'Trithemis annulata': el lladre d'esperma

Bellesa aterridora

Lluny de la bellesa i serenor idíl·liques que suggereixen les formes i colors de les imatges, aquest exemplar mascle de 'Trithemis annulata' es trobava notablement excitat en plena cacera, mentre ataüllava (des d'una canya que feia servir com a talaia) unes quantes mosques que volaven a escassos metres. Com la resta d'odonats, aquesta libèl·lula d'aparença fràgil és una màquina de matar.
Predador implacable, les femelles dipositen els ous a la superfície de l'aigua mentre volen. Les larves que en naixeran, seran igualment agressives i predadores.

El meu esperma és el millor! (i si no ho és, ja me n'encarregaré que siga l'únic)

El fet, però, que més ens sorprén d'aquest mascle d'anisòpter no és la seua cacpacitat d'assassinar per sobreviure, sinó una altra dedicació que podem categoritzar com a maquiavèl·lica (en termes literaris, no científics, és clar): és un selecte lladre d'esperma.

Quan copula, dedica la primera part d'aquesta còpula a extraure l'ejaculat existent dels mascles que s'havien aparellat anteriorment amb la senyoreta en qüestió. Malgrat aquest aparent control masculí, les femelles posseeixen més d'un òrgan on emmagatzemar aquest esperma. En conseqüència, part de l'esperma que una femella rep es queda retingut lluny de l'abast dels genitals del mascle, que no podrà, per tant, extraure'l durant l'aparellament (sense adonar-me'n, he acabat descrivint un dia qualsevol a l'Institut Valencià de la Fertilitat-IVO de torn).

Que passeu un bon divendres i un bon cap de setmana, amics.

[Fotos: Xama, 18/08/2016, Partida Catxapets, Crevillent]

Cliqueu damunt les imatges,

paga la pena engrandir-les i vore-hi amb més detall