Salines i camp de #Calp

Fotos fetes a les Salines, Barranc del Quisi, Partida Garduix de Calp. Clica damunt de cada foto.

Papallona reina ('Papilio machaon') al Clot de Galvany d'Elx

Hui he gravat aquesta bellesa al Clot

Lliris de mar o assutzenes

Ha esdevingut quasi un ritual que cada estiu fotografie, amb un smartphone i una bona dosi de paciència, lliris de mar al sistema dunar de la platja del Carabassí-Clot de Galvany d'Elx. Aquí en deixe un xicotet reportatge fotogràfic. No oblideu de clicar damunt cada foto per vore-la amb més resolució i gaudir-ne.

Bon Nadal des de la Serra Aitana

Ahir, vespra de Nadal, vam pujar el cim d'Aitana. Era la primera vegada que hi pujava. (Mai no és tard si el cim és emblemàtic i nostrat.) Encara hi havia trams plens de neu i amb bon gruix, escassos però suficients per gaudir-ne. No hi havia ni una ànima per la serra, i és que el dia és frenètic per preparar el sopar de Nadal i fer les últimes compres. Bon Nadal, doncs. Que en siguen molts més junts.

Quan ja no quede cap so que imitar

L'ocell lira superb (Menura novaehollandiae) és un ocell increïblement bell. Té una cua amb setze plomes dos de les quals tenen forma de lira, d'aquí el nom. Però aquest passeriforme és, sobretot, un gran i increïble imitador dels sons. Pot imitar qualsevol so que senta: el so d'alarma d'un rellotge, el d'una càmera fotogràfica, una moto-serra que abat arbres centenaris... Imita tan bé que fins les femelles del cucaburra acudeixen abans al cant de reclam d'un mascle de lira que al dels mascles de la seua pròpia espècie. Si alguna vegada visiteu Austràlia amb la vostra parella i us endinseu en els boscos de Queensland, Victòria... i us agafa un rampell de passió, allà al bellmig de la boscúria, i us baixeu els pantalons i comenceu a cardar, esteu-vos d'emetre cap so plaenter perquè, si la lira és a prop, els poblats d'aborígens del voltant (si és que en queden) s'assabentaran que sou allà, furga que furga.

Bromes a banda, sabeu quin és el so que més sovint imita la lira en els últims anys? Un so gens plaenter: el so de les motoserres, sí, el de les moto-serres de les multinacionals fustereres amb què l'humà insaciable extermina l'hàbitat d'aquest fonoplagiador sublim.

Hui, 5 de maig, és el dia mundial del medi ambient. Com més va, però, menys medi i menys ambient. Malauradament, la lira no pot imitar, no pot recrear un nou medi ambient renovat, rejuvenit, sa, de nova planta que substituïsca la malmesa natura a causa dels factors antròpics, principalment. Potser és, més que mai, hora d'imitar la natura, més que no pas als nostres congèneres inconscients i interessats. I és que la natura sempre dóna respostes i solucions als nostres problemes. Sempre. A qui preguntarem quan hàgem destruït en gran part el medi ambient? A qui imitarà la lira quan ja no queden sons en el bosc que plagiar? No imiteu l'ésser humà, imiteu, doncs, el medi ambient.

Sempre, però, hi haurà éssers humans infinitament humils a qui la lira podrà imitar: