A la recerca del Bucanetes

Aquest matí fred i ennuvolat he pujat a la Serra d'Albatera, concretament a la Serra de les Finestres i la Rambla Salada (Camí de la Sal), a la recerca del Bucanetes githagineus (Pinsà Trompeter). No he vist ni he escoltat el meu anhelat amic, però m'he creuat amb una serp amiga, set àguiles (6 de l'espècie Aquila pennata, la Calçada, i una de Daurada, la Chrysaetos), i mooolta mooolta sal que prové de l'aigua subterrània del paratge.

L'Àguila Daurada hi era a escassos 30 metres, de mi, aturada en una vigueta elèctrica i netejant-se les infracobertores alars i les potes amb el bec, se m'ha quedat mirant, amb ulls d'indiferència, i ha continuat abellint i posant en ordre el seu plomatge. Veieu perquè sempre us dic que em regaleu una bona càmera de fotos? Perquè d'aquesta manera també vosaltres gaudiríeu d'un moment tan fantàstic com el que he tingut jo mentre mirava per les lents dels meus binocles. Poc després, i a mesura que m'apropava amb el cotxe, ha volat plàcidament camp enllà. És la primera vegada que tinc tan a prop un exemplar d'aquesta espècie en llibertat. Una hora després de la troballa encara estava emocionat, com un xiquet el matí dels Reis Mags.

Una prova més, doncs, que la natura no ens dóna sempre el que volem, però sempre ens ofereix alguna cosa de profit. I tant! No me n'he tornat a casa de buit. El Bucanetes, però, haurà d'esperar.

foto amb Àguila Daurada damunt d'una torre elèctrica

Mapes de totes les caixes niu, a data 6 de febrer de 2010, inclou xoriguer i mussol

localització caixes-niu + fitxa seguiment.pdf

XORIGUERS I MUSSOLS, som-hi!

Bé, el passat dissabte, el Cureta, mon germà i jo vam dur a terme una empresa que es podria qualificar com a èpica, donades les circumstàncies que tot seguit expose: vam instal·lar una caixa niu (núm. 22) per a xoriguers, anclada a un pal de fusta de 8 metres d'alçària (d'aqueixos de la llum o telèfon) i que pesaria vora els 100 quilos. Com que m'imagine que mai haureu intentat una cosa semblant, us puc dir que plantar verticalment un pal d'aquestes característiques s'assembla a la feina que feien al segle XIX i fins fa cinquanta anys els jornalers que es dedicaven a aquests menesters: semblàvem els protagonistes de la pel·lícula There will be blood, i no pel petroli que extrauríem, sinó per la dificultat de l'operació i la rudimentarietat de les nostres eines (bàsicament les mans i un regle d'alumini). Va arribar un moment que, com que perillava la nostra integritat física (el pal ens podia caure al damunt en qualsevol moment), vam estar a punt d'abandonar-ho, però mon germà, entestat i entestador com ningú, foll quan se li fica una idea en el cap, ens va quasi obligar a alçar aquell pal com si fórem funambulistes, equilibristes. Un circ, vamos. Finalment, va resultar un èxit, i amb les fotos que us adjunte teniu la prova fefaent.

Si voleu veure exactament on és la caixa niu, descarregueu-vos l'arxiu de localització, i consulteu el mapa topogràfic corresponent a Pda. Cementeri-Captxapets. Les mesures de la caixa niu són les recomanades per a aquesta espècie en el llibre degà sobre el temà: Guia de caixes niu i menjadors per a aus i altres vertebrats. A la part posterior de la caixa hem instal·lat una corriola per provar de pujar-hi menjar (carn, etc.) al sostre com a reclam per als exemplars que hem observat al lloc d'ubicació (Partida Cementeri). Esperem, doncs, que després d'aquell esforç immens (us recomane que no ho intenteu, és una absoluta bogeria!! Si mai més he de penjar una caixa niu per a xoriguers ho faré en un pal prèviament instal·lat o en una torreta d'electricitat abandonada o en qualsevol altre suport) el nostre amic xoriguer nie en l'indret facilitat a tal efecte. Perquè com no ho faça, li demanarem, el Cureta, mon germà i jo, DANYS MORALS I PERJUDICIS.

