Vídeos casolans: natura a Crevillent

He muntat uns vídeos casolans a partir d'un material que vaig gravar la tardor passada a la serra, arran d'unes passejades i observacions ornitològiques que hi vaig fer.

Al Mayürca natural

Del 20 al 26 de gener vaig estar a Mallorca de viatge, d'allò que es diu "de plaer", i vaig aprofitar per visitar algun indret d'interés natural destacable, com S'Albufera (que pateix un veïnatge indecent amb la central tèrmica d'Es Murterar) la Serra de Tramuntana i diferents cales on els companys van escalar. També em va sorprendre la camejada que vam fer fins l'Avenc de Son Pou.

Mallorca, l'illa catalana plena de ramats d'ullastre, alzina, càrritx i llentiscle, de boscos d'ovelles, porcs i porcelles i cabres salvatges, de camps de molins de vent i d'aigua, de marges que semblen obres d'art que arriben fins a la vora de la mar, de pedra de marès amb què es fan, o es feien, cases i catedrals. Mallorca, l'illa foradada budells endins pertot arreu, on una serra creua, com la cresta d'un pollastre, el seu cap. Mallorca, l'illa mullada per aigües amb tots els blaus i verds possibles del cercle cromàtic (i més encara). Mallorca, l'illa on els vents són veïns i parents de cada mas i habitant. Neu, sorra, sol, sal, gel, humitat... de tot fórem testics. Vam recórrer els quatre punts cardinals amb una furgoneta, passàrem un fred de mil dimonis, pagàrem el peatge més car de tot Europa, a Sóller. Però va pagar la pena, sobretot perquè no vam topetar amb turistes de sol i platja, quin plaer, i perquè vam poder escoltar un valencià tan gutural que semblava alemany. Els mallorquins no mouen els llavis per parlar, parlen amb els ulls. La propera, Menorca, Reserva de la Biosfera.

Pel que fa a l'interés estrictament ornitològic, vaig poder gaudir amb l'observació, a S'Albufera, de dos exemplars d'àguila peixatera, i per primera vegada (encara que semble mentida) vaig poder veure merles blaves. I per segona vegada (la primera fou al Tancat de la Pipa de València), però mai abans tan i tan i tan a prop, vaig gaudir d'unes fotges banyudes valencianes introduïdes a S'Albufera a partir d'un conveni entre les dues Generalitats (la Valenciana i la Mallorquina, el Consell), que feien gala d'una mansuetud tal que semblaven gallinetes de granja (com passava amb pit-rojos i pinsans; a Mallorca, al pit-roig hi diuen ropit). De tot plegat, us en deixe unes quantes fotos a continuació. Piqueu damunt de cada imatge per ampliar-les i gaudir-ne.

Bon nadal, pardalets i pardaletes

Jo, i els pardalets d'arreu del món,
que migren cap al sud i cap al nord,
sense conflictes de relleu,
que fins i tot fan viatges transoceànics,
sense por, ni per això, temeraris,
des de la vella nit dels temps,
faça calor o faça fred,
us desitgem unes bones festes de Nadal,
i del 2011, feu-ne el millor any.

Anellament a la marjal de Rafalell i Vistalegre/Massamagrell

Unes fotos boniques de dues jornades d'anellament a Rafalell i Vistalegre (prop de Massamagrell), dels dies 14/XI/2010 i 26/XI/2010. Més de 60 ocells capturats entre ambdues. Un xoriguer es va llançar sobre la xarxa i va matar un exemplar de Xitet/Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i en va malferir un altre, però no vam poder enxampar la rapinyaire, malauradament. Entre les captures: trist, repicatalons, pinsà comú, rossinyol bord, mosquiter comú, pit-roig, busquereta capnegra... És una bona zona, prop de la línia de la costa, per observar el pas de molts grups d'ocells.

Une telle obstination dans la générosité la plus magnifique?

L'amic Bilbeny m'ha fet arribar dos enllaços magnífics sobre fets relacionats amb la natura. El primer, un vídeo basat en un llibre anomenat L'homme qui plantait des arbres (edició del llibre en català a cura de la Isabel Clara-Simó) que narra la història d'un pastor solitari que plantava arbres en un erm dels Alps tocant la Provença. Serà, sens dubte, el proper llibre que llija per a fer un treball de la universitat. Realment magnífic.

Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.

http://dotsub.com/view/2d7b8a37-4f64-4241-8019-642e965d124f


UPM FOREST LIFE
http://w3.upm-kymmene.com/upm/forestlife/