Hui hem eixit a la tele: emissió en TV3

Hui, a les 14h20 han emés per TV3 un minireportatge sobre anellament que van enregistrar fa unes setmanes. Parla sobre el valor ecològic de l'horta valenciana. És breu però molt aclaridor i didàctic. Espere que us agrade. Us adjunte directament el vídeo a sota, igualment us deixe l'enllaç si de cas voleu veure'l també en el web de TV3. Bon estiu i bones vacances ocelleres.

http://www.tv3.cat/videos/3011210

ocells i rèptils, parents comuns

Aquí deixe unes fotos d'un niu de coeta/cuereta blanca que ha fracassat ja que, mon germà, que estava fent obra al camp, el va descobrir en un palet de teules i, sense adonar-se'n, va traure un grapat de teules que volia fer servir. L'animalet en qüestió no va poder recuperar la confiança i va "avorrir" el niu, segons diu mon germà. Aquesta espècie té el costum de niar en llocs humanitzats, prop de construccions humanes de tot tipus: me n'he trobat a esquímers de piscines, tabales de palmeres i, com no, entre palets d'obra. No és casualitat que en aquesta ocasió el palet on s'ha trobat el niu mon germà estiguera prop de la piscina que s'està construint, ja que aquest pardalet també habitua a niar prop d'espais on hi ha aigua corrent o estancada.

Per una altra banda, he observat que una parella de mussols fan parada i joguera en el pal d'entrada d'una de les caixes niu que vam col·locar, però és curiós perquè la caixa niu a què faig referència no estava destinada a mussols, sinó a xoriguers (un fet, d'altra banda, que sol passar sovint: que nie una espècie que no comptaves però que era probable, en el lloc que hi havies habilitat). Em queda confirmar que tenen ous o pollada a dins, la qual cosa es presenta difícil ja que la caixa niu es troba a vora 8 metres d'altura. Ja inventaré alguna estratègia. Ho intentaré perquè és molt probable que a hores d'ara facen servir la caixa niu com a lloc de cria i no sols per dormir, ja que l'actitud que tenen i la forma de fer així ho denota.

I per últim, hui, mentre observava allò dels mussols, m'he trobat davall d'un garrofer aquest cap de fardatxo, de gran ocel·lat, diria jo. Tota una troballa d'un deixeble dels antics deus sauris que intentaré conservar en formol o com siga (encara s'aprecia el color blau verdós i alguna escama).

Els germans del nord: "exponencials", com sempre

Un vídeo força interessant sobre les caixes niu i l'educació en un institut de Secundària. "Accepten tan sols un desviament de 3mm com a màxim". Quin goig, això és el que es diu fer les coses ben fetes i amb seny. Ahí teniu:

"Barraquero": els pardalets i les terres de parla catalana

I quin barraquero! Tant si mai no heu estat a Crevillent, i als qui xafeu carrers i camps sarraïns dia rere dia,

Etim.: encara desconeguda amb certesa. Es possible que sia un derivat del pre-romà *barra, que significaria originàriament ‘construcció feta amb barres o branques’, o bé del llatí *barrum ‘fang’ (cfr. Wartburg FEW, i, 260; Corominas DECast, i, 407).

Més ouets i alguna que altra sorpresa

Hui, el Cureta i jo, com a bons crestians endiumenjats (resulta que Cureta és el malnom familiar, no és que siga retor, que tampoc passaria res), hem anat a tenir "cura" de les criatures de Déu Nostre Senyor, i hem fet una segona revisió de les caixes niu a la Serra de Crevillent (tan sols d'unes 10). Ens hem trobat una nova caixa ocupada per Totestiu (Parus major), amb 6 ouets que no tindrien més d'1 setmana des que els va pondre la femella. A més, la natura bonastruga, com sempre, ens ha obsequiat amb un regalet d'allò més còrvid: ens hem topetat amb un juvenil de Gralla (Corvus monedula) volanderet, nascut enguany, que pel que sembla s'ha precipitat de la paret on tenia el cau-niu, perquè encara li costava volar prou. De seguida que l'hem deixat córrer s'ha amagat i potser sobrevisca, qui sap, jo crec que sí, almenys això espere, perquè el novençà no volia de cap de les maneres quedar-se damunt d'un arbre o damunt d'un turonet alt. Nosaltres, per tot i per tot que es quedara, i ell, per res i per res. La natura salvatge, que en diuen. Si els pares el defensen com el defensaven amb la nostra presència, segur que sí. Ahí van les fotos, salut i bona senda.