Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

divendres, 23 d’abril del 2010

Diada de Sant Jordi, diada de voluntariat ambiental

Hui, per celebrar la Diada de Sant Jordi, patró de l'antic Regne de València, he fet fugina de classe de matemàtiques i he anat a col·laborar en el cens de gabres i àneres (Ànec collverd) dins el programa de voluntariat "Ales sobre aigua" de SEO/BirdLife a l'Albufera de València. He anat amb barqueta amb Bosco i Carlos de l'Olleria. Us deixe unes fotos i vídeos. Com que és Sant Jordi, dia de llibres i roses, us deixe una foto d'una 'rosa' de l'Albufera, un lliri groc. Salut i feliç diada de Sant Jordi.



diumenge, 18 d’abril del 2010

Més nius: de l'Atlas a Crevillent

Del 5 al 12 d'abril he viatjat al Marroc, al País dels Berbers (el poble més antic de tots els que habiten -i resisteixen- aquell territori), i he tingut la sort de descobrir més de 10 noves espècies del Nord d'Àfrica que encara no havia observat. Tot i que el viatge no era ornitològic, vaig poder fer alguna escapada quan vaig estar per la Vall del Toubkal i gaudir dels ocellets que fan vida per aquelles contrades. Vaig descobrir un niu de caragolet just al costat de l'alberg on m'hostatjava: em vaig despertar, vaig obrir la finestreta de la cambra i sense donar-me temps a netejar les lleganyes de la cantonada interna dels ulls, heus-lo ahí: un xicotet pardalet de la mida del meu dit es ficava dins un minúscul foradet a metre i mig del sòl de terra, a la soca d'un arbre vora una séquia natural. Mai abans havia observat aquesta espècie en persona i, vés per on, ara em brindava l'oportunitat de gaudir d'un niu seu i tot.

Més endavant postejaré el llistat d'espècies noves que vaig observar al Marroc. Mestrestant, adjunte fotos del niu de caragolet que, per prevenció, no vaig voler ni poder traure cap dels 4 ous que posseïa la parella. Per una altra banda, ahir vaig fotografiar un niu de merles a Crevillent que tenia controlat abans de marxar al Marroc (encara no havia post cap ou) i que ja compta amb 3 ouots ben avançats quant a incubació: calcule que per a aquesta setmana ja tindrem 3 noves merletes valencianes demanant frenèticament menjar i escalfor.

Una consideració: hom pot preguntar-se si no és arriscat tocar, traure o apropar-se als nius que trobem: és clar!, tot depén quan, quant i com es faça: no és aconsellable ficar la mà en un niu on els pollets estan a punt de deixar-lo, ni manipular massa els ouets quan estan a punt d'esclatar i la mare roman a tothora covant-los. El moment, les vegades i la manera que ho he fet jo no suposa cap perill perquè la mare avorrisca els ouets ni que la pollada bote instintivament del niu.

Fotos del niu de caragolet a Imlil (Atlas) i del Toubkal

cartell informatiu sobre el Trencalòs
a l'entrada del Parc Nacional del Toubkal

Fotos del niu de merles a Crevillent

dimarts, 13 d’abril del 2010

Ocells per al futur

He realitzat un vídeo sobre pardalets dedicat als meus nebots. Espere que estimen la natura i els ocells. Si veuen el vídeo i els agrada, em donaré per satisfet.
http://www.youtube.com/watch?v=bzP23DWXmBk

dimecres, 17 de març del 2010

La intel·ligència dels ocells

Una vegada vaig llegir, no recorde on, que la capacitat de volar dels pardalets es podia equiparar a la capacitat de raonar dels humans, a la seua intel·ligència. Heus aquí uns vídeos que demostren la capacitat d'aprenentatge d'aquests vertebrats amb ascendència reptiliana tan sabuts. El primer me l'ha fet arribar l'amic Jordi Bilbeny sorprés amb les capacitats cognitives d'una cornella, capaç de fer manualitats si cal per menjar. Adoneu-vos que aquest còrvid ha sabut doblegar un fil d'aram perquè agafés en un extrem la forma de ganxo i poder pujar el poalet que contenia aigua per beure (en principi, el fil d'aram era totalment recte).

En el segon vídeo, el protagonista és una espècie de martinet (no acabe d'identificar exactament quina espècie és) que ha aprés a ser un pescador molt especial: ha aprés que els peixets que li agraden mengen trossets de pa que la gent els llança; doncs bé, ni curt ni peresós, agafa llesquetes de pa de la voreta l'estany i els fa servir com a reclam per atraure els peixos que vol engolir-se.

Algun psicòleg ens pot explicar quin tipus de condicionament o procés d'aprenentatge s'ha operat en el cervellet d'aquests éssers vius, sobretot en el del martinet, que sembla estar en llibertat?




dilluns, 15 de març del 2010

Primers nius de la nova temporada reproductora

El proppassat diumenge 14 de març vaig anar a veure el niu d'àguila cuabarrada o perdiuera que hi ha des de fa anys a la Serra de Crevillent, concretament a la partida del Castell Vell, en una imponent serralada gairebé inaccessible. Una parella d'anglesos, amants de la natura i el birdwatching, que viu a les faldes d'aquest penyal, em va comentar que feia al voltant de 3 setmanes que havien post varis ous, i que trigarien uns 40 dies en eclosionar. Amb els binocles vaig poder veure com la femella entrava al niu i es va quedar covant la futura prole.

Aquesta parella d'àguiles ha construït un grapat de nius a la façana natural esmentada, i la dona anglesa em comentava que aquestes aus (ells en diuen Bonelli's eagle), cada any, canvien la posta d'un niu a un altre. Amb els binocles es pot veure perfectament que, en tan sols 3 o 4 metres d'amplària, han ubicat 3 nius en una mateixa lleixa rocosa.

Posteriorment
, vaig anar a fer el seguiment de les primeres dues caixes niu que vam instal·lar a l'agost i setembre passat i, tot i que no hi havia senyals que cap parella hagués començat a fer niu, vaig descobrir un niu de gafarrons en un pi blanc de xicoteta alçada, a la Partida Cementeri. El niu contenia 4 ous, i pel que vaig comprovar la femella encara està fent la posta i no ha començat a covar, ja que el color i la temperatura així ho palesaven. Probablement la femella ha fet la posta completa o li queda un ou per pondre, però aquesta setmana començarà a covar de forma continuada. He tret fotos d'aquest niu però, com abans amb el de les d'àguiles, la qualitat d'aquestes no és molt millor, a causa de:

- Estan fetes amb un telèfon mòbil de 3.2 MP.
- El niu estava en la branqueta més alta del pinet més primet i bellugadís de la zona.
- La meua hèrnia discal a les vèrtebres L5-S1 no em dóna molta llibertat de "moviment".

No obstant això, ja he penjat les fotos del niu de gafarrons, amb els primers ouets de la temporada d'un dels fringíl·lids més familiars que tenim.

Foto amb senyalització del niu d'àguila cuabarrada. 14/03/2010
Fóra interessant instal·laran una webcam que emetera imatges
en directe. Li ho demanarem al Conseller de "Mig i part de l'altre"
Ambient.

A sota, 3 fotos del niu de gafarrons a la Partida Cementeri