Estranyes criatures de la nit (i del dia)

Per vore unes fotos noves i un vídeo molt interessant sobre unes espècies d'una gran bellesa i misteri, cliqueu:

https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/posts/317606691923450

La bona sort de les orenetes

Tradicionalment, la cultura popular ha transmés la següent llegenda: si les orenetes fan niu a casa vostra és un senyal de bona sort. Aquesta creença vola lliurement des de fa segles al llarg de tota mena de pobles i cultures allà on es troben les orenetes. Fins i tot, en alguns pobles s'afirma que destruir aquests nius són l'origen de tot un seguit de desgràcies i mal averany. Siga com siga, les orenetes són els missatgers de la primavera i l'estiu, de l'arribada del bon temps. Ens alegren l'existència amb el seu vals aeri i una canterella simpàtica; a més -o sobretot-, ens netegen l'ambient de mosquits i tota mena de plagues d'insectes voladors molestos.

Amb tot, hi ha gent que encara destrueix els nius d'oreneta dels seus balcons perquè generen excrements i embruten les façanes, els tendals, la roba estesa... (hi ha gent a qui li molesta tot). A Jaume I, en canvi, durant la conquesta del regne musulmà de València no li molestaven ni els excrements ni els sorollets de les orenetes. De fet, ja coneixereu que la Crónica o Llibre dels feyts conta l'anècdota que una oreneta (l'espècie vulgar, Hirundo rustica, suposem) va fer un niu a l'extrem superior del pal de la tenda del rei quan era prop del Puig acampat i abans de marxar sobre Borriana. El rei va ordenar que no el tragueren i l'hi deixaren estar fins que els pollets pogueren volar:

E fom a Borriana, e, quan venc que en volguen llevar la host, una oreneta havia feit niu prop de l'escudella en lo tendal, e manam que no en llevassen la tenda tro que ella se'n fos añada sos fills, plus en nostra fe era venguda. (Les quatre grans cròniques, ed. de Ferran Soldevila (Barcelona: Selecta, 1971), pàgina 92 (capítol 215).

Així doncs, si sou de Crevillent, teniu tanta sensibilitat ambiental com el Rei en Jaume l'Ecologista i voleu contribuir a la continuïtat de les orenetes i els seus nius (amb un colp de bona sort de regal), aquest estiu nosaltres podem instal·lar debades (només per convicció) al balcó de casa vostra un dels nius artificials xulíssims per a oreneta cuablanca que hem construït amb argila (vegeu fotos a sota). Són fàcils d'instal·lar i ocupen molt poc espai. Envieu un correu a infosolaria@gmail.com i en parlarem amb més detall. També podem posar una lleixeta de fusta a sota del niu per evitar que els excrements no vos embruten el terra.

Sumant quilòmetres, guanyant experiències

Dies de juliol frenètics de voluntariats i activitats ambientals amunt i avall. Molts quilòmetres, poques hores de dormir. Manises, Calp, Crevillent... PER SEGUIR LLEGINT I VORE FOTOS:

https://www.facebook.com/elgabredecrevillent/posts/313587068992079

Al Facebook, 'naturalment'

Benvolguts lectors anònims o coneguts,

Com que cada volta ens costa més publicar i escriure, assaborir les coses lentament (una llosa d'aquests temps frenètics i líquids) i llegir i connectar-se a propòsit en l'entorn dels blogs, em trobareu més sovint al Facebook, en una pàgina que vaig crear del Gabre, per si voleu llegir o ataüllar les fotos i vídeos sobre les experiències i descobriments que anem fent tant per Crevillent com per la resta dels territoris de parla catalana i d'arreu del món:

www.facebook.com/elgabredecrevillent

Cliqueu a M'agrada a la pàgina esmentada si us ve de gust.

Això no vol dir que abandonem aquest blog, ara bé, les novetats diàries o setmanals les trobareu al Facebook, una forma d'interactuar més propera i oberta. Disculpeu les molèsties i ens "veiem" a les xarxes.

"Teranyines ben cria(d)es, fadrines ben casa(d)es"

Dies de tràfec per la Serra de Crevillent i el Fondo, on, malgrat l'escassesa de pluges d'enguany, tot és esclat de colors i vida. El nostre paradís de biodiversitat particular.

Recull de fotos: 

"Pol·len position", una carrera per la -nostra- supervivència. Obreres treballant de bòlit damunt de flors fetes de paper de seda rosa (Estepa blanca -Cistus albidus). Parc de Muntanya de Sant Gaitano, Crevillent.

Crevillent no serà Costa Rica, però hem fotografiat aquestes belleses de Zygaena lavandulae a la serra.

Al Fondo vaig poder unes quantes observacions ben profitoses, com una bona manada de Perdius de mar (Glareola pratincola), la Gavina capnegra (Ichthyaetus melanocephalus), la Rosseta o Xarxet Marbrenc (Marmaronetta angustirostris), l'Ànec capbanc (Oxyura leucocephala), un bon grup de Bec d'alena (Recurvirostra avosseta). Fins i tot un grup de danesos, anglesos i castellans que feien un tour ornitològic ens van deixar observar pels telescopis un Territ de Temminck (Calidris temminckii), que es diferencia dels altres per les potes de color grogós.

De nou, al camp i Serra de Crevillent he fet unes quantes fotos a una aranya tigre (Argiope bruennichi) fotent-se un bon grapat de proteïnes d'insectes atrapats a la seua teranyina. Com diem a Crevillent: "Teranyines ben criades, fadrines ben casades"