A més a més, en aquests moments tenim penjades també la caixa niu núm. 21 per a mussols (la qual pot ser ocupada per altres espècies, com el puput, etc.) amb forma rectangular (mides segons la referència bibliogràfica anotada abans), també a la Partida Cementeri i concretament rere l'Ecoparc de Crevillent, en una torreta elèctrica que ja no es fa servir (veieu mapa).






(les 4 primeres fotos pertanyen a la caixa niu de xoriguer, les 2 últimes a la de mussol)

Bon any, bones lletres, millors ocells

Bon any a totes i a tots qui llegiu o feu ullades al bloc. Us desitge un feliç any 2010, i ho vull fer amb
ocells. Aquests, són presents arreu i tothora en la tradició literària universal, de la qual els nostres poetes catalans en són una bona mostra. Dos exemples i quatre cents anys separen mestre Corella del Teodor Llorente jocfloralista, renaixentista. En els dos poemes, sobretot el de Llorente, s'anomena un bon grapat d'espècies. Bon vent i que dure.

    

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497)

La balada de la garsa i l'esmerla

1 Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

2 pennatge blanc, he vista una garsa,

3 sola, sens par, de les altres esparsa,

4 que del mirar mos ulls resten alegres;

5 i, al seu costat, estava una esmerla,

6 ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

7 que no es al mon poeta tan illustre,

8 que pogues dir les llaors de tal perla;

9 i, ab dolça veu, per art ben acordada,

10 cant e tenor, cantaven tal balada:



11 «Del mal que pas no puc guarir,

12 si no em mirau

13 ab los ulls tals, que puga dir

14 que ja no us plau

15 que io per vos haja a morir.



16 Si muir per vos, llavors creureu

17 l’amor que us port,

18 e no es pot fer que no ploreu

19 la trista mort

20 d’aquell que ara no voleu;

21 que el mal que pas no em pot jaquir,

22 si no girau

23 los vostres ulls, que em vullen dir

24 que ja no us plau

25 que io per vos haja a morir»

Teodoro Llorente (València, 1836 - València, 1911)     

Cançó del Teuladí     

 

Joyos cassador, passa;

Busca mes brava cassa

I deixam quiet a mí,

Jo soch l'amich de casa,

Jo soch lo teuladí.

Jo no tinch la ploma de la cadernera

Que d'or i de grana tiny la primavera;

No tinch la veu dolça que te 'l rossinyol;

Ni de l'oroneta joliva i lleugera

Les ales que creuen la mar d'un sol vol.

De parda estamenya, sens flors, sense llistes,

Vestit pobre duch;

Mes penes i glories, alegres o tristes,

Les cante com puch.

Les aligues niuen damunt de la roca

Del gorch qu'entre timbes aizampla la boca;

En branca fullosa lo viu passarell;

La tórtora en l'arbre que ja obrí la soca,

La gralla en els runes d'enfonsat castell.

Jo al home confie la meua niuada,

I pobre i panruch,

Entre la familia, baix de la teulada,

M'ampare com puch.

Les fruits del bosch busca la torcac; la griva,

Janglots entre'ls pampols; l'estornell, la oliva;

A serps verinoses, los vistós flamench;

La llántia del temple, la óvila furtiva,

I anyells l'aborrívol condor famolench.

Jo visc de l'almoyna que al humil mai falla;

I em sent benastruch;

Lo grá qu'en les eres se perd entre palla,

Replegue com puch,

ANELLAMENT I MARCATGE DE VOLTORS A ALCOI

La gent del Projecte Canyet-Alcoi va organitzar el dissabte 5 de desembre una jornada d'anellament i marcatge de voltors (Gyps fulvus), que tenen a la Serra Mariola, molt a prop del preventori de la capital de l'alcoià. Adjunte alguns vídeos i fotos sobre l'activitat: poques vegades, sobretot al País Valencià, podem gaudir en persona d'una jornada com la de hui. Segons els responsables, aquestes aus poden viure més enllà dels 40 anys, pesar fins a 13 quilograms i arribar a una envergadura alar vora els 3 metres. Tot un espectacle, com podreu imaginar.

Vídeo i fotos: