Cel a borreguets,
aigua a canterells.

10. Quant més cosina
més se l'arrima,
i a la cosina germana
en més gana.

(Informant: Manolo el Campana, 2001)

11. Mare mare, estic calent,
la festa em* costa un duro,
però en agraïment
he arreglat un casament:
la Gorriona i el Fumo.

(Informant: Tere la Falcona/la Puntalera, 7/03/2002)
* Noteu que fa servir la forma reforçada
del pronom feble (!), no sé si un error o que
era comú abans a Crevillent (?)

Endevinalles:

1. Enmig des cames hu tinc
quan més hu menege
més lluent hu tinc.
[......]

2. Penjoll penjava,
en la cuixa li tocava,
en la mà hu tenia,
Dios te Salve Maria.
[......]

3. En la primera escala estic
aguardant al teu marit,
que me porte lo colorat
pa clavâ-ho en el forat.
[......]

"Res natura": l'amic fardatxo

Aquesta vesprada he estat a la Serra del Molar de La Marina del Pinet (Elx) buscant nius d'alca-rabo (Cercotrichas galactotes), ja que l'any passat també en vaig buscar però no en vaig trobar cap amb pollada ocupant el niu. Hui n'he trobat un, però de nou els polls ja havien abandonat el niu, i sols hi quedaven restes de closca (vegeu fotografia que he tret). Però aquest no ha estat el gran atractiu (tornaré a intentar trobar un niu actiu!): m'he tropessat amb un altre buscador de nius: un fardatxo més gran que un garrofer! Cap a les 20.30h ,estava de gatzonetes mirant des del terra cap amunt en un pi que no alçava ni 2 metres de terra quan m'he dut el gran ensurt en veure un tros de fardatxo que semblava un monstre, redéu, quina preciositat! He estat fent-li fotos i vídeos ajagut i a menys de 50 centímetres de distància.

El rèptil estava damunt de l'arbre, el que demostra que aquests sauris també preden sovint els nius i busquen àpat entre el brancam de les pinedes, i tant! Quan he apropat molt la càmera ha començat a alenar més fort i a ensenyar-me la boqueta i una saliva suculenta que m'invitava a abandonar aquell lloc, però com que he insistit, el rèptil, que no es trobava en el seu hàbitat natural (el sòl de terra) i se sentia incòmode i maldestre, finalment ha pegat un bot des de dalt de l'arbre i s'ha amagat entre unes mates d'albardí. No ha eixit, tot i que jo el reclamava. Però ha aconseguit fer-li fotos i vídeos de comunió o boda i que els li enviaré un cop l'animalot em done el domicili social habitual. Me n'he recordat ara com José Damaso Candela (el llebres o Pepe el Damaso, tal com em deia que era conegut) i avi de l'amiga Isa, em contava l'any 2001 que es menjava els fardatxos i serps un cop acabada la Guerra Civil quan va haver d'amagar-se a la Serra de Crevillent perquè els feixistes no el descobriren. Encara recorde el gest que feia quan m'interpretava com els matava i els afincava el dent. I no m'estranya que se'ls menjara i dira que estaven boníssim, amb la fam que passaria (no debades forma part de la cuina extremenya). En aquell aleshores el tio Damaso, ara que ja ha traspassat, tenia 82 anys. Quin home més fort, espavilat, amable i reeixit, malgrat la seua longevitat; aixi el recorde.

Encara amb l'emoció recorrent-me el cos, escric ara la crònica i us passe els vídeos i fotos tot seguit. També he fet fotos a diferents espècies d'aràcnids i del niu d'alça-rabo. Amplieu imatges per gaudir-ne més encara:






Tinc la plena certesa que aquest niu és
d'alça-rabo, per la forma, altura, material
de construcció i característiques de les restes
de closca que hi havia.


Mireu quina aranya més increïble: posseeix
una mena de cuirassa el color de la qual no
sabria definir de tan especial que és:
groc or i ivori, sembla un guerrer de ciència-ficció.

