El valor ecològic de l'hort del Canene

Encara no són les sis del matí i un treballador de l’hort despassa el cadenat de la porta d’entrada, quan un mussol escridassa en senyal d’alerta. La flaire dels llimoners omple els pulmons per anar al tall. Tot és encara a les fosques. Una orquestra de grills entona un cri cri compassat. És el so inconfusible de l’estiu. La frescor que desprén la matinada a l’hort i el seu entorn s’agraïx i s’espera tant com la baixada de temperatures que vindrà amb la tardor. Allà, al bell mig, entre els milers de llimoners i ombres, es fa la llum amb el cant melós d’un rossinyol. Així comença un gran teatre: el de la vida en un hort un dia qualsevol.

La vida, a l’hort del Canene (i als pocs horts que ens queden a Crevillent), es mesura a cada segon. Hi ha una sincronia absoluta perquè tot funcione com un rellotge biològic, rellotge que, com la melassa, s’agandula i es fa apegalós tal com avança el matí i la xafogor s’agarra al tos. Cada pam de terra alberga éssers disposats a cremar energia per sobreviure i perpetuar-se. Aquest hort en concret té unes 50-55 tafulles de llimoners (de les quals, 40 i poques cultivades). Si en cada tafulla encabim 33 arbres, tenim uns 1200-1300 llimoners produint el cítric d’or que omplirà taules de masos, cases i restaurants d’arreu. Una casa de camp, una bassa d’emmagatzemar aigua i diferents magatzems agrícoles i d’antic ramat d’ovelles i bous completen els vora 55000 metres quadrats d’aquest hort a la partida de Catxapets, a tocar del transvassament del Tajo-Segura.

(cliqueu damunt imatges per vore millor)

En els mapes es pot vore (encerclat en roig) una taca verda:

l'hort del Canene és una de les poques "grans" extensions d'horts de cítrics

que queden al terme de Crevillent

(si exceptuem les properes a Albatera dins el Barranc de sant Gaitano

o les de les pedanies del sud on hi ha plantacions de farratge -alfals, etc.-,

on molta gent encara viu i es dedica al camp).

Vista exterior del magatzem on abans
es guardava el ramat d'ovelles i bous

Algunes veus critiquen l’existència dels horts d’arbres fruiters de regadiu en aquesta comarca del Baix Vinalopó amb un clima semiàrid, tot adduint l’escassetat d’aigua i l’ús de fitosanitaris i fertilitzants. D’altres, en critiquen la modernització amb el reg per degoteig i les conseqüències associades a l’abandó del reg a manta. Siga com siga, aquest hort, qualsevol hort, és un hàbitat que suposa, sense cap mena de dubte, una bombolla d’oxigen, casa i refugi per a una gran quantitat i varietat d’espècies d’ocells, insectes i tota mena de micromamífers, un espai totalment compatible amb l’ambient de secà que l’envolta format per espartars, palmeres, oliveres, garrofers, ametllers...

Qui té una mica de memòria (i més de trenta anys), recordarà els voltants de Crevillent (i també la seua columna vertebral: la Rambla de Castelar) a vessar d’horta, d’horts de tarongers, llimoners, magraners... Si aquest hort del Canene s’haguera abandonat, ara mateix tindríem una gran extensió de terra erma, o s’hauria parcel·lat i venut per fer-hi casetes. També hauríem d’haver sumat una altra conseqüència ben negativa, com la que es desprén d’un estudi de l’ICO, el CREAF i la Diputació de Barcelona): “l’abandonament de pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals produïx una notable pèrdua de biodiversitat” (la caiguda de les poblacions d’aus, per exemple, va suposar el 50% de les espècies comunes en el cas estudiat al Parc Natural del Montseny). I qui sap quin mal més.

El cas és que amb l’hort del Canene no ha estat així, i ara mateix hi trobem un verger imponent. És tot un espectacle vore córrer l’aigua per la séquia de pedra entre palmeres, margallons, tamarius, canyar, llorers i magraners.

Partint aigua al matí

Cada vegada hi ha més gent jove que veu en l’horta i el camp una eixida laboral o una inversió econòmica interessant (que alhora dóna feina a altra gent). Un cop passada la febre del totxo o maó, sembla que toquem de peus a terra i tornem a les arrels.

Una mar verda

Si, a més, el Jordi el Canene (que és un cul inquiet) ha decidit donar-hi a poc a poc un impuls a la gestió ecològica, és indubtable el valor ecològic que atresora aquest hàbitat especial. Tot seguit, detallem algunes mesures que s’han pres per fer un tractament més ecològic de la finca i més respectuós amb la natura:

-Destaca la plantació de desenes de plançons d’espècies aromàtiques i endèmiques seguint el perímetre de la finca: baladres, romanís, espígols, tomellos... atrauen pol·linitzadors com les abelles i vespes (la setmana passada hi vaig poder observar també una papallona colibrí libant en una flor d’espígol). Pels bancals es pot observar alguna espècie de Limonium i llentiscle, arçot o trencaolles...

Fileres de baladres, romanís, etc.

-Es fan servir dispositius amb feromones per atrapar la mosca de la fruita, o l’ús d’una mena d'insecticida amb olis naturals que mata per ofegament alguns insectes.

Neteja d'envasos per a feromones

-Les anomenades males herbes no es fumiguen, es passa sovint la desbrossadora (els conills també ajuden a mantenir a ratlla aquestes "males herbes").

Un conill fotografiat mentre menjava

Verdolaga

Vista des de 'dins' de l'hort, esponerós, a vessar de 'males herbes'

-El producte de la poda, a més, es tritura i s’escampa pels bancals perquè forme una coberta natural que ajude a mantenir la humitat del terra i a donar refugi a nombrosos éssers vius.

Restes del triturat de la poda dels llimoners

La fauna (i concretament, l’avifauna) present

Ja hem esmentat abans que aquest hort és refugi, lloc de cria i hàbitat de caça i rebost per a desenes d’espècies de tota mena. Sense el conreu d’aquest hort, seria impossible l’existència d’aquesta comunitat faunística. Els conills, déiem, estan associats a les males herbes, i les llavors d’aquestes són devorades per la rata negra o de camp. Rates cellardes, talpons i eriçons mengen llavors, cucs de terra, llagostins, caragols i tota mena d’insectes. Les falses tomateres, verdolagues, siments de nap, tapeneres, ravenisses blanques i grogues, oliverdes (i moltes altres espècies de plantes) donen aliment a un muntó d’espècies d’aus: teuladins, caderneres, gafarrons, verderols, lluers, cogullades, paixarells, merles, tórtores europees i turques...; els insectes voladors són devorats per tres espècies d’oreneta i una de falciot, també per rossinyols, puputs, estornells, papamosques, mosquiters, boscarles i busqueretes que completaran la dieta amb les drupes d'aquestes herbes i matolls; els micromamífers i insectes grans així com xicotets rèptils (panderoles, guixarres, dragonets, sargantanes, fardatxos...) fan les delícies del capsot i de les rapinyaires diürnes i nocturnes com el xoriguer, el mussol, l’òliba o el xot. També s’hi deixen vore i sentir l’oriol (que sol menjar el fruit saborós d’una figuera) i diferents espècies d’aus associades a la presència d'aigua, com ara el blauet, algunes limícoles i ardeids (agró blanc, bernat pescaire...) que acudixen a la bassa d’aigua a caçar granotes, libèl·lules, colobres d’aigua, peixos i gripaus.

En total, hi hem comptabilitzat (sense gaire esforç) més de 30 espècies d’aus.

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) cantant en el cablejat

de la llum que travessa la finca

Mascle de teuladí (Passer domesticus) amb un insecte al bec

esperant que marxàrem d'esmorzar

perquè estàvem a prop del seu niu

i volia empapussar les cries (foto de baix)

Niu de teuladí

Niu de merla (Turdus merula). Són nombrosíssims els nius

de diferents espècies que s'hi troben

Dues fotografies de nius de vespes alfareres o solitàries en una paret

d'un dels magatzems agrícoles; les larves d'aquestes vespes

devoren les erugues dels lepidòpters.

En aquest hàbitat, cada ésser viu té un paper necessari.

Imatge d'una bleda. A l'hort

també es detina un bancalet per plantar-hi tota mena d'hortalissa

i fruita per a consum propi

(bledes, melons, carabassí, nyores, pimentons, tomates...)

Unes altres mesures: les caixes niu a l’hort del Canene

Sensibilitzat amb el medi ambient, no va caldre molta conversa amb el Canene per convéncer-lo de prendre mesures per conservar i atraure diferents espècies d’aus i ratpenats en un entorn tan espaiós i adient. Així doncs, hem aprofitat unes quantes fustes velles que tenia a la finca per construir i instal·lar-hi tres caixes per a rapinyaires nocturnes i diürnes, dos per a falciot comú i cinc per a ratpenat (que solen veure’s caçant molt a prop de la finca, voltant al llarg del canal del transvassament Tajo-Segura o al voltant de la bassa de regadiu). En breu, també hi posarem nius artificials per a oreneta (cuablanca i vulgar) i per a aus insectívores.

Col·locant una caixa que pot ser ocupada tant per

puputs com per gaig blaus, mussols o gralles

Dues fotos on podem vore una caixa que pot ser ocupada per

diferents espècies de rapinyaires (diürnes i nocturnes): mussol, òliba, xoriguer...

A l'interior del magatzem (que abans allotjava el ramat)

hem instal·lat una caixa per a òliba damunt una sitja

que es feia servir per moldre el gra que es donava al bestiar

Orifici d'una caixa niu per a rapinyaires en una de les finestres

del magatzem que donen a l'exterior

Caixa per a falciot (Apus apus)

Caixa per a muceguellos. La poden ocupar

diferents espècies de Pipistrellus. Hi accedixen per

una obertura rectangular de baix

En resum, en aquest hort tot està connectat en una cadena que sembla que no té ni principi ni final. I nosaltres hem tingut la sort de (re)conéixer i tornar a gaudir d’un hàbitat tan especial, l’hort de cítrics, que ha desaparegut pràcticament de Crevillent i que formava part de les nostres vides, del nostre paisatge quotidià i proper. Com hem vist, l’horta i els horts en general (i el del Canene en particular) tenen un alt valor ecològic que, sovint, o es desconeix o no es valora com cal o simplement es critica sense cap fonament. La biodiversitat n’és un dels nombrosos beneficis associats. Amb aquest humil article esperem dur-nos els lectors a l’hort i fer-los partícips i coneixedors d’aquests valors tan necessaris.

Vista exterior de l'hort des d'una de les finesters

de l'antic magatzem del bestiar