Une telle obstination dans la générosité la plus magnifique?

L'amic Bilbeny m'ha fet arribar dos enllaços magnífics sobre fets relacionats amb la natura. El primer, un vídeo basat en un llibre anomenat L'homme qui plantait des arbres (edició del llibre en català a cura de la Isabel Clara-Simó) que narra la història d'un pastor solitari que plantava arbres en un erm dels Alps tocant la Provença. Serà, sens dubte, el proper llibre que llija per a fer un treball de la universitat. Realment magnífic.

Pel que fa al segon document, és una web interactiva on, sense moure's del sofanet de casa, hom pot fer un tomb per un formidable bosc finlandés que, si més no, conté tal bellesa que acarona l'ànima i et deixa corprés. La calidesa que desprenen els dos documents no em deixa cap altra alternativa que la necessitat de compartir-los amb totes i tots vosaltres. Espere que en gaudiu força.

http://dotsub.com/view/2d7b8a37-4f64-4241-8019-642e965d124f


UPM FOREST LIFE
http://w3.upm-kymmene.com/upm/forestlife/

Ni pagar podem, en català, tu!

Talle amb forqueta i ganivet un filet de petxuga arrebossat.

─Nyam-Nyam.

Mentre dine, una conversa distreta i afable flueix entre companys a la cantina de la universitat.

─Ha! ha! ha!

Quan la xarrada s'embruta una mica canvia la rialla.

─Hi! hi! hi!

Un telèfon mòbil sona, el meu:

─Ring! ring!

Bé, més que un Ring! ring! un rossinyol mascle refila un Xiu-xiu! xiu-xiu! armoniós que tinc com a to de trucada.

─Qui és?

─Buenos días, soy [en tal], le llamo del Departamento de cobros de Orange, le informo que tiene una factura pendiente de pago por un importe de 7,20€.

─Sí, ja ho sé; de quin període facturat és?

El fet és que em vaig donar de baixa d'Orange el mes passat no l'altre, però encara em cueja un remitjó de factura dels dies on la portabilitat nadava nàufraga entre l'antiga companyia i la que acabe de contractar voluntàriament perquè em descapitxolen.

─Perdone, Señor Alfonso, ¿me podría hablar en castellano, es que no le entiendo?

─Passe'm amb una teleoperadora que parle català, per favor.

El to de la senyora que m'atén, en aqueix precís instant, canvia ostensiblement i, en comptes d'assemblar-se al d'una gestió administrativa anònima, més aviat fa l'efecte d'una tensió sexual no resolta.

─No va a poder ser, ya que este departamento no tiene servicio de atención en catalán. Sólo ofrecemos catalán en el servicio general de Atención al cliente.

─Doncs ho sent molt, però sóc el client, pague jo i vull que m'atengueu en la llengua en què m'envieu les factures: en català.

─Bueno, cuando quiera póngase en contacto con nuestro departamento en el número 480 para pagar su factura.

─Clinc!; la comunicació es talla, però jo imagine la senyoreta bramant i tirant fum pel nas com bou en zel, maleint la nació catalana i la llengua que ens va parir.

─Nyeu-nyeu.

¿Que coneixeu el nom d'alguna empresa arreu del món ─mira que hi ha món!─ que tinga clients dels quals requerisca el pagament d'uns diners i no ho faça perquè el consumidor no parla la seua llengua? Jo sí, una sola, i porta per nom España. Es pot ser més tronxicol?

El català, la cultura popular i les noves generacions de Crevillent

La Maria-Teresa Pérez, filla de l'amic i mestre crevillentí en Vicent-Josep Pérez i Navarro, canta unes cançonetes tradicionals en català de Crevillent. Esperem que, com la Maria-Teresa, les noves generacions de xiquetes i xiquets crevillentins aprenguen i guadisquen cantant i conservant aquest patrimoni lingüístic i cultural valencià de valor incalculable. Siga dit de passada -i com a vindicació- que les cançonetes esmentades i tota la resta que ha recollit al llarg dels anys i amb gran esforç i dedicació en Vicent-Josep s'haurien d'ensenyar a tots els col·legis d'infantil i primària de la nostra ciutat. Us postege el vídeo i el canal de Youtube del mestre Pérez i Navarro que conté arxius de vídeo interessantíssims:

http://www.youtube.com/user/ornitorrinc999

Més cultura, més popular

-->

-->

Una conversa familiar qualsevol, una mostra de cultura popular en estat pur:

Nebot: ―Tieta, enguany m’has de deixar 500€ per a poder passar el curs.

Tieta: ―La Menguis Potassa i representant de caixetes de mistos te diu que un pa(re)ll d’ous i un congre, que meu-xape. Me tinc que arreglâ les dents que les tinc molt malament.

Nebot: ―Inga va, tieta, me tens que sacâ 500 eurets del banc, que a tu les dents, lo que se diu fer falta, no te fan molta falta ja.

Tieta: ―Lo que vaig a fê és a sacâ-te l’ase del cos. I ja saps: qui tinga cuc, que pele fulla.

Nebot: ―Xe, tieta, eres més fotûa que el pa d'avena.

Tieta: ―Fotûa!?, arrea!, que estàs fet un esquifo volaó, pareixes un nisplo afongut.

Nebot: ―Xe, eixos adjectius són dos de les floretes més autèntiques que m'han dedicat mai. Gràcies, tieta, m'hauré de pujar i baixar tot sol la bragueta, perquè tu soltar no soltes ni un rot per la boca, per no gastar.

Cançoneta

Se li veu el os de la punta de la punta,

se li veu el os de la punta del dit gros;

el os se li veu, el os se li veu,

de la punta, de la punta,

el os se li veu, el os se li veu,

de la punta del dit gros.

[la cantaven per Pasqua, camí de la partida la Boquera a el Fondó de les Neus]

Déu proveirà pa calces

que es cames ja es tinc.

Divina, divinalleta,

que té el rei en la bragueta?

―Dos ous i una llonganisseta.

Endevinalla crevillentina:

Una cosa com el dit,

que té pèls en el xorlit.

[..........]

Una cosa com el puny,

que té pèls en el cul.

[.........]

Fill: ―Què ha hi de dina?

Mare: ―Arròs i gallina!

Fill: ―Què ha hi de postres?

Mare: ―L’últim mos!>>

Fill: ―Què ha hi de postres?

Mare: ―A ventâ mosques!

Fill: ―Què ha hi de brena?

Mare: ―Pa i Torrevella*.

*Diuen això per allò de la sal (menjaràs “pa i sal”, per allò que Torrevella és la ciutat de la sal), segons la informant.

Dorm i reposa

i no li tingues por

a ninguna mala cosa,

que aquí estarem la Maredéu,

Sant Joan i Sant Bartolomeu;

(i de tanta gent que havia gitada

es va caure el llit).

L’eta, l’eta, a l’ombreta, a l’ombrí,

Flors i violes i romaní.

[la cantaven els xiquets del Fondó de les Neus.]

Aire de Ponent, aigua fresca i vi calent.

Aire de Mestral, ni peix ni pardal.

Cançoneta

Un canariet, una pesseta,

d’eixos que van en bicicleta,

ploreu xiquets, que canariets tindreu.

Pajaritos tengo yo, que en el monte los cojí

Uno que se me voló, y otro que me queda aquí

"Tu necessites el cofre i la mitja manta" (es diu d’algú que necessita sempre moltes coses, no precisament roba, per a estar a gust, complagut).

Caixes niu

Ja hem penjat més de 50 caixes niu a la Serra i camp de Crevillent. Les últimes, les que mostrem en aquest vídeo: