Gabre: el perquè d'aquest nom

Un Gabre és el nom popular català que la gent de Crevillent -almenys els coneixedors dels ocells- assigna al mascle de l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos), és a dir, l'ornitònim crevillentí amb què es designa popularment aquesta espècie. Per una altra banda, la femella d'aquesta espècie d'Anatidae s'anomena popularment Ànera. Aquestes relíquies lingüístiques les vaig enregistrar en una de les diverses entrevistes fetes a caçadors, enviscadors i aficionats locals a l'ornitologia. I dic relíquies perquè són d'aquells mots que difícilment es podran posar de nou en circulació en les boques dels habitants de la nostra ciutat del Baix Vinalopó.

dijous, 10 de març del 2011

Taller de caixes niu per a Primària

El passat divendres 4 de març vaig organitzar un taller de construcció i col·locació de caixes niu per a xiquets al col·legi públic on faig de mestre practicant. Van acudir dos grups de xiquets de 6è de Primària (11-12 anys). Primer hi vaig passar una presentació en powerpoint, acompanyada d'uns fulls informatius amb els materials i mesures necessàries i després vaig construir, amb l'ajuda d'algun d'ells, una caixa niu per a pàrids model GACO 2000 que posteriorment vam col·locar a l'arbre monumental que és alhora símbol del col·legi, un Ficus (en desconec l'espècie concreta). Us en deixe, de tot plegat, unes fotografies. Així és que ja sabeu: si si sou mestres o professors i voleu que faça un talleret al vostre "col·le" o "insti"... aniré encantat.

Cliqueu damunt les fotografies per veure-les amb la mida original.

dissabte, 5 de març del 2011

Eines i materials docents del segle XXI per a l'escola del segle XXI

Us enllace uns materials molt interessants sobre medi ambient que es podrien... no, que S'HAU-RI-EN-DE-FER-SER-VIR diàriament a l'escola del segle XXI en l'àrea de coneixement del medi de Primària i Ciències Naturals/Biologia de Secundària. Són infografies que ha realitzat una empresa basca per a diferents clients públics i privats. Ho he penjat perquè ara que faig de mestre practicant en un col·legi públic no acabe d'entendre que els mestres i els xiquets no puguen gaudir d'aquests materials engegadors i aprofitar-se'n per fer del procés d'ensenyament-aprenentatge un camí més planer i exitós, i açò ocorre, en gran mesura, per culpa de la manca d'inversió pública en educació per part dels organismes oficials valencians que en tenen competències (al col·legi on m'estic de practicant no tenen ni ordinadors com cal per a treballar amb els xiquets).

Amb aquestes eines i materials tot són avantatges, i per si fos poc, són debades! No podem tenir una escola, uns mestres i unes infraestructures del segle XX per a uns ciutadans del segle XXI. És clar que hi ha una altra manera d'ensenyar i d'aprendre! Si ens n'aprofitem, tots hi sortim guanyant.

El cas del Waterboxx és un projecte d'allò més engrescador, sobretot per a zones subàrides com la nostra:

http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ciencia/2009/11/22/189125.php


Més infografies interessantíssimes, pel seu atractiu visual, dinàmic, pel potencial didàctic:

http://www.90grados.info/portfolio.php?page=1&cat=4&item=82&lan=

Infografía: Especial multimedia sobre el Cambio Climático

dilluns, 14 de febrer del 2011

Més pardalets: pardalots d'horta i marjal

Aquest vídeo és un petit homenatge a totes aquelles persones que s'estimen la natura i els pardalets i hi dediquen molt del seu temps per fomentar-hi el respecte i el coneixement.

http://www.youtube.com/watch?v=XI5H9PSi1ks

dijous, 10 de febrer del 2011

Vídeos casolans: natura a Crevillent

He muntat uns vídeos casolans a partir d'un material que vaig gravar la tardor passada a la serra, arran d'unes passejades i observacions ornitològiques que hi vaig fer.



diumenge, 30 de gener del 2011

Al Mayürca natural

Del 20 al 26 de gener vaig estar a Mallorca de viatge, d'allò que es diu "de plaer", i vaig aprofitar per visitar algun indret d'interés natural destacable, com S'Albufera (que pateix un veïnatge indecent amb la central tèrmica d'Es Murterar) la Serra de Tramuntana i diferents cales on els companys van escalar. També em va sorprendre la camejada que vam fer fins l'Avenc de Son Pou.

Mallorca, l'illa catalana plena de ramats d'ullastre, alzina, càrritx i llentiscle, de boscos d'ovelles, porcs i porcelles i cabres salvatges, de camps de molins de vent i d'aigua, de marges que semblen obres d'art que arriben fins a la vora de la mar, de pedra de marès amb què es fan, o es feien, cases i catedrals. Mallorca, l'illa foradada budells endins pertot arreu, on una serra creua, com la cresta d'un pollastre, el seu cap. Mallorca, l'illa mullada per aigües amb tots els blaus i verds possibles del cercle cromàtic (i més encara). Mallorca, l'illa on els vents són veïns i parents de cada mas i habitant. Neu, sorra, sol, sal, gel, humitat... de tot fórem testics. Vam recórrer els quatre punts cardinals amb una furgoneta, passàrem un fred de mil dimonis, pagàrem el peatge més car de tot Europa, a Sóller. Però va pagar la pena, sobretot perquè no vam topetar amb turistes de sol i platja, quin plaer, i perquè vam poder escoltar un valencià tan gutural que semblava alemany. Els mallorquins no mouen els llavis per parlar, parlen amb els ulls. La propera, Menorca, Reserva de la Biosfera.

Pel que fa a l'interés estrictament ornitològic, vaig poder gaudir amb l'observació, a S'Albufera, de dos exemplars d'àguila peixatera, i per primera vegada (encara que semble mentida) vaig poder veure merles blaves. I per segona vegada (la primera fou al Tancat de la Pipa de València), però mai abans tan i tan i tan a prop, vaig gaudir d'unes fotges banyudes valencianes introduïdes a S'Albufera a partir d'un conveni entre les dues Generalitats (la Valenciana i la Mallorquina, el Consell), que feien gala d'una mansuetud tal que semblaven gallinetes de granja (com passava amb pit-rojos i pinsans; a Mallorca, al pit-roig hi diuen ropit). De tot plegat, us en deixe unes quantes fotos a continuació. Piqueu damunt de cada imatge per ampliar-les i gaudir-ne.