Reculls de cultura popular de tradició oral

Com que la temporada de pardalets està fluixa, us deixe aquí unes poques cançonetes, refranys, dites populars i canterelles que vaig recollir al començament d'aquesta primera dècada del segle XXI a Crevillent, i alguna a els Fondons (de els Frares i les Neus), perquè feu un tastet i us refresqueu de tanta calina ponentina. La transcripció que vaig fer no segueix, generalment, la normativa estàndard ni cap criteri de transcripció, per ser fidel a l'original i que arribe com més intacta millor (no obstant això, s'ha de tenir en compte que la d intervocàlica i la r a final de paraula cauen). També pose en negreta, si escau, aquells mots més interessants.

-->

1.La gelosia i les paleres a Crevillent

Conten els vells de Crevillent que quan algú -normalment referit a xiquets i xiquetes- patia gelosia per un altre germà, cosí, veí, etc. se solia penjar una palera com a remei perquè el mal desapareguera. La palera es penjava a la casa del xiquet que patia la gelosia, i diuen que es penjaven dels claus que habitualment hi havia “afincats” a les façanes de cases i coves. Així, un cop se secava la palera, s’acabava el mal de gelosia.

-->

-->

2.Mare, mare, vull casame

que me pica el garrofí,

-Calla, calla, filla meua

que també me pica a mi.

3.Pa nabets en Crevillent,

pa bona aigua en l’Alcoraia,

pa panotxes en Vallverda,

i pa ganduls en la Baia.

4.Com la garrofa s'endrece

i l'oli se m'amillora,

el primer forat que tape

és el d'eixa senyora.

5.En el meu carrer n'ha hi una,

trenta novios diu que té,

vint-i-nou que no la volen

i el que té no torna més.

6.Ja s'ha casat el Manolo,

tanta gana que tenia,

filaor de fil de bordo,

trenta parells en un dia.

7.Jaume de la Serra,

se tira un pet

i cau a terra.

8.La dona que pixa i no se troca

es troba en un gran perill,

que se li seca l'escorfa

i se li obri el clevill.

--> 9.De la Canalosa ha vingut

un fardatxo derrabat,

i merda porta en el cul

pa eixe tonto que ha cantat.

(Recitada, el Fondó de les Neus)

-->

10. [Un marit li diu a sa muller:]

Si vols tindre-me content,

a treballar no m’envies,

pasta-me pa de forment,

i fes-me arròs tots els dies.

[I ella li contesta:]

Te pastaré pa de forment

a treballar no t'envie,

però llevaràs els cuernos

com d'aquí a Crevillent.

-->

11. El Pepe el Bollite

bollint canyamons,

li salta una xispa

i li crema els collons.

---

Ah, i recorda que si alguna vegada et dediquen un...

-->

· I quin ansol.

· I quin alficòs.

· I quin arritranco.

· I quin avetxutxo.

· I quin bagerugo.

· I quin bandarra.

· I quin barraquero.

· I quin butx que tens.

· I quin camama.

· I quin cap de mujol.

· I quin cap de trona.

· I quin cony ajuegaô.

· I quin correvelles.

· I quin estafermo.

· I quin faramalla.

· I quin fulero.

· I quin mans de lloca.

· I quin manyaco més enfaós.

· I quin mutxol d’armari.

· I quin muxu-gambeta.

· I quin nespla.

· I quin sanguango.

· I quin sanguindoll.

· I quin tarambana.

· I quin tronxicol.

· I quina barra que tens.

· I quina macoca que tens.

· I quina testerola que tens.

...tranquil, no t'amoïnes, que no et baixe l'autoestima ni perdes l'amor propi, perquè contrubueixes, sense adonar-te, a transmetre i mantenir la cultura popular, font de tot poble que es vol viu i sobirà. :)

Hui hem eixit a la tele: emissió en TV3

Hui, a les 14h20 han emés per TV3 un minireportatge sobre anellament que van enregistrar fa unes setmanes. Parla sobre el valor ecològic de l'horta valenciana. És breu però molt aclaridor i didàctic. Espere que us agrade. Us adjunte directament el vídeo a sota, igualment us deixe l'enllaç si de cas voleu veure'l també en el web de TV3. Bon estiu i bones vacances ocelleres.

http://www.tv3.cat/videos/3011210

ocells i rèptils, parents comuns

Aquí deixe unes fotos d'un niu de coeta/cuereta blanca que ha fracassat ja que, mon germà, que estava fent obra al camp, el va descobrir en un palet de teules i, sense adonar-se'n, va traure un grapat de teules que volia fer servir. L'animalet en qüestió no va poder recuperar la confiança i va "avorrir" el niu, segons diu mon germà. Aquesta espècie té el costum de niar en llocs humanitzats, prop de construccions humanes de tot tipus: me n'he trobat a esquímers de piscines, tabales de palmeres i, com no, entre palets d'obra. No és casualitat que en aquesta ocasió el palet on s'ha trobat el niu mon germà estiguera prop de la piscina que s'està construint, ja que aquest pardalet també habitua a niar prop d'espais on hi ha aigua corrent o estancada.

Per una altra banda, he observat que una parella de mussols fan parada i joguera en el pal d'entrada d'una de les caixes niu que vam col·locar, però és curiós perquè la caixa niu a què faig referència no estava destinada a mussols, sinó a xoriguers (un fet, d'altra banda, que sol passar sovint: que nie una espècie que no comptaves però que era probable, en el lloc que hi havies habilitat). Em queda confirmar que tenen ous o pollada a dins, la qual cosa es presenta difícil ja que la caixa niu es troba a vora 8 metres d'altura. Ja inventaré alguna estratègia. Ho intentaré perquè és molt probable que a hores d'ara facen servir la caixa niu com a lloc de cria i no sols per dormir, ja que l'actitud que tenen i la forma de fer així ho denota.

I per últim, hui, mentre observava allò dels mussols, m'he trobat davall d'un garrofer aquest cap de fardatxo, de gran ocel·lat, diria jo. Tota una troballa d'un deixeble dels antics deus sauris que intentaré conservar en formol o com siga (encara s'aprecia el color blau verdós i alguna escama).