Aquí li he tirat el flaix i m'ha eixit una foto d'allò més artístic,
si us hi fixeu, el puntet que es veu a l'esquerra de l'aranya
no és altra cosa que la lluna eixint. Bon profit.

Reculls de cultura popular de tradició oral

Com que la temporada de pardalets està fluixa, us deixe aquí unes poques cançonetes, refranys, dites populars i canterelles que vaig recollir al començament d'aquesta primera dècada del segle XXI a Crevillent, i alguna a els Fondons (de els Frares i les Neus), perquè feu un tastet i us refresqueu de tanta calina ponentina. La transcripció que vaig fer no segueix, generalment, la normativa estàndard ni cap criteri de transcripció, per ser fidel a l'original i que arribe com més intacta millor (no obstant això, s'ha de tenir en compte que la d intervocàlica i la r a final de paraula cauen). També pose en negreta, si escau, aquells mots més interessants.

-->

1.La gelosia i les paleres a Crevillent

Conten els vells de Crevillent que quan algú -normalment referit a xiquets i xiquetes- patia gelosia per un altre germà, cosí, veí, etc. se solia penjar una palera com a remei perquè el mal desapareguera. La palera es penjava a la casa del xiquet que patia la gelosia, i diuen que es penjaven dels claus que habitualment hi havia “afincats” a les façanes de cases i coves. Així, un cop se secava la palera, s’acabava el mal de gelosia.

-->

-->

2.Mare, mare, vull casame

que me pica el garrofí,

-Calla, calla, filla meua

que també me pica a mi.

3.Pa nabets en Crevillent,

pa bona aigua en l’Alcoraia,

pa panotxes en Vallverda,

i pa ganduls en la Baia.

4.Com la garrofa s'endrece

i l'oli se m'amillora,

el primer forat que tape

és el d'eixa senyora.

5.En el meu carrer n'ha hi una,

trenta novios diu que té,

vint-i-nou que no la volen

i el que té no torna més.

6.Ja s'ha casat el Manolo,

tanta gana que tenia,

filaor de fil de bordo,

trenta parells en un dia.

7.Jaume de la Serra,

se tira un pet

i cau a terra.

8.La dona que pixa i no se troca

es troba en un gran perill,

que se li seca l'escorfa

i se li obri el clevill.

--> 9.De la Canalosa ha vingut

un fardatxo derrabat,

i merda porta en el cul

pa eixe tonto que ha cantat.

(Recitada, el Fondó de les Neus)

-->

10. [Un marit li diu a sa muller:]

Si vols tindre-me content,

a treballar no m’envies,

pasta-me pa de forment,

i fes-me arròs tots els dies.

[I ella li contesta:]

Te pastaré pa de forment

a treballar no t'envie,

però llevaràs els cuernos

com d'aquí a Crevillent.

-->

11. El Pepe el Bollite

bollint canyamons,

li salta una xispa

i li crema els collons.

---

Ah, i recorda que si alguna vegada et dediquen un...

-->

· I quin ansol.

· I quin alficòs.

· I quin arritranco.

· I quin avetxutxo.

· I quin bagerugo.

· I quin bandarra.

· I quin barraquero.

· I quin butx que tens.

· I quin camama.

· I quin cap de mujol.

· I quin cap de trona.

· I quin cony ajuegaô.

· I quin correvelles.

· I quin estafermo.

· I quin faramalla.

· I quin fulero.

· I quin mans de lloca.

· I quin manyaco més enfaós.

· I quin mutxol d’armari.

· I quin muxu-gambeta.

· I quin nespla.

· I quin sanguango.

· I quin sanguindoll.

· I quin tarambana.

· I quin tronxicol.

· I quina barra que tens.

· I quina macoca que tens.

· I quina testerola que tens.

...tranquil, no t'amoïnes, que no et baixe l'autoestima ni perdes l'amor propi, perquè contrubueixes, sense adonar-te, a transmetre i mantenir la cultura popular, font de tot poble que es vol viu i sobirà. :)