Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dimarts, 20 de juliol del 2010

"Res natura": l'amic fardatxo

Aquesta vesprada he estat a la Serra del Molar de La Marina del Pinet (Elx) buscant nius d'alca-rabo (Cercotrichas galactotes), ja que l'any passat també en vaig buscar però no en vaig trobar cap amb pollada ocupant el niu. Hui n'he trobat un, però de nou els polls ja havien abandonat el niu, i sols hi quedaven restes de closca (vegeu fotografia que he tret). Però aquest no ha estat el gran atractiu (tornaré a intentar trobar un niu actiu!): m'he tropessat amb un altre buscador de nius: un fardatxo més gran que un garrofer! Cap a les 20.30h ,estava de gatzonetes mirant des del terra cap amunt en un pi que no alçava ni 2 metres de terra quan m'he dut el gran ensurt en veure un tros de fardatxo que semblava un monstre, redéu, quina preciositat! He estat fent-li fotos i vídeos ajagut i a menys de 50 centímetres de distància.

El rèptil estava damunt de l'arbre, el que demostra que aquests sauris també preden sovint els nius i busquen àpat entre el brancam de les pinedes, i tant! Quan he apropat molt la càmera ha començat a alenar més fort i a ensenyar-me la boqueta i una saliva suculenta que m'invitava a abandonar aquell lloc, però com que he insistit, el rèptil, que no es trobava en el seu hàbitat natural (el sòl de terra) i se sentia incòmode i maldestre, finalment ha pegat un bot des de dalt de l'arbre i s'ha amagat entre unes mates d'albardí. No ha eixit, tot i que jo el reclamava. Però ha aconseguit fer-li fotos i vídeos de comunió o boda i que els li enviaré un cop l'animalot em done el domicili social habitual. Me n'he recordat ara com José Damaso Candela (el llebres o Pepe el Damaso, tal com em deia que era conegut) i avi de l'amiga Isa, em contava l'any 2001 que es menjava els fardatxos i serps un cop acabada la Guerra Civil quan va haver d'amagar-se a la Serra de Crevillent perquè els feixistes no el descobriren. Encara recorde el gest que feia quan m'interpretava com els matava i els afincava el dent. I no m'estranya que se'ls menjara i dira que estaven boníssim, amb la fam que passaria (no debades forma part de la cuina extremenya). En aquell aleshores el tio Damaso, ara que ja ha traspassat, tenia 82 anys. Quin home més fort, espavilat, amable i reeixit, malgrat la seua longevitat; aixi el recorde.

Encara amb l'emoció recorrent-me el cos, escric ara la crònica i us passe els vídeos i fotos tot seguit. També he fet fotos a diferents espècies d'aràcnids i del niu d'alça-rabo. Amplieu imatges per gaudir-ne més encara:






Tinc la plena certesa que aquest niu és
d'alça-rabo, per la forma, altura, material
de construcció i característiques de les restes
de closca que hi havia.


Mireu quina aranya més increïble: posseeix
una mena de cuirassa el color de la qual no
sabria definir de tan especial que és:
groc or i ivori, sembla un guerrer de ciència-ficció.

Aquí li he tirat el flaix i m'ha eixit una foto d'allò més artístic,
si us hi fixeu, el puntet que es veu a l'esquerra de l'aranya
no és altra cosa que la lluna eixint. Bon profit.








5 comentaris:

  1. merci Cànovas per l'apunt aracnòfil!!!! No coneixia el nom. Ara sí: aranya-tigre dragon ball :)

    ResponElimina
  2. Refotre xè!

    Amic meu això sí que és un tros i fardatxo que feia temps que no en veïa cap!

    Tinc molts Tonis i Toniques en la família però mon pare -i crec que els vells elxans- deien Gori! a qui no coneixien. La cosa és hipocorístic de Gregori!

    Xè Gori i tu que fas per aquí?

    Mon pare diu que als anys 50 expulsaren les putes espanyoles a França. Cosa de Franco. Estant per Marsella -on visquérem- escoltà una que el va reconeixtre dir-li:

    Xè Gori! És que no me coneixes?

    Era una puta elxera de la costereta.

    La cosa està pràcticament perduda però així devia ser al segle XIX i la primera meitat del segle XX.

    Pel que fa al verb "dur" és normalíssim entre els catalanoparlants d'Elx tant del poble com de defora. És sinònim de portar però diem molt els dos. A mi em resulta normalíssim i crec que ho diem tots: pares, fills, néts, avis, nebots, cosins, veïnat:

    Dus-me això? Que m'has dut? Dus-li un got d'aigua a ton pare...

    Devia ser així a Crevillent també fa un segle.

    Pensa que ma sogra de la Baia et diferencia "eixir" de "surtir". Si vols t'ho explique un altre dia que ho tinc molt clar. "Surtir" apareix al Bou d'Elx publicat el 1885 però és que els llauradors madurs ho han conservat molt bé.

    Un colomí també ho he sentit jo de tota la vida! Ara, també en conec una del Raval d'Elx que li deien "la pitxona" i era venedora de caragols en la plaça d'Elx (mercat).

    A manar mestre que fas una faena molt ben feta!

    Des dels afores de Crevillent (Altabix).

    ResponElimina
  3. Al Poble també en tenim una que li diuen la tia Pitxona. I allò de Gori ho preguntaré als majors a vore si també és -o era- freqüent a la capital del Baix Vinalopó ;). Divendres vaig trobar un altre fardatxo damunt d'un altre pi a el Molar, però aquest era molt jovenet i molt més xicotet i va desaparéixer de seguida.

    I per allò que dieu de l'aranya, efectivament, és l'aranya tigre:
    http://ichn.iec.cat/bages/hemeroteca/2008-10.pdf

    A vore si fem una quedada de bloggers del Baix Vinalopó, i fem un bloquellot, en comptes del "botellot", que també. Au i gràcies pels comentaris enriquidors.

    ResponElimina