(Sobre)viure de l'engany a Crevillent (i a tot arreu)

Aquest post no parla dels enganys del PP de Crevillent (no acabaria mai de parlar-ne), tot i que, sovint, m'agrada barrejar política i natura. Aquest post, en canvi, parla d'una temàtica enganyosa molt més agradable: la Mimesi, l'Engany, el Teatre que podem observar en qualsevol indret natural de #Crevillent i d'arreu. Hui he fet unes fotos d'un dragonet ('Tarentola mauritanica') que imitava l'escorça d'un garrofer, i es mimetitzava, es camuflava per no ser engolit ("Imitar per a amagar-se", amagar-se per sobreviure). 'Qui s'amaga no s'amarga la diada', seria el lema d'aquests reptilets tan familiars.

Tot seguit, a prop d'aquell garrofer, n'he fet unes altres d'una orquídia de l'espècie Abellera d'espill ('Ophrys speculum'), que busca just el contrari que el dragonet: vol ser (ben) vista ("Imitar per a mostrar-se", mostrar-se per a perpetuar-se). Aquesta orquídia intenta ser fecundada i imita l'abdomen de la femella d'una espècie de vespa, els mascles de la qual cauen rendits al seus "peus" (label) i la pol·linitzen (ajudada també per unes feromones -molt mones a l'olfacte).

Deuen haver-hi dos tipus d'engany: el simbiòtic (innocu) i el parasitari (el del PP). L'engany és una constant en les vides dels éssers vius, hi dediquen grans quantitats d'energia i anys (o legislatures!) d'evolució: enganyar com a estratègia per sobreviure, per prosperar, per perpetuar-se... Vivim en un immens i quotidià escenari natural. Ens agrada l'enginy de l'engany, un melós parany. Molta merda, companys de biòtop.

[Fotos Lumix FZ72: Partida Catxapets, Crevillent, 19/03/2016]